Interior desplega als aeroports controls especials antidrons

Les unitats Pegaso de la Guàrdia Civil i ASPA de la Policia Nacional mantenen una intensa activitat de vigilància, si bé no hi ha aquests dies una elevació del nivell de la seva alerta com la que es pateix en aeroports i punts estratègics del nord d’Europa. En aquesta rereguarda de la guerra europea, la Secretaria d’Estat de Seguretat no ha emès una ordre de reforç en la lluita contra drons als aeroports espanyols i les seves àrees de veïnat, però "d’ordinari –expliquen des del Ministeri de l’Interior– la seguretat aeroportuària i el control de drons són prioritaris".

Ho van explicar a aquest diari el mateix dia en què l’aeroport d’Oslo se sumava a la llista dels aeròdroms civils europeus l’activitat dels quals s’ha vist afectada per la intrusió de drons. La prioritat de què parlen a Interior ve marcada per "la plena consciència del mal que pot provocar" el vol d’aparells no autoritzats. De fet, el precedent més recent va ser greu: durant mitja hora, l’aeroport madrileny de Barajas va estar en alerta després de localitzar la Guàrdia Civil un dron de petita mida no autoritzat. L’alarma va provocar la desviació de 21 dels vols programats per a aquella jornada i retards en un nombre més alt d’enlairaments i aterratges.

Abans, durant el 2020, l’any de les mesures de confinament per la pandèmia de covid, els guàrdies dels grups Pegaso van identificar i van denunciar 12 pilots de drons per vols il·legals... només a Barcelona.

La irrupció d’un sol dron en l’espai aeri suposa un risc econòmic elevat per al sector. El tancament d’un aeroport provoca "cancel·lacions, vols que es deriven a altres aeroports i retards" i es tradueix en "pèrdues per a les aerolínies i per a l’aeroport per si mateix", explica Jordi Sandalias, professor d’Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya.

"Tancar un espai aeri o un aeroport durant 12 hores té un impacte econòmic brutal i, si això passa en un període com unes vacances de Nadal, encara més, adverteix el professor d’EAE Business School, Romà Andreu. Aquest expert creu que els drons són una amenaça creixent per a la navegació aèria, ja que "és molt fàcil introduir un dron dins de l’espai aeri europeu" i "molt difícil posar-li fre".

L’exemple de Gatwick

A falta de dades d’Aena o de les aerolínies que posin números a aquesta amenaça, un estudi publicat el 2020 per Philippe Wendt, Augusto Voltes-Dorta i Pere Suau-Sánchez sosté que la inversió en un sistema antidrons és més barata que l’impacte que tindria el tancament de l’aeròdrom per la incursió d’aquests aparells teledirigits.

L’anàlisi, realitzada a partir de la cancel·lació de vols a l’aeroport de Gatwick (Londres) entre el 19 i el 21 de desembre del 2018 per albirament de drons, simula la clausura de l’aeroport de Frankfurt durant 48 hores. I el resultat és una pèrdua d’ingressos de 3,3 milions d’euros per a l’aeròdrom i de 34,30 milions d’euros en costos de compensació per als viatgers, davant una inversió del voltant de 2,9 milions d’euros que costaria el sistema antidrons.

Segons càlculs realitzats a partir de dades d’Eurocontrol, la cancel·lació de tot just 50 vols d’una aerolínia de baix cost té un impacte del voltant d’1,4 milions d’euros. El cost de cancel·lar un sol vol va des dels 6.790 euros d’un avió petit (50 seients) d’una aerolínia tradicional als 123.900 euros d’un avió de fuselatge ample (400 seients) i els 18.570 euros d’una aerolínia low cost. Però a aquestes quantitats cal sumar-hi altres costos derivats de l’atenció i compensació als passatgers, que se situen entre els 3.700 i els 64.800 euros.

Fins ara, a Espanya no està permès el vol de drons en un radi de vuit quilòmetres al voltant d’un aeroport. Una violació d’aquest espai aeri comporta una sanció màxima de 225.000 euros.

La Guàrdia Civil té ja assignats els seus equips Pegaso –el nom es forma amb les sigles de Policia Especial de Gestió Aèria i Suport Operatiu– tres centenars d’agents, i té prevista la formació d’un altre centenar, expliquen fonts de l’institut armat. En el recompte s’afegeixen 160 especialistes ASPA de la Policia Nacional, segons fonts policials. Els guàrdies protegeixen el recinte de l’aeroport, incloses les pistes, i els policies l’entorn urbà que l’envolta en el radi de seguretat.

Notícies relacionades

El Govern i el PSOE defensen la "legalitat" dels sobres per a Ábalos

Juan Milián, designat nou senador autonòmic del PP català

Les dues unitats no només vigilen contra drons no autoritzats als voltants d’infraestructures crítiques, també manegen robots voladors en suport d’operacions d’altres grups policials. L’activitat que desenvolupen es diu en el camp policial –i militar– "UAS i c/UAS", o sigui, drons i contradrons. En els dos cossos els incipients grups d’especialistes han pujat de rang, fins a ser ja unitats centrals. A finals de mes, agents d’aquestes unitats participaran en les maniobres militars Atlas 25 a Huelva, centrades en la defensa antidrons.

La Guàrdia Civil ha ampliat el seu armament contra drons, bàsicament fusells i pals d’inhibició en quatre ocasions en els últims tres anys. L’última vegada, el desembre del 2024, amb un contracte concedit a una enginyeria madrilenya, Advanced Telecommunications Lambda Europa, per una mica més de mig milió d’euros.