Alberto Núñez Feijóo: "El Govern no té socis, sinó còmplices que el recolzen"

Cada vegada que surt una nova interlocutòria en relació al PSOE o a Sánchez, un nou informe de l’UCO o quan s’imputa un altre càrrec socialista, els socis de Sánchez es converteixen més aviat en còmplices. No faré perdre el temps als espanyols per un comentari, un rumor o una conversa que estigui relacionat amb Junts. Junts haurà de fer el que consideri oportú. El que penso és que aquesta legislatura mai hauria d’haver començat: és caòtica i Espanya està bloquejada.

¿I creu que això canviarà?

L’única solució amb la dignitat política que mereix Espanya són unes eleccions. Aquest és un Govern agònic. No hi ha decisions, ni lleis, ni Pressupostos, ni estabilitat parlamentària, ni posicionament internacional... Espanya està aïllada. I Espanya no és una joguina.

Imagini que Puigdemont compleix la seva advertència. ¿Acceptaria una moció de censura instrumental per convocar immediatament eleccions?

Ja li vaig dir que no faré que els espanyols perdin el temps. De moment només hi ha especulacions. Junts va parlar durant molt temps d’una moció de confiança, però hores abans de debatre-la la va retirar. El Govern no té socis, sinó còmplices que el recolzen, que li donen oxigen i que permeten que continuï, malgrat ser el president més esquitxat per la corrupció de la història democràtica.

Sánchez va arribar al poder gràcies a una moció de censura en la qual es denunciava la corrupció que hi havia al PP.

I els que van votar a favor ara són socis d’un Govern en putrefacció.

Després de l’experiència del PP en els governs autonòmics, ¿creu que Vox seria un soci fiable per a un futur govern d’Espanya?

Vull un canvi polític real i efectiu a Espanya, inqüestionable. Per tant, el meu objectiu polític és que Pedro Sánchez se’n vagi. Si Vox segueix amb un bloqueig total, per exemple amb els comptes d’Extremadura, d’Aragó o de Castella i Lleó, està clar que no vol facilitar els governs del Partit Popular, i em sap greu. Però els votants de Vox se n’adonaran: són intel·ligents i hi confio. Si actualment existeix una alternativa, l’única, de canvi polític, aquesta passa pel PP. La resta és un gran interrogant.

Aposti: ¿hi haurà Pressupostos Generals?

Pedro Sánchez va mentir dient que presentaria els comptes per a 2024 i ara ha tornat a mentir per als de 2025. Res em fa pensar que no segueixi amb la seva conducta per als de 2026. Els socis diuen que amb ells ningú s’ha reunit, però la vicepresidenta Montero i Sánchez diuen que avancen en els Pressupostos. O menteixen els socis, o menteix el Govern.

Dijous Sánchez compareixerà al Senat. ¿S’hi jugarà el PP una bala de plata?

El Partit Popular ha impulsat una comissió d’investigació perquè el número dos del PSOE és a la presó; perquè l’assessor d’assessors, el senyor Koldo, hi entrarà aviat; perquè hi ha una secretària d’Estat de la qual s’investiguen els béns, i hi ha un director general de Carreteres que tenia 33 comptes bancaris. I s’hi ha de sumar un partit que està sent investigat pel seu possible finançament irregular, amb el gerent citat pel Tribunal Suprem. Aquest és el context. Però és que, a més, un jutjat investiga per cinc delictes la dona del president, i a l’Audiència de Badajoz està encausat el germà de Sánchez. Hi ha una corrupció que afecta el Govern, el partit i la família del president. Fa un any que Pedro Sánchez no respon a preguntes al respecte, així que ho haurà de fer al Senat, amb l’advertència que ha de dir la veritat.

¿El desgast d’imatge pública que suposa Mazón per al PP és menys rellevant que la defensa de la seva gestió de la dana?

Sobre aquest tema hi ha dues conclusions: primera, que Sánchez no va complir les seves funcions com a president i es va negar a assumir responsabilitat en la gestió de la dana. Segona, que el Govern central ha deixat sola la Generalitat Valenciana sense oferir prou suport als afectats ni als ajuntaments, ni tampoc per recuperar infraestructures en la catàstrofe mediambiental més important a la Península des del terratrèmol de Lisboa. ¿Què ha fet Mazón? Primer, remodelar el seu Govern; segon, obrir una comissió d’investigació en les Corts; tercer, comparèixer al Parlament, i quart, unir el seu futur polític a l’èxit de la reconstrucció. Continuarem veient com va la reconstrucció a València i quin és el futur polític de Mazón. Ell va fer aquesta connexió, i això és un gest polític que sí que valoro.

