Els partits s’activen per frenar la sagnia de vots a l’extrema dreta

¿Com es pot frenar l’ascens de l’extrema dreta? Després de les successives enquestes que consoliden la tendència a l’alça de formacions ultra a Catalunya com Vox i Aliança Catalana, la resta de partits ha entrat en ebullició per mirar de trobar una resposta amb la vista posada en les eleccions municipals del 2027. N’hi ha uns amb més fronteres que d’altres, però la inquietud és generalitzada i les receptes dispars en funció de les línies ideològiques.

PSC: Desactivar els suports "un a un".

Tot i que el PSC té a favor seu la tranquil·litat de saber-se en aquests moments el partit més votat a Catalunya, els socialistes temen que a partir de les pròximes eleccions municipals l’extrema dreta compti amb més regidors i que sigui l’avantsala per a una representació més significativa al Parlament. És per això que en el partit ja han posat en guàrdia tots els seus quadros territorials perquè mirin de desactivar aquest creixent suport entrant al "cos a cos" amb els arguments que calen en la ciutadania.

"El que funciona és la lògica de proximitat. Anar a escoltar aquests veïns més susceptibles, com els joves, contactar-hi i establir vincles per mirar de buscar solucions al que els preocupa", diuen des de la direcció del partit. Internament, estan analitzant les estratègies que, en funció del territori, utilitzen Aliança Catalana i Vox, i avaluant com poden contrarestar els seus missatges a les xarxes socials. "No podem deixar forats, perquè si no els ocupen d’altres", resumeixen. SARA GONZÁLEZ

Junts: El partit més perjudicat.

L’auge d’Aliança Catalana inquieta especialment Junts, ja que les enquestes apunten que el partit de Sílvia Orriols es nodreix principalment dels de Puigdemont. Dimecres passat un grup d’alcaldes van demanar reunir-se amb el seu secretari general, Jordi Turull, per expressar els seus temors i reclamar al partit que posi més èmfasi en la immigració, la multireincidència o les okupacions. Els postconvergents han impulsat iniciatives al Congrés, com la delegació de competències en immigració que va ser rebutjada, però això no ha impedit que Aliança segueixi a l’alça.

La direcció del partit abordarà què pot fer una vegada hagi pres una decisió sobre el seu suport a Pedro Sánchez aquesta tardor. De moment, el pla és continuar amb la campanya Junts s’explica, que recorre les principals ciutats catalanes mirant de reivindicar les seves polítiques. I, per a les municipals, es preveu donar autonomia als alcaldes tant en el disseny de la campanya com en els pactes posteriors. CARLOTA CAMPS

ERC: L’"esperança" davant la "frustració".

"Si algú tingués l’antídot contra l’extrema dreta, el portaria a Europa, començant per Alemanya, i el patentaria". La frase és d’un dirigent d’ERC i resumeix el sentiment amb què el partit afronta l’auge d’Aliança. Hi ha en ERC una certa resignació que Catalunya, com en la resta d’Europa, no podrà evitar la irrupció amb força de l’extrema dreta als Ajuntaments. Els republicans creuen que això beu d’una "frustració política" que es respira en la societat i, en aquest escenari, pensen que cal apostar per les polítiques públiques que milloren la vida dels ciutadans. És per això que, al·leguen, venen defensant des de fa temps qüestions com la millora del finançament. "Davant la frustració, esperança i ambició nacional", exposava aquesta setmana el portaveu del partit, Isaac Albert. QUIM BERTOMEU

PP: La mà dura en immigració.

En la seva estratègia per ampliar la seva base de suport en l’àmbit local en les municipals del 2027, els populars centraran el seu programa en temes clau com la immigració "desordenada", la multireincidència i la inseguretat ciutadana, amb l’objectiu d’evitar la fuga de vots cap a Aliança Catalana, principal partit que captaria part del seu electorat a Barcelona. A més, busquen atraure votants de Vox als barris vulnerables. "No volem eludir els problemes que realment preocupen a la gent", assegura una font del partit. Un dels seus actuals quatre alcaldes afirma que aquest debat s’ha de portar a terme des d’una perspectiva de "centralitat" per evitar que el vot es desplaci cap als extrems i sumar així possibles votants socialistes. GISELA BOADA

Vox: Assenyalar l’eix independentista d’Aliança.

Vox és el partit que més rivalitza amb Aliança Catalana en el terreny de la immigració amb un discurs islamòfob. No és casualitat que en les seves intervencions, quan parlen d’aquest assumpte, es passin al català. Per diferenciar-se de la formació d’Orriols, els d’Ignacio Garriga insisteixen que l’extrema dreta independentista considera "estrangers" tots els que no tinguin nacionalitat catalana. Amb aquest missatge, busquen atraure l’electorat més conservador procedent d’altres comunitats autònomes empadronat a Catalu-nya i, especialment, captar el vot d’immigrants iberoamericans, un col·lectiu al qual Vox amb prou feines dirigeix atacs, tot i que tampoc ho fa Aliança Catalana. "Si arriba el moment, Aliança donarà abans ajudes als catalans que als andalusos o mexicans, això és així", resumeix una font de Vox. I remata: "A nosaltres l’auge d’Aliança ens fa il·lusió, és la constatació de la fragmentació de l’independentisme". G. B.

Comuns: Cordó i mobilització ciutadana.

Els regidors dels Comuns tenen la consigna d’apostar pel cordó democràtic "ferm" i aixecar la bandera de la "política útil a peu de barri". La seva estratègia passa no només per no pactar amb l’extrema dreta, sinó també per mirar d’aïllar-la en qualsevol esfera institucional. A partir d’aquí, advoquen per desmuntar els seus discursos amb arguments, però també per la via de les propostes. "La millor manera de frenar-los és connectar amb els malestars reals dels barris", asseguren posant com a exemple les polítiques a favor de la vivenda assequible i l’aposta pels equips de conveniència i educadors al carrer. Una altra via que han posat en marxa és, d’una banda, la d’activar les denúncies per delicte d’odi, desinformació o finançament irregular i, de l’altra, campanyes de mobilització ciutadanes pel que fa a drets que consideren atacats. S. G.

Notícies relacionades

Begoña Gómez intenta evitar el jurat emparant-se que no hi ha un estatut del cònjuge del president del Govern

ERC exigeix a Sánchez que desclasifiqui els documents de Pegasus després de la imputació de tres directius israelians

CUP: Combat contra la desinformació.

La CUP veu Aliança Catalana com "la traducció del trumpisme i d’altres ultradretes en el context català" i creuen que, reforçada per la "ressaca postprocés", s’ha convertit "en la millor recepta de l’Estat espanyol per frenar l’independentisme". Fonts del partit asseguren que per confrontar l’extrema dreta cal "desmuntar els seus arguments falsos" i "combatre la desinformació i l’odi". També aposten per construir un independentisme "radicalment democràtic i cohesionador, centrat en els problemes del país i no en els acudits de Trump, Meloni o Netanyahu". C. C.