Puigdemont esfulla la margarida

La taula a Suïssa.

Les reunions mensuals a Suïssa amb presència d’un mediador internacional van ser un dels màxims èxits de Junts el 2023. A més, va comportar un reconeixement polític a la figura de Puigdemont. Ben aviat, però, els postconvergents van començar a denunciar que el discurs i els acords a què s’havia arribat al país helvètic no es corresponien amb el dia a dia del Congrés. I el fòrum va patir una patacada amb l’empresonament del principal negociador del PSOE, l’exsecretari d’organització Santos Cerdán. Però, a banda dels noms –l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero també hi ha tingut un paper molt preponderant–, la sensació dels independentistes és que la taula no dona més de si. Una de les ruptures més factibles és que l’expresident doni per tancat el conegut com a pacte de Brussel·les i s’aixequi de la taula de negociació.

Boicot parlamentari.

Trencar l’espai a Suïssa té un cost per a Junts: el de perdre un espai que els ha donat protagonisme mediàtic cada vegada que hi ha hagut una trobada. Però si no hi ha un canvi en les votacions al Congrés, difícilment es veurà un punt i a part en les relacions. Al començament de la legislatura, la formació va avisar que negociaria "peça a peça" i que els seus vots no es podien donar per descomptats, fet pel qual un pas més seria votar no per sistema totes les iniciatives plantejades per Sánchez.

Un boicot parlamentari té alguns hàndicaps. El primer és que si se sotmet a votació cap proposta positiva per als catalans, serà difícil per a Junts rebutjar-la. A més, el partit liderat per Puigdemont podria caure en la irrellevància, ja que el seu principal poder institucional és al Congrés. A Catalunya no formen part de la majoria que sustenta el Govern i en l’àmbit municipal l’Ajuntament amb més pes que lideren és el de Sant Cugat.

Petició d’eleccions.

Sense els set vots de Puigdemont, Sánchez pot continuar en el Govern sense pressupostos i sense aprovar noves lleis. Dirigents postconvergents han dit més d’una vegada que si un president no és capaç de tirar endavant uns comptes, el més lògic seria dimitir, però no han reclamat obertament unes eleccions anticipades. Junts podria guardar-se la carta d’exigir uns nous comicis en cas que Sánchez comenci a perdre votacions a la Cambra baixa. No obstant, si aquesta situació s’allarga podrien quedar atrapats pel seu propi discurs. Així mateix, les enquestes no auguren un bon resultat al partit de Puigdemont, que justament busca amb aquest envit un revulsiu en ple pols amb Aliança a Catalunya. Una convocatòria anticipada d’eleccions al Congrés podria restar encara més rellevància política a la formació si els seus vots no són necessaris per conformar una nova majoria.

Moció de censura instrumental.

Notícies relacionades

Berlín assenyala que Alemanya no ha canviat la seva posició sobre el català

Feijóo adverteix a Sánchez que "no podrà fugir eternament"

L’opció més rupturista i a la pràctica l’única que pot fer caure a Sánchez és la d’afegir-se a una moció de censura instrumental per convocar eleccions. El partit ha evitat tancar la porta a aquesta possibilitat, sempre que el candidat no sigui Alberto Núñez Feijóo. El primer a posar aquesta via sobre de la taula va ser el vicepresident del partit, Antoni Castellà, però s’hi va referir com un "escenari teòric", i diverses fonts consultades per aquest diari coincideixen a dir que no serà la primera opció, atès que té inconvenients. Junts s’hauria d’aliar almenys amb el PP per presentar-la i sumar els vots de Vox després. A més, tot i que el candidat cridés automàticament a les urnes, seria president fins a la composició d’un nou Executiu, fet que es podria allargar mesos. Difícilment trobaria un nom de consens i tindria costos per a tots els integrants de l’operació.

Puigdemont va prometre una tardor calenta i no hi ha cap dubte que serà així. El que queda per saber és quanta llenya està disposat a llançar al foc.