"Una experiència molt bonica"

En Pablo, en Carlos, la Daniela i la Magdy són quatre exemples d’immigrants que s’han posat al capdavant de petits negocis tradicionals regentats per espanyols que s’han jubilat. Una llenceria al Prat, una botiga de cafès a Saragossa i un taller de confecció a Madrid.

"Una experiència molt bonica"
4
Es llegeix en minuts
P. M.

Pablo, Carlos, Daniela i Magdy són un exemple d’emprenedors estrangers que s’han fet càrrec de negocis a Catalunya, Aragó i Madrid. Han explicat les seves experiències a EL PERIÓDICO.

Pablo Matinero (43 anys), juntament amb la seva cunyada, Vanessa Macarro (48 anys), van agafar el relleu de la llenceria Nit i Dia, situada en el centre del Prat de Llobregat, l’any passat. En Pablo és argentí, va arribar a Espanya el 2004 i els últims 16 anys ha treballat en uns magatzems, però l’empresa va tancar i amb la liquidació tenia clar que volia fer alguna mena d’"inversió". "M’agraden els canvis i el risc", explica. Alhora, la Vanessa, que treballava com a majorista de roba interior, va saber que una de les seves clientes, la propietària anterior de la llenceria, Inés Salayet, es volia jubilar i traspassava la botiga. Una de les seves filles es va plantejar quedar-se el negoci, però just va aconseguir una feina i, per això, la Inés va buscar un propietari nou entre els coneguts. "La gent de la meva edat ha estudiat una carrera o FP i s’ha perdut una mica l’interès pels negocis", interpreta la Vanessa sobre els espanyols de la seva generació.

En canvi, ella, després de 30 anys "treballant per a tercers", tenia il·lusió per tenir el seu propi comerç. Per això, quan tots dos van saber que la Inés es jubilava, després de donar-hi "algunes voltes", es van llançar a assumir el relleu a la llenceria Nit i Dia. Com que en Pablo tenia estalviats els diners de la liquidació, no han hagut de demanar cap préstec per pagar el traspàs, però sí que han rebut una ajuda de 4.000 euros de l’Ajuntament del Prat, per mitjà del Centre Local d’Ajuda a Empreses de la Xarxa Emprèn, un servei de la Generalitat destinat a facilitar els traspassos de negocis.

Així mateix, van rebre formació, en concret sobre comerç electrònic. De fet, la llenceria "continua igual" que amb l’anterior propietària, tot i que pretenen completar les vendes a la botiga amb comerç per mitjà d’internet. Expliquen, a més, que el relleu ha anat molt bé i que estan "molt contents" amb el temps que fa que són al capdavant de la llenceria. "És una experiència molt bonica", conclouen.

Noves oportunitats

Daniela del Valle i Magdy González són veneçolanes i han arribat a Espanya en l’última dècada buscant noves oportunitats. La Daniela és dissenyadora de moda i la Magdy és dissenyadora gràfica, amb experiència en les seves àrees. La propietària del taller, Mar Pascual, els va comunicar la voluntat de jubilar-se i llavors elles li van oferir la possibilitat de ser les futures propietàries. En un inici, a totes dues "els va fer una mica de por" afrontar el risc però, com que tenien estalvis, van decidir fer un pas endavant. En el procés han tingut l’assessorament de projecte Impulsa, un servei de Creu Roja que ajuda emprenedors a fer els tràmits necessaris. En el cas de les dues veneçolanes, van obtenir un préstec de MicroBank, que els va permetre liquidar les quotes del traspàs i invertir en materials, sense interrompre l’activitat.

Notícies relacionades

Perquè la Daniela i la Magdy han donat una nova vida al taller, que han rebatejat com a InnovaCosturas. Per exemple, han canviat el local per un de més gran, han ampliat el nombre de màquines i han reestructurat processos de confecció per optimitzar els temps de treball. El resultat és "positiu", ja que han mantingut i ampliat la cartera de clients, fins al punt d’augmentar l’equip.

Carlos Walter Rojas és colombià i un gran amant del cafè, cosa que l’ajuda a l’hora de regentar la botiga 1.000 Aromas Café, situada al centre històric de Saragossa. Va rebre formació específica a Colòmbia i va arribar a Espanya l’any passat amb la idea d’obrir un local i des d’allà exportar el producte a la resta d’Europa. Per a en Carlos tenir el seu propi negoci de cafè és "complir el seu somni". "Quan un vol fer el que veritablement estima, ha d’emprendre", afirma. En el procés, ha obtingut suport extern, de la Unió de Treballadors Autònoms de Saragossa, que "es van enamorar del seu projecte" i el van ajudar en les gestions i a aconseguir subvencions i un préstec. I el resultat ha sigut "excel·lent". El colombià és al capdavant de la botiga des de fa només tres mesos però ha tingut unes vendes per sobre del que esperava. Té, a més, molts projectes al cap. Ha renovat el negoci amb més tipus de cafè i infusions, per buscar un "nou target" i el "públic jove". Com que pretén que la botiga ofereixi una "experiència immersiva", va vestit de barista i ha posat, de banda sonora, la música que se sent a les finques cafeteres.