Illa posa el focus en l’habitatge i el finançament per consolidar la seva estabilitat de la mà d’ERC i els Comuns

Catorze mesos després de convertir-se en president, Illa vol traslladar a la ciutadania no només que el seu primer any de mandat acumula credencials a l’hora d’atendre els principals problemes que preocupen els ciutadans sota el lema de la «prosperitat compartida», sinó que la seva arribada en minoria a la Generalitat és de llarg recorregut. Si l’any passat el pla per construir 50.000 vivendes assequibles en set anys va ser la seva proposta estrella, en aquesta segon examen davant l’oposició preveu nous anuncis d’«aplicació immediata» apel·lant a la col·laboració publicoprivada per aprofundir ara en l’oferta de habitatge lliure de compra i lloguer, segons va apuntar aquest dilluns el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en declaracions a Catalunya Ràdio.

Els socis pressionen

I és que, per més que fonts del Govern apunten que Illa serà «ambiciós»,per als Comuns no n’hi ha prou. De fet, no només pressionaran perquè es consumeixin acords com la regulació dels lloguers de temporada, l’oficina antidesnonaments, el registre de grans tenidors i les multes als qui incompleixin amb els límits als preus dels pisos, sinó que pressionaran perquè es prohibeixi per llei la compra «especulativa» d’habitatge, com va avançar EL PERIÓDICO. Caldrà veure fins on està disposat a anar el president en una matèria que ell mateix ha definit com el principal generador de desigualtat, però almenys té la certesa de tenir-ne ell les regnes.

Més complexos són els avenços en el finançament singular, que depenen de l’acció d’un Govern de Pedro Sánchez assetjat pel front judicial i la debilitat parlamentària. Tot i que la direcció del PSC esperava novetats del Ministeri d’Hisenda a finals de setembre, continuen esperant mentre ERC s’ha atrinxerat en què, mentre no es desfaci el nus, no negociarà pressupostos. I això, tot i que el Govern intenti que no s’escampi el pànic, preocupa a Palau perquè posa en perill el perfil de bona gestió que mira de consolidar. És per això que els socialistes preveuen que Illa deixi de moment els comptes a l’espera del moment oportú i renovi –una vegada més– el seu compromís amb el finançament en els termes segellats per a la investidura, una cosa que no es pot permetre obviar a ulls dels republicans.

Equilibris amb Junts

Però, més enllà de consolidar la relació amb uns socis que el pressionaran, sobre les espatlles d’Illa recau també una altra responsabilitat: evitar que Junts acumuli arguments per retirar el suport a Sánchez de manera irreversible. Va ser després d’una reunió a Waterloo amb Carles Puigdemont que els postconvergents van decidir condicionar la continuïtat de la seva relació amb el PSOE al fet que el PSC voti al Parlament a favor dels acords segellats a Suïssa amb la direcció de Ferraz. Així que al president li tocarà fer equilibris per sortir victoriós d’un debat en què no vol flaquejar amb ERC i Comuns i, alhora, tenir un fil d’interlocució amb un Junts que no deixa de mirar de reüll l’auge d’Aliança Catalana.

Notícies relacionades

¿Hi ha una ‘alerta ultra’ a Catalunya?

El socialista proscrit

Però més enllà de les assignatures pendents que marquen el pas al Govern en minoria i del contorsionisme parlamentari a què està obligat el PSC, el president també vol exhibir trofeus. No obviarà, per exemple, que s’ha avançat en la gestió de Rodalies amb la creació de la nova empresa amb majoria catalana que començarà a operar a finals d’any, per més que aquest dimarts l’inici del macrotall de l’R3 de Rodalies durant 16 mesos serà una nova prova d’estrès. Portarà a col·lació també la carpeta de la seguretat ara que els delictes s’han reduït en més d’un 5% durant la primera meitat de l’any i que el seu afany està posat a reforçar els serveis públics de la Catalunya dels 8 milions, la via en la qual des de la Generalitat consideren que s’ha de desactivar una extrema dreta que creix enquesta rere enquesta. «No vendrem fum, sinó política útil», resumeixen fonts de Presidència.

Illa centrarà el seu discurs en l’agenda domèstica, però no només això. Emmarca el seu projecte en la vocació de generar estabilitat en un context geopolític que sacseja en aquests moments el món sencer. Prova d’això és la massacre a Gaza, que també s’ha fet lloc entre les propostes de resolució que presentaran el PSC, ERC, els Comuns i la CUP i com a qüestió compactadora de l’esquerra. L’eix ideològic pesa en aquesta legislatura després d’un any en què queda constatat que s’ha esfumat gairebé tot rastre del procés, a excepció dels llaços grocs als escons de Puigdemont i Lluís Puig a l’espera de l’amnistia.