Junqueras promet pactes socials contra la ultradreta si arriba al Govern

Fidel al seu estil poc convencional, va despatxar en un minut l’anunci que volia ser president de la Generalitat. Va justificar que a ell li faria "mandra" assistir a un acte en què només es parlés d’això. A partir d’aquí, va començar per un diagnòstic del moment actual de Catalunya per, després, anar embastant a poc a poc les seves propostes per millorar-la. En resum, va parlar de què farà si és el pròxim president de la Generalitat, però sense que semblés que només volia parlar que vol ser president de la Generalitat.

Combatre les desigualtats

Per Junqueras, que ara mateix no pot ser candidat perquè continua inhabilitat pel Suprem i pendent que se li apliqui l’amnistia, a Catalunya s’entaula "una batalla de l’esperança contra la por". La por la provoquen les "dretes extremes" amb el seu discurs contra la immigració.

El líder d’ERC va defensar que cal acollir els nouvinguts i els seus fills, alhora que va demanar que ells facin "l’esforç d’entendre i estimar el país". Però per ell, el gran problema que aviva aquest temor en les societats no és l’arribada de migrants, sinó "les desigualtats, els desequilibris i les injustícies" que cada vegada més campen al seu aire.

¿Què fer per combatre aquestes desigualtats? Això és el que farà, se suposa, si és el pròxim president de la Generalitat. En aquest sentit, va prometre "aliances i majories àmplies" amb els partits polítics i els agents socials i econòmics.

Pactes, per exemple, per millorar els salaris a través d’un salari mínim propi per a Catalunya; per implantar les renovables i que els seus beneficis repercuteixin en els petits agricultors; per millorar l’accés a l’habitatge apostant per la rehabilitació d’edificis; per arreglar el transport públic o per impulsar el model productiu a través de la inversió en ciència. Va arribar a proposar que s’hauria d’estudiar la "universalització" de les activitats extraescolars.

Junqueras també va aprofitar l’acte per repassar els grans hits del seu partit: el nou finançament, el traspàs de Rodalies i la governança catalana de l’aeroport de Barcelona-el Prat. Poques novetats aquí, més enllà de reivindicar que, tot i que algun dia Catalunya ho aconsegueixi, el seu partit no renunciarà "a la plenitud de la nostra nació". És a dir, a la independència. Segons ell, totes aquestes demandes mereixerien una "entesa nacional" dels partits per avançar junts en les millores socials i democràtiques. "L’antònim de la por no és la valentia, és l’esperança", va concloure.

Els assistents

Un dels focus d’interès era veure qui hi assistiria, ja que l’acte no només estava pensat per a militants i dirigents republicans sinó, sobretot, per a membres de la societat civil. Va destacar la presència de Belén López (CCOO), Camil Ros (UGT); Marta Garsaball (Òmnium Cultural); Eudald Carbonell (Consell per la República), Xavier Trabado (Taula del Tercer Sector); Miquel Camps (PIMEC), i Benet Maimí (Foment del Treball), entre d’altres. També representants dels partits com Lluïsa Moret (PSC), Josep Rius (Junts), Candela López (Catalunya en Comú) i Jordi Pujol Lizana (CUP).

Però, entre els 600 assistents –aquest és l’aforament de la sala–, va destacar la presència d’algunes de les cares més conegudes d’ERC que, quan el partit va entrar en convulsió l’any passat, es van enfrontar a Junqueras. Hi eren l’expresident Pere Aragonès; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i les exconselleres Laura Vilagrà i Meritxell Serret. També l’exlíder del partit Joan Puigcercós i els diputats Josep Maria Jové, Raquel Sans i Teresa Jordà. Tot i que les ferides no estan curades, el partit respira una mica més de calma.

Situació actual

La disposició de Junqueras a presentar-se té un asterisc que no és menor. Ara mateix no pot ser candidat a res perquè continua pesant sobre ell una inhabilitació per l’1-O. El Suprem, amb l’amnistia, el va eximir del delicte de sedició però no del de malversació. Malgrat aquest impediment, el líder republicà confia que prosperin alguns dels tres fronts judicials que hi ha oberts, dos en el Constitucional i un en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per aixecar-li definitivament la inhabilitació.

Notícies relacionades

Puigdemont: "L’1-O vam trobar la fórmula. Necessitem paciència"

L’Executiu destinarà 2,4 milions a l’exhumació en fosses comunes

Junqueras, en els seus 14 anys al capdavant d’ERC, ha sigut candidat a gairebé tot: va començar pel Parlament Europeu (2009), va seguir per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (2011), després ho va ser a la Generalitat (2012) i fins i tot va arribar a liderar una llista al Congrés (2019).

No obstant, la seva gran espina és que porta més d’una dècada sense poder ser candidat a la Generalitat de manera efectiva. Ell no compta la seva candidatura a les eleccions catalanes del 2017, ja que era a la presó per l’1-O. Ara reclama una oportunitat per ser-ho en plenitud.