El PP recupera el Senat com a centre de la seva oposició a Sánchez

El PP va aconseguir, el 23 de juliol del 2023, una victòria amarga en les eleccions generals, ja que, tot i que va ser la formació més votada, no va aconseguir impedir que Pedro Sánchez aglutinés de nou una majoria parlamentària per mantenir-se a la Moncloa. Aquesta victòria a les urnes va incloure una majoria absoluta al Senat que el primer partit de l’oposició no ha deixat de mirar de maximitzar des d’aleshores i que ara, creuat l’equador de la legislatura, torna a activar. En primer lloc reclamant a Sánchez que compleixi la seva compareixença mensual en la sessió de control, establerta aquest any en una reforma del reglament, i que ja al setembre va incomplir, després de celebrar-se ahir l’última sessió del primer mes del curs. I en segon lloc denunciant el bloqueig del Congrés a les iniciatives que els populars impulsen a través del Senat.

Feijóo es va presentar ahir en unes jornades a la Cambra alta organitzades pel Grup Popular i va fer una aposta de pes contra la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Si continua el "bloqueig sistemàtic" de les lleis impulsades pel PP des del Senat, actuaran amb "contundència" contra ells, a títol individual, al considerar que "incorren sistemàticament en un frau de llei".

I tot perquè, segons el líder de l’oposició, el Congrés estaria "furtant al Senat la facultat de legislar per ordre del Govern. I davant aquesta situació és evident que no ens creuarem de braços". Traduït: hi ha fins a 31 iniciatives legislatives impulsades pels populars al Senat que la majoria d’esquerres a la Mesa del Congrés bloqueja en la fase d’esmenes, en la qual queden empantanegades. I aproximadament la meitat d’aquestes iniciatives, 17 en concret segons va xifrar Feijóo, tindrien aparences de prosperar, ja que al Congrés sorgit de les urnes el 2023 no hi ha, en termes estrictament ideològics, una majoria d’esquerres. Així va quedar de manifest recentment en votacions de pes com la del debat de totalitat sobre la reducció de la jornada laboral, una norma que van tombar els vots del PP, Vox i Junts. Una majoria contra natura quan es tracta de posar-se d’acord per a una investidura, o en un altre tipus de qüestions, però relativament homogènia en matèries relatives a l’economia o a la fiscalitat.

Notícies relacionades

Aragonès evita recolzar Junqueras com a candidat: «no em posicionaré en el debat intern»

Laura Borràs tindrà el rang de directora en la fundació de Junts

Lleis "ficades en un calaix"

Feijóo es va quedar en el terreny de l’advertència a Armengol, sense fer un pas més enllà, però els populars sí que acudiran al Constitucional, on impulsaran un nou conflicte d’atribucions. "Sánchez no és ningú per fer que les lleis que tenen el suport de la majoria es posin en un calaix", va sintetitzar Feijóo. No obstant, i més enllà del soroll, els precedents no són gaire encoratjadors per al PP. Ja van cinc conflictes d’atribucions entre les dues cambres. Els dos més sonats, el de la tramitació de la llei d’amnistia, que va acabar decaient, i el de la llei que va beneficiar els presos d’ETA, i va generar un gran enrenou, i que els populars van assegurar haver vetat al Senat, malgrat que no van registrar en termini el veto a la norma.