Sánchez pacta amb Alemanya impulsar el català a la UE després de l’amenaça de Junts

El Govern aconsegueix que el país més reticent a la sol·licitud espanyola accepti avançar pel que fa a l’oficialitat de les llengües cooficials / Montero crida a "intensificar el diàleg" amb els postconvergents

Sánchez pacta amb Alemanya impulsar el català a la UE després de l’amenaça de Junts
3
Es llegeix en minuts
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Govern es mou després de l’envit de Junts de trencar amarres davant els compromisos incomplerts. Els governs d’Espanya i Alemanya van arribar ahir a un acord per "obrir un diàleg amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües oficials diferents de l’espanyol siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea de manera que sigui acceptable per a tots els estats membres", segons una declaració conjunta.

Es farà amb urgència amb l’objectiu que en el pròxim Consell d’Assumptes Generals, d’aquí un mes, es pugui incloure en l’ordre del dia i presentar un text per al debat, segons fonts de la Moncloa. Aquest pas és significatiu ja que Alemanya era el principal país que vetava fins ara aquest compromís amb Junts, per al qual es necessita la unanimitat dels estats membres. "Un canvi substancial respecte a totes les negociacions que s’havien portat a terme fins ara", reconeixen en el Govern amb satisfacció.

"La incorporació de les esmentades llengües", que inclou l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera, "constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya", recull la declaració fent propi l’argument de l’Executiu de Pedro Sánchez.

Referent a això, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assenyalar per la seva part a través de la xarxa social X: "Som més a prop d’aconseguir que el català sigui oficial a la UE. Tinc plena confiança que ho farem possible". Coincidint amb el congrés del Partit dels Socialistes Europeus (PES) que es va celebrar el cap de setmana a Amsterdam, Illa va llançar la idea que no es tracta d’una mera reclamació domèstica, sinó que reconèixer el màxim estatus a llengües com el català, el gallec i l’eusquera és una via per "enfortir" el sentiment de pertinença a Europa.

Després d’haver-se conegut l’acord, el Govern intensificarà "encara més" el diàleg amb Alemanya sobre l’ús de les llengües cooficials a la UE a fi d’aconseguir la unanimitat en el Consell Europeu. Així ho va exposar el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va recordar que 20 milions d’espanyols, el 40% de la població, viuen en comunitats amb més d’una llengua oficial i això ha de quedar emparat i reconegut per la UE".

"Quan toqui"

En qualsevol cas, les relacions entre el Govern i Junts estan en un punt d’inflexió davant l’amenaça dels de Carles Puigdemont de trencar definitivament per l’incompliment d’acords pendents. Més enllà del marge per desbloquejar alguns dels compromisos firmats, la Moncloa es guarda el comodí d’una reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Un compromís que ha reiterat en diverses ocasions el cap de l’Executiu i que dijous a la nit, davant l’envit dels postconvergents, va assegurar des de Brussel·les que es produirà "quan toqui".

Notícies relacionades

Sense al·ludir a una reunió entre Sánchez i Puigdemont, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, va fer ahir una crida a "intensificar el diàleg". La seva recepta, segons va reiterar durant una compareixença davant els mitjans des de Sevilla, passa per "diàleg, diàleg i més diàleg".

La número dos del Govern i el PSOE va reconèixer que la relació amb Junts no passa pel seu millor moment però va rebaixar la incertesa al negar preocupació. "La nostra preocupació no és més que incitar el suport de Junts i altres formacions per fer avançar el nostre país, no tenim més preocupació que aquesta", va replicar davant la possibilitat que descavalqui la legislatura. Si bé va admetre que alguns dels acords pendents de materialitzar amb Junts, com l’oficialitat del català a la UE o la delegació de competències en immigració a Catalunya "depèn de tercers". En el Govern estan expectants davant els pròxims passos de Junts i combinen missatges de tranquil·litat amb els d’advertència pels costos polítics que portaria una ruptura també per als postconvergents.