Alma Ezcurra: "El problema és quan la gent del barri se sent estranya a casa seva"

No és dolent per se si no canvien les dinàmiques de convivència. El problema és quan la gent del barri que segueix allà se sent estranya a la seva pròpia casa perquè canvia tot: els seus modes de vida, les seves rutines i la seva convivència.

¿Per què prefereix, al seu barri, un veïnat hispanoamericà a un, per exemple, musulmà?

Jo prefereixo un veïnat que es vulgui integrar. Quan la convivència és bona, m’és igual l’origen. El PP fa una aposta clara pel veïnat hispanoamericà: hi ha raons evidents per pensar que la integració és més senzilla, tot i que només sigui pel vincle idiomàtic. Ens assemblem més, és més senzilla la integració. De vegades, quan la diferència cultural és més gran, cal invertir molt més, per part de l’immigrant i per part de la societat d’acollida.

¿Per què un immigrant s’ha d’integrar culturalment? ¿No n’hi ha prou que compleixi la llei?

No són dues coses contradictòries. De fet, en societats avançades com la nostra, una manera de demostrar la voluntat d’integració –la primera– és complir la llei. I, després, facilitar les coses. Quan un convida algú a casa seva, la gent que hi va s’acomoda als usos i costums que hi ha. Un dels elements que millor demostra la integració és la feina, però també la família, integrar-se a la comunitat. És voluntat de convivència, no uniformitat. El pluralisme enriqueix, però no fa falta renunciar a ser un mateix per adaptar-se a qui t’acull.

El PP proposa prohibir el burca i el nicab als llocs públics. ¿Com s’implementa una cosa així?

Crec que no exigiria gaires recursos, és una mesura que té a veure amb la legalitat i la seguretat.

No hi inclouen el vel. ¿És discriminatori cap a la dona?

Sempre que m’ho pregunten ho dic, no puc evitar-ho: jo crec que hem de deixar les dones en pau. Han de deixar de dir-nos tots, els uns i els altres, com ens hem de vestir o com hem de ser. Si una dona es vol vestir amb el vel islàmic, ha de poder fer-ho. Sempre que no es comprometin la seguretat, la legalitat o principis com la igualtat, jo no hi tinc cap problema. Com si jo em poso qualsevol altra peça.

¿Vostè creu que totes les dones que es posen un vel islàmic ho fan de manera lliure?

No. Per això ho dic, al contrari. Crec que les dones lliurement han de poder decidir si es posen un vel o una minifaldilla.

El seu pla migratori proposa tipificar com a delicte que un immigrant menteixi sobre la seva minoria d’edat després d’entrar irregularment.

L’interès del menor és un bé jurídic, dels més importants per protegir. Quan algú falseja la seva edat el que està en joc no és aquesta persona, sinó les persones amb qui s’integrarà en el recurs assistencial a què s’incorpori. Podem estar ficant un adult en un centre ple de nens.

¿Cal tenir un nivell alt de castellà per ser espanyol?

No és tampoc un nivell gaire elevat, és un nivell B2 com el que estan demanant països del nostre entorn. Passa a Alemanya, Portugal o Itàlia. És una mostra d’integració. Si volem que l’aportació sigui mútua, ens haurem d’entendre, com a mínim.

Però, ¿per poder comunicar-se no n’hi ha prou amb entendre l’idioma?

¿Quan algú adquireix la nacionalitat? Hi ha diferents vies: està la ràpida per als de parla hispana –que per tant porten el B2 de sèrie– i per a la resta són 10 anys. Si en 10 anys una persona no ha adquirit un nivell B2 d’espanyol, potser és que molta voluntat d’integració no té.

¿Diria que hi ha immigrants que reben l’ingrés mínim vital sense necessitar-ho?

No ho sé. El que no sembla gaire racional és que hi hagi persones que vinguin a aquest país sense haver aportat absolutament res i sense estar en una veritable situació de necessitat cobrin un subsidi que està pensat com una ajuda per a qui ho necessita. Si algú arriba amb un visat de turista, es queda al país, s’empadrona, sol·licita un arrelament familiar, sol·licita un ingrés mínim vital i el cobra, i no ha treballat mai, no té cap incentiu per produir, per prosperar, per integrar-se a la societat via ocupació. Això és el que intentem corregir. El que ve a aportar, totes les ajudes que necessiti, baixes mèdiques o qualsevol eventualitat, per descomptat. L’immigrant és una persona digna i lliure capaç de tota la prosperitat i de rebre tota l’ajuda quan la necessiti. Però quan la necessiti, no com a mecanisme de regularització, no com forma de vida.

Feijóo ha insistit molt en la necessària col·laboració dels països d’origen. ¿No ho fan?

La mateixa Unió Europea determina que hi ha un problema amb els retorns, perquè moltes vegades els països d’origen es desentenen dels propis nacionals que venen i, quan hi ha algun problema –com un antecedent delictiu– en ocasions tampoc col·laboren gaire a detectar l’edat o la família. La relació pot ser fructífera si tots ens entenem.

¿I el Marroc?

Els països d’origen han de fer-se càrrec d’aquesta realitat, perquè de vegades s’utilitza com a element de desestabilització. Cada vegada més. Hem tingut salts a la tanca a Espanya que són moviments desestabilitzadors. A Polònia –i no estic equiparant-ho– li passa amb Bielorússia. Jo crec que Espanya ha d’estar en condicions de poder regular aquestes situacions amb països que eventualment puguin voler desestabilitzar-nos institucionalment, econòmicament, socialment o políticament a través de la immigració. Però sempre a través d’un sistema verificable i contrastable. Regular aquesta realitat l’únic que ens dona és certeses a tots.

Quan parlen d’expulsar els que tinguin vincles amb organitzacions criminals, ¿estan pensant en les bandes llatines?

Estem pensant en tots els vincles criminals, terroristes i violents. El que no pot ser és que l’Estat tingui la certesa que una persona té un vincle amb una organització criminal i, per una qüestió de lentitud administrativa, aquesta persona no estigui sent expulsada. Això distorsiona la seguretat nacional i és un perill. Cal ser més àgils per ser fins i tot més solidaris i dedicar més recursos i temps als que sí que venen a complir i es comporten com és desitjable per a tothom: per a ells i per a nosaltres.

Notícies relacionades

Hisenda refreda la via d’ERC per a l’IRPF i aposta per una reforma integral

El PP allunyala idea d’un ‘superdiumenge’ autonòmic

¿Per què creu que és necessari un comandament únic sobre immigració com el que planteja Feijóo?

Primer, en aquest moment està repartit entre cinc ministeris i sense una direcció única. Segon, tenim 22 ministeris i això ho complica tot molt més. Tercer, en aquest moment la presa de decisions dins d’aquest Govern és molt complicada. I per tant fa que tot el procés s’alenteixi. ¿Què garanteix l’autoritat única? Unitat d’acció. Gestió competencial a través d’un mateix organisme.