Illa es converteix en el primer dirigent espanyol a reunir-se amb Lleó XIV

Durant la trobada que va tenoir lloc ahir, el president va convidar el cap de l’Església catòlica a visitar Barcelona i la Sagrada Família l’any vinent, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí –actualment en procés de beatificació– i la culminació de la Torre de Jesús. El pontífex no va confirmar la seva assistència, però segons va explicar Illa, ho tindrà "en consideració".

A la sortida de la reunió, que va durar una mitja hora, el cap de l’Executiu català va assegurar que Lleó XIV té unes idees "molt clares i inspiradores" i va defensar els "valors de l’humanisme cristià" com a eina per "asserenar" i "acabar" amb l’"escalada verbal i no verbal bèl·lica que es viu al món". També va explicar que van compartir la "inacceptable situació" en què es troba la població de Gaza.

Fins aquesta cita, només dos presidents de la Generalitat en actiu s’havien vist amb el cap de l’Església catòlica a la Santa Seu. Pere Aragonès va entrar al Vaticà i es va veure amb el papa Francesc el novembre del 2023, i abans ho va fer Jordi Pujol a principis de 1981, en el seu cas amb Joan Pau II. Artur Mas també va ser rebut en audiència per Karol Wojtyla, però no durant l’etapa de president, sinó durant la seva època com a conseller en cap; mentre que José Montilla va rebre Benet XVI quan aquest va viatjar a Barcelona el 2010.

També Illa s’havia reunit amb l’anterior papa el març del 2024, quan encara no s’havien celebrat les últimes eleccions catalanes i, per tant, quan era cap de l’oposició al Parlament. La casualitat va fer que la reunió es produís el mateix dia en què el Congrés donava el seu primer sí a la llei d’amnistia, tot i que la norma va haver de passar encara pel Senat i una altra vegada pel Congrés fins a fer-se oficial en el BOE tres mesos després.

Un any més tard i ja com a president de la Generalitat, Illa va tornar a visitar el cap de l’Església catòlica un dia assenyalat, quan es compleixen vuit anys del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. No obstant, el cap de l’Executiu català va assegurar que no va abordar aquesta qüestió amb Lleó XIV i va reiterar que la seva posició és que s’apliqui l’amnistia a tots els condemnats i processats a conseqüència del procés. "Estem treballant per mirar cap endavant i perquè tothom pugui defensar el que pensa en el marc de convivència que ens hem donat", va afirmar a la plaça de Sant Pere.

Humanisme cristià

El president de la Generalitat es declara catòlic practicant i és habitual sentir-lo parlar dels valors de l’humanisme cristià en alguns dels seus discursos. De fet, durant la presa de possessió del Govern l’agost del 2024 va assegurar que aquests serien l’eix vertebrador del seu mandat.

Notícies relacionades

Peinado valora oferir a Hisenda ser acusació contra Begoña Gómez

El Parlament avala el reforçde la hisenda catalana

Illa també té previst aprofitar la seva visita de tres dies a la ciutat per veure’s amb el president de la regió del Laci, Francesco Rocca. Ahir ja es va reunir amb l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, amb qui va compartir les seves receptes en matèria de seguretat i d’immigració. Els dos líders polítics es van conjurar per lluitar contra la "demagògia" i el "populisme" de l’extrema dreta i així mirar de frenar el seu auge. Illa va tornar a reivindicar que la seguretat també és una política d’esquerres i va apostar novament pel traspàs de les competències en immigració a Catalunya. Una setmana després que el Congrés tanqués de cop amb els vots de Podem, PP i Vox la proposta pactada entre Junts i PSOE, el president ha assegurat que la Generalitat pot fer una acollida i integració "més eficient" si té el comandament.

És la segona vegada que Illa visita Itàlia des que és president. L’abril d’aquest any ja es va desplaçar a Milà per assumir la presidència dels Quatre Motors d’Europa, una aliança internacional que, a més de Catalunya, agrupa les regions de la Llombardia (Itàlia), Baden-Wurtemberg (Alemanya) i Alvèrnia-Roine-Alps (França). Illa dona especial importància a la seva agenda internacional, que aquest octubre també el portarà de nou a Brussel·les, on preveu assistir al Comitè de les Regions, i a Londres. El seu primer any al capdavant de la Generalitat, a més d’Itàlia, França, Bèlgica i el Regne Unit; també ha visitat el Japó, Corea del Sud i la Xina. Abans d’acabar l’any preveu desplaçar-se fins a Mèxic.