Les comunitats del PP ara inclouen el Ministeri de Sanitat en la polèmica del cribratge de càncer. ¿Tot ha de ser batalla política?

El Consell Interterritorial treballava en uns protocols d’informació homogènia dels cribratges, per a tots els serveis de salut. Tancat aquest protocol, es necessitava una aplicació informàtica. Aquest treball no està conclòs. El Govern intenta convertir una qüestió sanitària en política. I és lamentable, perquè tots els consellers són conscients del compromís que hi havia per construir aquesta base de dades homogènia. ¿Per què interessen ara unes dades que no interessaven fa semestres?

¿Recaptar menys impostos no compromet els serveis públics?

A Espanya tenim la recaptació d’impostos més elevada dels últims anys. ¿A què dedica els diners el PSOE? Els espanyols paguem un 42% més de tributs que l’any 2018. ¿On són els nostres diners? S’ha incrementat el deute públic en gairebé 480.000 milions d’euros, un 40% més. ¿On va?

Això mateix li pregunto.

Doncs en una mala gestió, en el govern més elefantíac que ha tingut Espanya. En frivolitats, en despeses supèrflues, burocràtiques i innecessàries. No està en inversió, sinó en despesa corrent. Espanya necessita que s’inverteixi en ella. Bona part de les infraestructures estan paralitzades; la xarxa viària no té conservació. Abans, per 30 minuts de retard en un AVE et tornaven els diners, però avui si és de mitja hora encara felicites Renfe. Tenim el govern més car, el deute públic més gran i els espanyols estan pagant més impostos que mai.

El Govern sembla disposat a abordar la reforma del finançament autonòmic, previ acord amb Catalunya. ¿Cada territori del PP defensarà el seu interès o hi haurà una posició conjunta?

A Astúries se li està dient que ha d’empitjorar en finançament per poder complir amb els partits independentistes de Catalunya que sostenen el Govern. No sé com hi ha gent, honradament, que creu que el PSOE defensa els interessos d’Astúries. Ho vam veure en aquesta trampa de la quitació de deute. Als asturians se’ls va proposar pagar el deute causat per la falta de rigor en la gestió de l’independentisme català. És a dir: els que ajustem els nostres comptes, les nostres despeses, als ingressos dins d’un sistema de finançament que va dissenyar el tripartit català (PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya), ¿hem de pagar el deute en el qual ells han incorregut? Insisteixo: el PSOE no defensarà els interessos d’Astúries.

¿I el PP defensarà en el debat de finançament els interessos de tots els seus territoris?

El PP governa o forma part del govern en 13 comunitats, cada una amb la seva peculiaritat. En una pesarà més l’envelliment o la dispersió, mentre que en una altra serà prioritari el total de població. Però tots els presidents del PP han firmat un document buscant un denominador comú: una proposta que no passa per un sistema de quota per a Catalunya ni perquè la resta de comunitats paguin el deute per la mala gestió a Catalunya. Nosaltres no fem això

Notícies relacionades

Junts decideix a Perpinyà fins on arriba la ruptura amb Sánchez

La serenitat de l’estupor

Definitivament, les comunitats del PP no acceptaran la quitació de deute, tot i que els anés bé per als seus comptes...

Ho han dit, ho han firmat. Està ben documentat. El que hem de fer és buscar un sistema de finançament per als pròxims anys i no començar la casa per la teulada. En la quitació de deute no s’ha tret el deute a ningú. El que vostè tenia com a asturià, el tindrà com a espanyol. I, a més, una part del que fins ara tenia un català. Home, això no. A la gent no se la pot tractar d’aquesta manera. Per molt que un senyor necessiti els independentistes, els espanyols no en tenen la culpa. Cap president, ni Felipe González, ni tan sols Zapatero, havia estat mai tan sotmès als partits independentistes. Cap d’ells va plantejar un sistema de finançament a la carta amb quota separatista per seguir a la Moncloa. El govern de la nació no pot estar condicionat pels interessos de partits que no creuen en la nació.