El PP allunyala idea d’un ‘superdiumenge’ autonòmic
S’esvaeix la possibilitat que les urnes s’obrin alhora, el març del 2026, a Castella i Lleó, Aragó i Extremadura

L’any 2026 marcarà el començament del nou cicle electoral i, en el que ja gairebé sembla una tradició, amb les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó, que tindran lloc el diumenge 15 de març, seguides de les andaluses pocs mesos després. S’esvaeix, però, la idea que el PP, en una acció coordinada, aposti per un superdiumenge electoral, avanci i faci coincidir les urnes a dues comunitats més que governen els de Núñez Feijóo: Aragó i Extremadura. Allà, ni Jorge Azcón ni María Guardiola encara han aconseguit un acord de pressupostos amb Vox, partit que va abandonar el 2024 aquests dos executius i la resta dels que tenia en coalició amb el PP, en desacord pel repartiment de menors immigrants a les Canàries entre la resta d’autonomies.
En aquesta situació, tot anirà al seu temps i quedarà per al 2027 el gran colofó d’aquest nou cicle electoral, amb les municipals i les autonòmiques del maig i les generals que Pedro Sánchez pretén convocar aquell últim any de la legislatura i que podrien acabar celebrant-se en diferents moments de l’any. No es descarta que coincideixin amb les locals i regionals, fet que en aquest cas sí que provocaria un superdiumenge. Ja el 2023 el president del Govern va decidir fer la insòlita convocatòria dels comicis a les Corts Generals un 23 de juliol, en ple estiu, just després de la patacada del PSOE en les autonòmiques i municipals. Juntament amb les municipals se celebren tots els comicis autonòmics, tret de les esmentades Castella i Lleó i Andalusia, a més de Catalunya i el País Basc. Tretze autonomies en joc i tots els ajuntaments d’Espanya, des dels de Madrid i Barcelona fins als de l’última pedania del país.
En el pròxim cicle que arrencarà el 2026, els tres actors principals de l’escenari polític –el Govern, el PP i Vox: aquest últim consolidat ja com la tercera força– s’hi juguen molt. El PP, en concret, afronta el repte de mantenir l’enorme poder autonòmic que atresora, amb onze presidents autonòmics, inclosos els de la comunitat més poblada (Andalusia) o els de dos dels motors econòmics d’Espanya (la Comunitat de Madrid i el País Valencià), a més de la seva participació en coalició en el Govern de les Canàries. Un poder que no es pot completar sense el concurs de Vox, sigui o no en coalició, tret del cas dels que, com és el cas d’Isabel Díaz Ayuso o Juan Manuel Moreno, tinguin majoria absoluta i aspirin a revalidar-la.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La Coca-Cola de Josep Cuní
- Jordi Tarrés: "M’han trasplantat el fetge i el ronyó. Mai m’hauria imaginat veure’m així"
- Fenomen social Arriben les ‘tradwives’ penedides: «Jo només mostrava les bondats de la vida domèstica, però allò era una presó»
- LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA El Govern xifra en més d’1,5 milions les peticions de nacionalitat per la llei de nets
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- Totes les estrenes i tornades Les 10 sèries que no et pots perdre aquest octubre
- Les ruïnes de Gaza
- Esgarrapada de Verstappen a Austin inou cop als McLaren
- Les universitats s’obren a tenir més places de Medicina si hi ha finançament