Debat de política general

Aliances creuades a l’hemicicle

La fragmentació a la Cambra catalana, amb l’oposició dividida, permet al president de la Generalitat sostenir la legislatura i allunyar el risc d’unes eleccions anticipades. L’entesa PSC-ERC-Comuns no és ferma ni inamovible, però continua mantenint-se unida en alguns fronts.

Aliances creuades  a l’hemicicle
4
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El debat de política general del Parlament va acabar ahir amb les votacions de les propostes de resolució dels partits, cosa que s’ha convertit en una oportunitat immillorable per radiografiar l’estat de les aliances polítiques a Catalunya. De les dues hores de votacions es va desprendre que el president Salvador Illa no té una majoria prou sòlida per poder emprendre grans projectes com els pressupostos –únicament disposa de 42 diputats de 135–, però tampoc hi ha una majoria a la contra que el pugui moure de la cadira. L’oposició està dividida i aquesta fragmentació permet al president socialista sostenir la legislatura i allunyar el risc d’unes eleccions anticipades.

La primera majoria que s’examinava en aquest debat de política general és la que va servir per investir Illa fa un any i que formen el PSC, ERC i els Comuns. Aquesta triple aliança no és ni ferma ni inamovible, però encara manté sintonia en fronts diversos, cosa que permet que Catalunya pugui dibuixar alguns projectes de futur. Per exemple, el debat va servir per tornar a reclamar un "finançament singular" a l’Estat; per reafirmar-se en la necessitat d’assumir la gestió de Rodalies, i per tombar sistemàticament totes les resolucions contra la immigració que havia presentat l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana.

No obstant, aquest tripartit parlamentari també té els seus límits i les seves fissures. Per exemple, els Comuns i ERC es van desmarcar del pla de vivenda que va presentar Illa dimarts i van contribuir a fer que el Parlament, en la jornada d’ahir, l’hagi tombat. Això serveix com a avís a navegants: ni el partit de Jéssica Albiach ni el d’Oriol Junqueras estan ara mateix disposats a aprovar-li uns pressupostos al Govern. Illa haurà de remar molt per treure’ls d’aquesta negativa.

NUL·LA SINTONIA ENTRE ELS INDEPENDENTISTES.

Les tres jornades parlamentàries del debat també han servit per constatar, una vegada més, que la unitat que els partits independentistes van mostrar durant els moments àlgids del procés és cosa del passat. Junts, ERC i la CUP ja fa molt temps que fan cada un la guerra pel seu compte. No tenen un projecte compartit per ressuscitar el procés ni comparteixen receptes socials en temes clau com la vivenda. Des de fa un any, el Parlament té una quarta força independentista, Aliança Catalana, d’extrema dreta. Un dels punts forts del debat era veure si hi hauria una certa connexió entre la formació de Sílvia Orriols i Junts, ja que les enquestes detecten que tenen una part de l’electorat en disputa. No va ser així. Junts no va donar suport a cap de les propostes d’Aliança, a diferència de l’any passat quan es va abstenir en la que demanava reactivar la declaració unilateral d’independència fallida el 2017. El partit d’Orriols, que va fer pinça amb el PP i Vox en diverses votacions, no ha presentat cap iniciativa sobre la independència en aquesta ocasió.

L’AMENAÇA DE JUNTS AL PSC.

El PSC i Junts també havien fet pinça en ocasions anteriors. Durant l’etapa en què Pere Aragonès va liderar el Govern en solitari, una aliança sociovergent en temes sectorials va fer que ERC hagués d’afrontar diverses derrotes parlamentàries i assumir propostes parlamentàries que no eren del seu gust. Els dos partits van tornar a coincidir en diverses iniciatives, però el resultat del debat és un enuig majúscul dels postconvergents.

Junts havia plantejat el debat com una revisió de l’estat de la negociació que el partit manté amb el PSOE, i la primera avaluació és que els socialistes no han passat l’examen. Fonts de Junts denuncien que el PSC va tombar 17 de les seves propostes, entre les quals la relativa al referèndum, al dèficit fiscal i al concert econòmic. "Hi haurà conseqüències", avisen fonts del partit, que no veuen suficient que el PSC hagi votat a favor de l’aplicació de l’amnistia, de l’oficialitat del català a la Unió Europea o del compliment dels acords subscrits amb el PSOE que segueixen pendents; ni tampoc que s’hagi abstingut en d’altres com la del "conflicte polític", la de la lawfare i la del deute històric.

EL PP, EN LÍNIA AMB L’EXTREMA DRETA.

Les votacions també han servit per mesurar les relacions entre la dreta i l’extrema dreta. El PP va mostrar una sintonia quasi total amb Vox, el seu competidor directe a les urnes, al votar a favor del 90% de les seves propostes de resolució en l’altre 10% es va abstenir. En conjunt, l’extrema dreta i els populars van recolzar mútuament la pràctica totalitat de les seves iniciatives sobre immigració, sense que cap hagi arribat a prosperar.

Notícies relacionades

També hi havia una certa expectació sobre si Aliança Catalana i Vox s’acabarien avenint. Orriols es va abstenir en les propostes de la formació d’Ignacio Garriga perquè estaven redactades en castellà, una norma que manté des de la seva entrada al Parlament l’any passat.

Una de les sorpreses del debat és que el PP ha guanyat centralitat. Servint-se del suport del PSC o Junts, va aconseguir aprovar una vintena de propostes, una fet que fa tan sols uns anys hauria sigut impensable. Els populars van aconseguir tirar endavant una proposta a favor del projecte del Hard Rock amb el sí dels postconvergents i l’abstenció dels socialistes, o també va prosperar una iniciativa per augmentar les places de Mossos d’Esquadra amb el suport del PSC i l’abstenció de Junts. A més, es va aprovar una amonestació al Govern per la gestió de Rodalies, només el PSC i ERC hi van votar en contra.