El Govern lliga la legislatura als fons de la UE davant la falta de Pressupostos

L’esdevenir de la legislatura es vincula més als fons del pla de recuperació que als mateixos Pressupostos. Pedro Sánchez justificava aquesta setmana la seva intenció d’esgotar la legislatura, tot i que no s’aprovin uns nous comptes públics, en què els actuals li permeten complir amb el full de ruta. Per això al·ludia la gestió d’aquests fons perquè "permeten créixer i transformar l’economia". D’aquí la prioritat en aprovar les reformes i les fites vinculades als desemborsaments del pla de recuperació.

En l’anterior ple del Congrés, el Govern va aconseguir salvar la llei de mobilitat sostenible, que contenia mesures pactades amb Brussel·les supeditades a un proper desemborsament de 10.000 milions d’euros dels fons europeus. En total, Espanya ja ha rebut més de 55.000 milions d’euros en transferències.

A l’horitzó queden pendents per desenvolupar fites del pla com en matèria d’habitatge. Alguns dels socis d’investidura, com ERC i Podem, van atiar en la sessió de control l’Executiu aquesta setmana "el drama de l’habitatge". El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, va advertir Sánchez que es podria convertir en la causa que "acabi amb el seu Govern". Des de Sumar es pressiona també perquè els crèdits tous del pla de recuperació de la UE es destinin a la construcció de més habitatge social.

El rebuig de Podem a la pujada de l’impost al dièsel, al costat de PP i Vox, ja va tenir conseqüències el mes de juliol passat. El cinquè pagament dels fons es va retallar al voltant de 1.100 milions, principalment per no complir aquesta reforma fiscal dins del calendari pactat amb la Comissió Europea. A Hisenda avancen que no llancen la tovallola per tirar endavant aquest compromís, tot i que reconeixen les dificultats pels vetos creuats entre els socis.

Per a la supervivència del projecte d’aquest Govern de coalició es fa així més apressant complir les reformes vinculades als fons UE que aprovar nous Pressupostos. De fet, s’enarbora el caràcter expansiu dels comptes prorrogats del 2023 i la capacitat no només per mantenir, sinó també per reforçar l’Estat de benestar, normalitzant l’anomalia parlamentària de ni tan sols haver presentat uns Pressupostos en aquesta legislatura, un cop passat l’equador. "Amb aquests Pressupostos, que són d’una Administració progressista, tenim vies per garantir les principals prioritats, en matèria social i de modernització del teixit productiu", afirmava Sánchez dimarts passat a la SER.

Fer front a la privatització

El projecte de Pressupostos, que ara es pretén portar a votació ja sigui amb o sense garanties de poder ser aprovats, busca també ser un aparador sobre el full de ruta del Govern. Contraposar la inversió en serveis públics, amb "partides històriques", davant la "privatització" que denuncien les comunitats autònomes governades pel PP.

Notícies relacionades

La fundació de Junts debat sobre el seu ideari en les seves primeres jornades

Podem s’activa per presentar-se a les eleccions a Barcelona amb la seva marca

A Hisenda avancen que posaran sobre la taula una proposta de camí fiscal, la primera pedra sobre la qual erigir l’arquitectura dels comptes públics, amb "més recursos" per a les comunitats autònomes. Amb tot, reconeixen que no han aconseguit arribar "per ara" a un acord amb els seus socis per aprovar els objectius de dèficit. En cas que es rebutgin al Congrés, els Pressupostos s’elaboraran amb la direcció actual, més beneficiosa per a l’Administració General de l’Estat i amb un marge més gran per a la pretensió de multiplicar la inversió per a l’habitatge protegit i les partides socials.

Abans de tot això, s’haurà de materialitzar un acord dins de la coalició de Govern, entre PSOE i Sumar. Tot i que Hisenda està tancant les partides amb els ministeris de Sumar, falta per consensuar el projecte. Des de la Moncloa asseguren de manera taxativa que "tindrem acord" sobre les converses.