Javier Moll aposta per una «política d’altura» que busqui «punts de coincidència» perquè Espanya avanci

«Quan es busquen punts de coincidència, Espanya avança», va afirmar Moll davant del president d’Astúries, Adrián Barbón; de Galícia, Alfonso Rueda; d’Aragó, Jorge Azcón, i de la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, entre altres autoritats, que van acudir a la cita en què, un any més, es rendeix homenatge «a tot el que, en la diversitat, ens uneix com a espanyols».

Una aposta per la «sinfonia de pluralitat» en la qual va aprofundir també la vicepresidenta de Prensa Ibérica, Arantza Sarasola, quan va reivindicar que Espanya és un conjunt que, «amb diferents veus, colors, sabors i paisatges, comparteix melodia».

A la sala elegida per a la celebració –coincident amb el quart aniversari de l’«aventura» que suposa EL PERIÓDICO DE ESPAÑA– es van sentir diferents llengües i accents, fidel reflex de la «capil·laritat» de Prensa Ibérica, perquè, com va reivindicar Moll, en el grup «hi ha una desena de diaris regionals –concretament 11– amb més de 100 anys; d’altres són més joves, però tots senten un profund respecte per les diverses arrels que fan únic cada territori».

Remarcant també els valors del periodisme, el director d’EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, Armando Huerta, va remarcar que «el periodisme no s’ha de fer des de la distància, sinó des de la proximitat, trepitjant el terreny, posant l’orella al carrer i dialogant amb els ciutadans».

I això explica l’aposta de Prensa Ibérica pels projectes Cròniques i A Prop, que van presentar als presents Alex Sopeña i Germán Frassa i als quals Moll va dedicar uns minuts per explicar l’aposta que permetrà que informació local estigui a un clic per al 85% de la població espanyola.

Espanya Plural

En l’ambient distès i d’acords que va lloar Moll, en la Festa de l’Espanya Plural, presidents autonòmics de diferent signe polític van coincidir en la necessitat del respecte als altres i als territoris, reivindicant l’aposta comuna.

Així, el president aragonès va defensar que s’ha de modernitzar la celebració que aquest diumenge se celebrarà als carrers de Madrid amb la parada militar i la recepció posterior al Palau Reial dels Reis. Jorge Azcón es va mostrar d’acord amb la conclusió de l’enquesta publicada en els mitjans de Prensa Ibérica de la necessitat de modernitzar el 12-O. Va afirmar que caldria fer-ho «per reforçar la idea que Espanya només pot ser plural si estem units», va concloure. El dirigent del Partit Popular (PP), fins al 2023 alcalde de Saragossa, va reflexionar que «ser modern és defensar una Espanya unida».

Després d’una pugna simpàtica entre Azcón i Barbón sobre qui ha estat en més festes de l’Espanya Plural, el president asturià també va reivindicar «la identitat territorial» reconeguda en la Constitució del 1978, com un «motor de convivència» que permet la diferència dins de la unitat. I, en aquest marc, Adrián Barbón va compartir la idea que la Festa Nacional del 12 d’octubre vagi més enllà de Madrid i sigui una cosa «rotatòria per a totes les comunitats autònomes».

El president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, que acabava d’arribar d’un viatge a Buenos Aires en què va participar en la celebració de la Festa Nacional a l’ambaixada espanyola a l’Argentina, va assegurar que «totes les comunitats autònomes volem que li vagi bé a la resta» i va rematar el seu argument: «Ningú vol créixer a costa de les altres», perquè, «perquè ens vagi bé al conjunt, cal saber el que passa a cada lloc, i aquest conjunt d’informacions formen la informació general del nostre país», reflexionar.

Notícies relacionades

Feijóo planteja endurir els requisits per obtenir la nacionalitat espanyola

El Govern acusa Puigdemont de «mentir» sobre la gestió d’Illa del temporal a Catalunya

Fent una picada d’ullet també als presidents autonòmics presents, la ministra de Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va defensar que «el millor exemple de la pluralitat i el que poden fer les comunitats autònomes per aportar a aquesta Espanya diversa i plural és la foto que tenim aquesta tarda». Saiz va reivindicar que la hispanitat «no s’imposa, no és de ningú i es comparteix», i, recordant el seu passat com a consellera d’Economia a Navarra, la ministra es va declarar creient de l’«autogovern»: «Crec en tota la capacitat que tenen les comunitats autònomes com a administració més pròxima de donar una política útil i de millorar la vida de la ciutadania»,abans de fer una advertència: «Un deure com el que tenen les competències de les comunitats autònomes implica una gran responsabilitat».

Els sons d’Andrea Rocatti i la seva banda van ser el colofó de la Festa de l’Espanya Plural que, un any més i pensant ja en la següent edició, va marcar l’inici dels festejos de la Festa Nacional.