El Govern incompleix resolucions del Parlament sobre finançament i el Prat

La Cambra catalana posarà aquesta setmana nous deures a l’Executiu sense haver materialitzat part de les propostes del 2024 / Una de les tasques pendents és la governança de l’aeroport

El Govern incompleix resolucions del Parlament sobre finançament i el Prat
4
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un debat de política general, com el que comença avui i acabarà dijous al Parlament, serveix, fonamentalment, per a dues coses: que el president de l’Executiu exposi els seus plans per al nou curs polític i que la Cambra li posi deures aprovant propostes de resolució. Aquestes resolucions són, sobre el paper, d’obligat compliment, però no té conseqüències vinculants si el Govern de torn no les aplica. En el debat del 2024 al Parlament, aquest va aprovar 56 resolucions completes i 47 de manera parcial. Un any després, el seu compliment està lluny de ser l’idoni en les qüestions clau de la legislatura.

Finançament.

Si hi va haver una qüestió estrella en el debat del 2024 és que, per primera vegada en més d’una dècada, el Parlament va rebutjar la demanda d’un referèndum i va posar rumb al "finançament singular". No obstant, s’ha avançat molt poc en aquesta qüestió. La Cambra va reclamar al Govern promoure un nou sistema basat en el principi d’"ordinalitat" perquè Catalunya no rebi menys recursos dels que aporta a la caixa comuna. Aquesta petició ha quedat difuminada en l’acord posterior entre la Generalitat i el Govern. A més, li va exigir impulsar les reformes perquè l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pogués "recaptar l’IRPF al llarg del 2026". El Govern ha pres les primeres mesures per fer créixer l’ATC, però va admetre que fins al 2028 serà impossible recaptar aquest impost.

Habitatge.

Aquí, pel que fa al compliment, n’hi ha hagut una de freda i una de calenta. El Parlament va encarregar al Govern regular els lloguers de temporada i impulsar lleis per evitar que hi hagi habitatges de protecció oficial en zones de demanda tensionada que passin al mercat privat. El primer deure hauria de quedar resolt aquesta tardor i el segon està també en procés. No obstant, no s’ha creat ni la unitat antidesnonaments ni el registre de grans tenidors. Els Comuns estan enfadats amb el Govern per això i l’Executiu preveu saldar aquests dos deutes aquest octubre.

Rodalies.

El novembre del 2023 es va pactar el "traspàs integral" de la seva gestió a la Generalitat, però ja ha quedat clar que no serà ni fàcil ni ràpid. En el debat de política general del 2024 es va aprovar que es constituiria "la nova operadora del servei entre el 2024 i el 2025" i que es traspassarien les primeres infraestructures al llarg de l’any. Al juny va néixer Rodalies de Catalunya, però no s’ha iniciat el traspàs de les línies. El servei continua registrant incidències.

Aeroport del Prat.

En aquell ple de l’octubre, el Govern va assumir compromisos relatius a l’aeroport del Prat. D’una banda, sí que ha complert l’encàrrec de presentar "els treballs" per a "l’ampliació" d’aquesta infraestructura. No obstant, ha incomplert amb tot el que té a veure amb la governança de l’aeròdrom. El Parlament va encarregar al president convertir la Generalitat en un "actor determinant en la presa de decisions estratègiques" sobre l’aeroport i crear una Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Res d’això ha passat. És més, Aena ha tancat la porta a cedir el seu paper preponderant en la gestió del Prat.

Memòria democràtica.

El Parlament va reclamar al Govern presentar l’avantprojecte de la llei de memòria democràtica i així ho va fer. El punt conflictiu aquí és la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana. La Cambra va exigir que es converteixi en un "espai de memòria", com a recordatori dels abusos que es van cometre durant el franquisme. Al juliol, el Govern va declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica. No obstant, la comissaria no es traslladarà, fet que enutja les entitats memorialistes.

Drets socials.

El 2024, el Parlament va encarregar al Govern l’impuls d’un salari mínim català propi. La idea és que Catalunya hauria de tenir un SMI superior al de la resta de l’Estat perquè aquí el cost de la vida és superior. No s’ha fet. Tampoc s’ha creat el "servei de psicòleg gratuït" ni s’ha garantit que les visites en l’atenció primària seran en un màxim de 48 hores.

Turisme i Hard Rock.

El Parlament va encarregar al Govern "incrementar com a mínim el 50%" l’impost sobre les estades en establiments turístics. Illa va pactar un decret amb els Comuns, però el desacord amb ERC el va frenar. Un any després, continuen les negociacions, però està descartada qualsevol pujada de la taxa turística com a mínim fins a l’abril del 2026. En impostos, sí que s’ha complert un altre encàrrec: la supressió dels avantatges fiscals al casino del projecte d’oci Hard Rock.

Notícies relacionades

Cultura i protecció del català.

El principal acord en matèria cultural va ser comprometre el Govern "a dedicar el 2% del pressupost de la Generalitat" a polítiques culturals. No hi ha hagut pressupost i, en conseqüència, tampoc s’ha complert aquesta ambició. En el Govern tampoc tenen bones perspectives per als comptes del 2026. Illa sí que ha aconseguit fer complir l’encàrrec del Parlament de "signar, aprovar i desplegar el Pacte Nacional per la Llengua" per protegir el català.

Temes:

Govern Rodalies