El PP allunyala idea d’un ‘superdiumenge’ autonòmic

S’esvaeix la possibilitat que les urnes s’obrin alhora, el març del 2026, a Castella i Lleó, Aragó i Extremadura

El PP allunyala idea d’un ‘superdiumenge’ autonòmic

David Zorrakino - Europa Press

2
Es llegeix en minuts

L’any 2026 marcarà el començament del nou cicle electoral i, en el que ja gairebé sembla una tradició, amb les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó, que tindran lloc el diumenge 15 de març, seguides de les andaluses pocs mesos després. S’esvaeix, però, la idea que el PP, en una acció coordinada, aposti per un superdiumenge electoral, avanci i faci coincidir les urnes a dues comunitats més que governen els de Núñez Feijóo: Aragó i Extremadura. Allà, ni Jorge Azcón ni María Guardiola encara han aconseguit un acord de pressupostos amb Vox, partit que va abandonar el 2024 aquests dos executius i la resta dels que tenia en coalició amb el PP, en desacord pel repartiment de menors immigrants a les Canàries entre la resta d’autonomies.

Notícies relacionades

En aquesta situació, tot anirà al seu temps i quedarà per al 2027 el gran colofó d’aquest nou cicle electoral, amb les municipals i les autonòmiques del maig i les generals que Pedro Sánchez pretén convocar aquell últim any de la legislatura i que podrien acabar celebrant-se en diferents moments de l’any. No es descarta que coincideixin amb les locals i regionals, fet que en aquest cas sí que provocaria un superdiumenge. Ja el 2023 el president del Govern va decidir fer la insòlita convocatòria dels comicis a les Corts Generals un 23 de juliol, en ple estiu, just després de la patacada del PSOE en les autonòmiques i municipals. Juntament amb les municipals se celebren tots els comicis autonòmics, tret de les esmentades Castella i Lleó i Andalusia, a més de Catalunya i el País Basc. Tretze autonomies en joc i tots els ajuntaments d’Espanya, des dels de Madrid i Barcelona fins als de l’última pedania del país.

En el pròxim cicle que arrencarà el 2026, els tres actors principals de l’escenari polític –el Govern, el PP i Vox: aquest últim consolidat ja com la tercera força– s’hi juguen molt. El PP, en concret, afronta el repte de mantenir l’enorme poder autonòmic que atresora, amb onze presidents autonòmics, inclosos els de la comunitat més poblada (Andalusia) o els de dos dels motors econòmics d’Espanya (la Comunitat de Madrid i el País Valencià), a més de la seva participació en coalició en el Govern de les Canàries. Un poder que no es pot completar sense el concurs de Vox, sigui o no en coalició, tret del cas dels que, com és el cas d’Isabel Díaz Ayuso o Juan Manuel Moreno, tinguin majoria absoluta i aspirin a revalidar-la.