La militància de Junts avala amb un 87% trencar amb Sánchez

Junts posa punt final al pacte de Brussel·les, l’entesa que el 2023 va permetre la investidura de Pedro Sánchez i que va obrir una taula de negociació a Suïssa amb presència d’un mediador internacional. La militància ha avalat amb un 87% dels vots donar per trencats els ponts de diàleg amb el PSOE, en una consulta en què ha participat un 66,29% de la base del partit. S’hi ha pronunciat en contra un 10,22%, mentre que el 2,8% restant ha votat en blanc.

"Ens preocupa el país i ens preocupa la seva gent, per això ens sentim compromesos a prendre decisions difícils, que escassegen en un entorn que està dominat pels relats fàcils i simplistes, la demagògia sobre temes complexos i el populisme dels dos extrems", va defensar Puigdemont, després de celebrar el resultat i el procés intern celebrat, el resultat del qual és similar al de fa dos anys. Llavors un 86,16% dels militants van avalar obrir una negociació amb els socialistes, amb una participació del 67%.

Poca expectació

Lluny queda l’ajustada consulta que els postconvergents van celebrar el 2022 per decidir la sortida del Govern de Pere Aragonès: un 55% hi va votar a favor, davant un 42% que es va decantar per continuar amb la coalició, en un procés en el qual es van sentir interpel·lats gairebé un 80% dels militants. Ara el context és molt diferent perquè pràcticament no hi ha hagut divisió interna: l’executiva va prendre la decisió per unanimitat i el consell nacional la va avalar amb més d’un 93% dels vots. Tampoc hi ha hagut la mateixa expectació. El 2022 es va obligar tots els membres de la direcció a deixar el mòbil fora de la sala de reunions per evitar filtrar els resultats.

Notícies relacionades

Mazón obre un temps de reflexió després del funeral però descarta dimitir

La Fiscalia investigarà Mañueco pels incendis de l’estiu a Castella i Lleó

En aquell moment la direcció estava dividida i hi va haver alguns silencis clamorosos com ara el de Puigdemont –va fer un simple retuit a un missatge en el qual s’apostava per sortir del Govern– o el de Jordi Turull. En canvi, dilluns va ser Puigdemont qui va anunciar que el seu partit passava a l’"oposició" al Congrés. En una intervenció sense preguntes a Perpinyà just el dia que es complien vuit anys de la declaració d’independència fallida, l’expresident va acusar Sánchez d’haver trencat el pacte "a consciència" i el va convidar a "reflexionar" si podia seguir en el càrrec. No obstant, no va demanar eleccions anticipades i tampoc va obrir la porta a una moció de censura. De fet, va assegurar que no recolzaria aquest Govern "ni cap altre".

El dubte ara és com es traduirà l’últim moviment de Junts a llarg termini, ja que no són poques les iniciatives del Govern que ha tombat al costat del PP i Vox. Aquesta mateixa setmana, els seus set diputats a Madrid van permetre la tramitació d’una iniciativa del PP sobre la fiscalia, i també van donar el seu vistiplau a un projecte de llei de l’Executiu sobre l’atenció al client. Els postconvergents van negociar prèviament la norma per obligar les grans empreses a respondre en català. D’aquesta manera, els de Puigdemont van començar a donar mostres de la seva nova estratègia. No és un boicot parlamentari, com s’havia especulat, sinó que han acordat que votaran les propostes que considerin positives per als catalans i les que vegin "de sentit comú". El partit ja ha avisat que no recolzarà els Pressupostos ni negociarà cap llei. Posa fi així a les relacions amb el PSOE, després de 19 reunions a Suïssa que no han servit per resoldre el "conflicte polític", indiquen a Junts, ni tampoc per desencallar els múltiples pactes sectorials a què tots dos havien arribat..