¿La fiscalia de qui depèn?

Fa cinc anys, en plena campanya electoral per a les eleccions generals, Pedro Sánchez, en una entrevista a RNE, es va fer a ell mateix una pregunta retòrica: "¿De qui depèn la Fiscalia?". En aquell moment, en suggerir que la Fiscalia actuaria segons les seves instruccions, volia assegurar-se que Puigdemont acabés responent davant la justícia espanyola.

Sánchez va canviar de criteri, i amb ell la Fiscalia General de l’Estat, i la seva submissió als interessos polítics va quedar, de nou, corroborada. La independència de la fiscalia del poder executiu sempre ha sigut qüestionada, però el que realment es jutja en el procés que comença aquesta setmana és si la Fiscalia General de l’Estat es va convertir en una eina al servei de Pedro Sánchez per destruir qui La Moncloa té identificada com la seva veritable adversària política: Isabel Díaz Ayuso.

L’obsessió de Sánchez amb Ayuso no se circumscriu a la presumpta filtració d’informació sobre la parella de la presidenta madrilenya el març del 2024. L’intent d’acabar amb Ayuso va portar Sánchez a filtrar informació a l’anterior direcció del PP, perquè aquests poguessin fer dimitir una adversària interna. Mai la frase de Pio Cabanillas, "cos a terra que venen els nostres" va tenir més sentit.

La veritat judicial i la realitat política no sempre van de bracet, malgrat que la segona sempre que li convé utilitza la primera per mirar de legitimar-se. Si la sentència no li és favorable, queda el recurs d’acusar els jutges de lawfare, moda que va posar en marxa l’independentisme català i que tot el Govern ha fet seva.

El que es posa en tela de judici és si es pot demostrar que la Fiscalia General de l’Estat va actuar com un bufet privat al servei de la Moncloa, executant l’estratègia dictada per qui li havia atorgat el càrrec. Gairebé ningú dubta que Pedro Sánchez i Álvaro García Ortiz van utilitzar informació confidencial sobre un acord entre la Fiscalia i un particular amb l’objectiu d’enfonsar políticament Díaz Ayuso. Tan pocs dubtes hi ha sobre això que el líder del PSOE madrileny, Juan Lobato, va ser depurat per negar-se a col·laborar en la conspiració contra la presidenta madrilenya.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

Sánchez no enganya ningú, ell no dubta que la Fiscalia General de l’Estat ha d’estar al servei de la presidència del Govern. Que l’article 124 de la Constitució digui que la Fiscalia ha de vetllar per la independència dels tribunals és per al president del Govern un petit detall sense importància.

Possiblement per a la majoria de la gent el judici al fiscal general de l’Estat, per revelació de secrets i altres delictes, serà vist des de la llunyania i amb cert desinterès, una lluita entre poderosos, però el fons és molt inquietant: ¿Poden la presidència del Govern i la Fiscalia posar-se d’acord, de forma impune, per conspirar contra persones particulars sempre que a ells els interessi? ¿No estan portant a una espècie d’oclocràcia.