La necessitat de gestionar el bosc encara divideix els experts

La majoria d’aquests boscos són joves i de caràcter mediterrani, tenen una gran densitat i presenten una estructura senzilla. Aquesta configuració, però, augmenta el risc d’incendis. En vista d’aquest escenari, hi ha els que plantegen dur a terme tales selectives per mirar de disminuir el perill. La qüestió és si és possible fer-ho sense comprometre la biodiversitat. La decisió implicarà definir quines àrees requereixen intervenció i quines convé deixar que evolucionin de manera natural.

Els boscos aporten uns serveis ecosistèmics que són clau per al medi: retenen carboni i contribueixen a contenir les conseqüències de la crisi climàtica. En molts casos, però, els serveis d’emmagatzematge de carboni s’han perdut.

S’ha d’assenyalar que hi ha altres ecosistemes, com els matolls, que poden fer una funció similar. "Sobre aquests serveis, substituir bosc per matolls no ha pas de ser una cosa negativa", diu Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Els boscos mediterranis (pi blanc, pi pinyoner, alzina, alzina surera) són majoria a Espanya. Les zones on comença el pi blanc, aproximadament, són de transició, entre paisatges mediterranis i submediterranis. Aquests boscos, els més amenaçats pel risc d’incendis, són els que acostumen a donar menys rendiment econòmic a l’hora d’extreure fusta.

Als llocs que són més alts, hi ha els boscos subalpins (que no són mediterranis). En aquests punts, és on és més rendible extreure fusta, però també són les zones que requereixen més protecció, cosa que obliga a planificar el territori.

Davant d’aquest panorama, la gestió forestal és defensada com una necessitat per part de diversos experts. Els boscos estan en constant transformació i la pressió humana i el canvi climàtic accelera aquests canvis. A l’hora d’abordar aquesta gestió, però, hi ha diferents interessos i fórmules.

Les actuacions es poden centrar a generar activitat econòmica en el món rural, a protegir-ne la biodiversitat o a reduir riscos com els incendis. La clau, diuen els tècnics del CREAF, consisteix a equilibrar conservació i aprofitament.

La gestió també té un costat pràctic: aprofitar els recursos que ofereix el bosc. Perquè la gestió sigui viable econòmicament, es pot extreure fusta per a estructures o per a biomassa. Amb aquesta intervenció, es pretén que el bosc no només sigui un espai de conservació, sinó també un motor econòmic lligat a la sostenibilitat.

En el cas dels boscos mediterranis, es treballa perquè de la fusta del pi blanc (el més abundant) se’n pugui fabricar fusta laminada encreuada (CLT), cosa que encara no s’ha aconseguit amb èxit.

Una de les línies d’actuació consisteix a intervenir per afavorir la riquesa natural. Es poden eliminar arbres joves i es pot accelerar la maduració del bosc per mantenir exemplars vells o fusta morta per donar refugi a la fauna. També es restauren zones degradades. La idea és que un bosc ben gestionat pot ser més divers i més resistent davant de pertorbacions.

Prevenir incendis

En l’àmbit mediterrani, marcador del risc de grans focs, la gestió es concep com un tallafoc natural. Clarejar masses denses, obrir franges de seguretat a prop de les cases i aprofitar la biomassa acumulada són mesures que redueixen la intensitat dels incendis. La intervenció, en aquest cas, s’entén especialment com una protecció per a les persones i els béns.

Alguns especialistes, en canvi, defensen que la natura seguiria el seu propi curs si se la deixés actuar, amb dinàmiques pròpies de regeneració, competència i mortalitat. "En determinats llocs, qualsevol gestió és artificial i acaba alterant processos que s’haurien de respectar, encara que impliquin incendis, caigudes d’arbres, sequeres o transformacions del paisatge", segons Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

Una altra possibilitat en què treballa Catalunya consisteix a obrir espais eliminant part de la massa forestal. Amb això es busca recuperar paisatges de prats i matolls, hàbitats que abans eren més abundants i que afavoreixen espècies que necessiten terrenys espaiosos. Alhora, es pot facilitar la tasca dels bombers en punts clau. Lluny de considerar-se una destrucció, es presenta com una manera de diversificar el territori.

Hi ha diverses formes d’intervenir en el desenvolupament del bosc. Amb serres, desbrossadores o maquinària pesant s’eliminen arbres i arbustos seleccionats per reduir la densitat forestal. Tot i que és costós en termes econòmics i energètics, és una tècnica directa i eficaç, sobretot en àrees periurbanes o de difícil accés per al pasturatge i el foc. Un altre dels camins més explorats és recórrer a les dents dels herbívors. La seva presència contribueix a controlar el matoll i obrir clarianes que disminueixen la continuïtat del bosc.

Notícies relacionades

El Govern assegura no estar preocupat pels pressupostos malgrat el rebuig d’ERC i els Comuns a negociar

La UE adverteix per escrit que l’ampliació de l’aeroport del Prat ha de garantir l’espai natural protegit

El foc representa un altre mètode de gestió, tot i que exigeix una aproximació molt diferent. Quan és controlat i organitzat pels bombers, el foc es converteix en una eina de gestió anomenada crema prescrita. Els bombers la utilitzen per reduir la càrrega de combustible en zones crítiques. D’aquesta manera, es prevenen megaincendis o es generen espais oberts.

"Com a pertorbació natural, el foc sempre ha modelat els ecosistemes mediterranis i ho continuarà fent", apunta Lluís Brotons, ecòleg del CSIC. "Si es preveu amb una bona planificació, és possible aprofitar certs incendis inesperats per fer gestió forestal".