La immigració salva la continuïtat dels petits comerços

No hi ha estadístiques precises de quants relleus es produeixen entre espanyols amos de petits negocis que es jubilen i persones nascudes fora d’Espanya, però sí que hi ha xifres que permeten aproximar-se a aquest fenomen.

Per exemple, en els últims quatre anys, fins al març del 2025, el nombre d’autònoms va créixer en 108.155, dels quals nou de cada 10 (el 96,5%) són d’origen estranger. L’extens augment es deu que Espanya és un pol d’atracció de persones de totes les nacionalitats, especialment del Marroc i Llatinoamèrica, que treballen en tots els sectors, amb presència destacada en la construcció, la indústria manufacturera i l’hostaleria. I molts d’ells opten per ser autònoms i els seus propis caps.

El comerç, per exemple, ha patit un descens de 50.000 emprenedors espanyols en els últims quatre anys i un increment de 7.900 autònoms forans. I una cosa similar ha passat en l’agricultura, on el sector ha perdut 12.500 autònoms espanyols i n’ha sumat 1.700 d’estrangers. En conjunt, el nombre total d’emprenedors estrangers arriba ja al 14% (476.924 de 2,9 milions de treballadors autònoms).

Alhora, els empresaris envelleixen alhora que la resta de la població. La caiguda de la natalitat i l’increment de l’esperança de vida han provocat que, en general, la població activa de més de 55 anys superés, el 2024, per primera vegada els cinc milions de persones, amb un creixement del 63% en l’última dècada. Els treballadors majors de 50 anys representen el 34% de la població activa i el 2030 s’espera que arribin al 40%. Però, malgrat l’hivern demogràfic i l’augment de l’edat legal de jubilació, només un 5% dels empleats i empresaris continuen treballant després dels 65 anys. La majoria es retira a aquesta edat o abans.

El problema és que, de mitjana, per cada tres persones que es jubilen, només n’entra una al mercat laboral, amb la qual cosa "estan desapareixent moltes empreses i negocis perquè no hi ha relleu i això es dona encara més a l’Espanya despoblada", segons explica Celia Ferrero, vicepresidenta de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA). En aquesta situació, que un immigrant decideixi donar el pas d’agafar les regnes d’una pime o comerç suposa la taula de salvació per a moltes d’aquestes petites empreses.

Les causes del fenomen

El fenomen en auge respon a diversos factors, desgrana Elisa Chuliá, professora de sociologia de l’UNED i investigadora del think tank Funcas. L’especialista indica que és cert que els que es jubilen ara tenen menys descendència que els seus pares, cosa que "sens dubte dificulta el relleu generacional". Però segons ella "el factor crucial" que està influint en aquest fenomen és que els fills "renuncien a fer-se càrrec de petits negocis perquè s’han format per exercir professions més qualificades, menys exigents en esforços físics i durada de la jornada i, en general, millor retribuïdes".

"I aquests pares i mares que, quan decideixen jubilar-se no troben entre la seva prole relleu són qui més han contribuït a aquest resultat, ja que ells van fer el possible, amb grans sacrificis personals, perquè els seus fills arribessin a alts nivells educatius", explica . Per tant, segons la seva opinió, el que està passant en bona part del teixit comercial, hoteler i del sector primari "té el seu origen en una situació que va començar fa dècades, quan es va estendre la possibilitat d’estudiar fins a les màximes etapes".

Chuliá precisa que la falta de "relleu generacional familiar" és molt més freqüent en les petites empreses i els sectors "més sacrificats". "La mida importa i molt, perquè en les mitjanes i grans empreses hi ha més continuïtat familiar a causa del bon rendiment", afirma.

I les dades ho corroboren. Segons un estudi de l’Institut d’Empresa Familiar, gairebé el 90% dels negocis tenen com a propietaris una família i no inversors professionals, però "la solidesa i fortalesa de les societats a l’hora de fer el pas als fills o nets del fundador s’aprecia només en el cas de les grans companyies, ja que poc més del 10% de les pimes té detallat un pla per afrontar el relleu familiar".

Notícies relacionades

Junts no descarta una moció de censura «instrumental» sense Feijóo com a candidat

L’empresària que va assegurar haver portat bosses amb efectiu Ferraz no declara al Senat, però ratifica que va entregar 90.000 euros al PSOE

En aquest escenari, els immigrants estan jugant un paper fonamental, per diversos motius. En primer lloc, arriben a Espanya amb el desig de treballar i prosperar; cada vegada amb perfils més qualificats i "amb un sentiment emprenedor més desenvolupat" que a Espanya. "Aquí, en general, preferim ser funcionaris o empleats per compte d’altri, tenim aversió a assumir el risc i així és difícil emprendre", apunta la vicepresidenta d’ATA.

Alhora, per a la població migrant dirigir petits negocis "és una oportunitat per convertir-se en els seus propis caps i percebre més beneficis del seu treball, tenint en compte que el risc de mantenir una empresa que té una clientela estable és lògicament menor," afegeix Chuliá.