El tribunal ja es va ‘retratar’

El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Andrés Palomo, va tenir discrepàncies substancials amb els seus dos col·legues de la sala d’apel·lacions. La primera es va produir amb la decisió (el febrer del 2025) sobre l’entrada i registre de l’UCO als despatxos del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i de la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, l’octubre del 2024 per clonar durant 12 hores els seus dispositius (ordinadors, iPad i mòbils). Palomo no avalava aquella entrada, però es va abstenir de presentar un vot particular perquè era una decisió "no definitiva", per dir-ho així, en el procés d’instrucció. Palomo "es va reservar" –reconstruïda la seva posició retrospectivament– per a un altre moment.

I va ser quan li va tocar la ponència sobre l’ordre de processament, que va tenir lloc a finals de juliol del 2025. Va presentar una proposta d’arxivar les diligències tant per a Álvaro García Ortiz com per a Pilar Rodríguez.

L’acceptació dels seus dos col·legues (el president de la Sala, Julián Sánchez Melgar, i el magistrat, Eduardo de Porres) d’arxivar la causa contra Rodríguez no va aconseguir perfilar un acord per aconseguir una interlocutòria per unanimitat sobre García Ortiz. Palomo, doncs, va cedir la ponència a mans de Porres i va explicar les seves divergències, aquesta vegada sí, en un vot particular.

El primer va resultar fallit, però el segon, el vot particular realment emès, és el que alguns magistrats podrien considerar com la base d’una sentència absolutòria, alternativa a una de condemnatòria per part d’una majoria del tribunal de set magistrats que comencen avui un judici oral.

L’autor intel·lectual –per utilitzar una terminologia tan gastada per la dreta mediàtica i judicial durant el judici de la massacre de l’11M– de fer seure al banc dels acusats García Ortiz és Manuel Marchena, que en aquell moment, a mitjans d’octubre del 2024, era el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Les versions transmeses per Susana Polo a diferents personalitats amb les quals ha mantingut contacte EL PERIÓDICO així ho han confirmat.

Magistrats del tribunal

Marchena i quatre magistrats més –Antonio del Moral, Juan Ramón Berdugo, Susana Polo i Carmen Lamela– van decidir, doncs, imputar García Ortiz. Marchena ja no és el president de la Sala Segona, però forma part del tribunal que ara jutjarà l’acusat.

Dos magistrats més han sigut incorporats per formar un tribunal de set, xifra que es reserva a causes rellevants. Són l’actual president de la Sala Segona, Andrés Martínez Arrieta, que serà el president del tribunal, i Ana Ferrer. De partida, el tribunal comptarà amb cinc magistrats que ja es van pronunciar sobre els indicis per ordenar la investigació. És el que hi ha, perquè així funciona la Sala Segona. I, per acabar-ho d’adobar, com que es tracta d’una sentència del Suprem, és una resolució irrecurrible per la via ordinària.

Notícies relacionades

Zapatero no dona per «definitiva» la ruptura de Junts i admet que el cas Cerdán «va impactar» en la relació

«Ja no puc més» i les altres frases del comiat de Mazón

Susana Polo torna a exercir la ponència. Es tracta d’una segona oportunitat per a ella. I existeixen versions que podria compartir l’afirmació del magistrat Palomo, és a dir, que "no és possible atribuir d’una manera mínimament justificada la filtració" al fiscal general de l’Estat.

També hi ha les posicions de Martínez Arrieta i Ana Ferrer. Arrieta va mantenir una conversa una mica pujada de to amb Ángel Hurtado, instructor de la causa, al despatx d’Hurtado. Però llavors Arrieta era president en funcions de la Sala Segona. Ferrer difícilment recolzarà una sentència condemnatòria. ¿Fins on voldrà arribar Marchena? Aquest judici pot donar molt de si.