Barcelona, en mode preelectoral

Eleccions municipals del 2027. Els partits ja preparen el terreny per als pròxims comicis locals. N’hi ha que tenen clar qui serà el seu cap de llista, encara que de moment no l’hagin nomenat de manera oficial, i n’hi ha que mantenen la incògnita. EL PERIÓDICO analitza les opcions de cada una de les formacions polítiques.

Barcelona, en mode preelectoral
5
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +

A falta d’un any i vuit mesos per a les eleccions municipals del 2027, cap partit ha nomenat de manera oficial el seu candidat. Tot i això, n’hi ha tres que es donen per segurs. El que té tots els números de repetir com a cap de llista del PSC és l’actual alcalde, Jaume Collboni, a qui l’última enquesta del Gesop per a EL PERIÓDICO dona una victòria folgada davant uns contrincants encara difusos. També es preveu que Elisenda Alamany lideri la llista d’ERC i, si no hi ha cap canvi d’última hora, Daniel Sirera es presentarà per segona vegada amb el PP. Els que hi ha a continuació són els candidats confirmats, els possibles i els descartats de cada partit.

Junts: màxima incertesa.

Ja fa mesos que Junts posterga l’elecció del seu candidat. "Ho comunicarem quan ho tinguem clar", va avisar el secretari general del partit, Jordi Turull, en una entrevista a EL PERIÓDICO la setmana passada. El repte és majúscul. El 2023, Trias va aconseguir guanyar les eleccions anunciant la seva candidatura tan sols uns mesos abans dels comicis, tot i que no va poder aixecar la vara de comandament per una aliança in extremis entre el PSC, els Comuns i el PP. El seu substitut al capdavant del grup municipal, Jordi Martí, aspira a liderar la candidatura, però té uns quants contrincants, com ara el vicepresident del partit i també regidor a Barcelona, Josep Rius. Tot i això, la direcció ambiciona poder tenir un fitxatge a l’estil Trias. Joaquim Forn i Artur Mas han rebut ofertes, però de moment han declinat tornar a la primera línia política. I també s’han ofert altres excàrrecs de la formació com ara Josep Maria Argimon, el nom del qual s’ha inclòs en algunes enquestes internes.

PSC: Collboni, per descomptat.

Per primera vegada, Jaume Collboni serà de nou candidat a l’alcaldia sense que dins del PSC es qüestioni el seu rol com a cap de llista, ja que aquesta vegada ho farà ostentant la vara de comandament. Queden enrere els sondejos que havia fet el PSC sobre altres possibles noms que garantissin poder obtenir una victòria. Ara ningú dubta que ell s’ha de presentar per quarta vegada per continuar liderant el govern municipal i la intenció del partit és formalitzar aquesta decisió quan faltin pocs mesos per a les eleccions. Consideren que no hi ha necessitat de fer-ho abans i que, vist l’elenc de la resta de partits i les últimes enquestes, tenen garantida la pole position.

Comuns: qui és el substitut de Colau.

Els Comuns són un altre dels partits que també afronta el repte d’escollir un nou candidat que agafarà el relleu a Ada Colau, un lideratge que admeten que és difícil de suplir. Just aquesta setmana Janet Sanz, que ha pilotat el grup municipal des que l’exalcaldessa se’n va anar de l’Ajuntament, ha anunciat que deixa la política. Des del congrés del mes de juliol, el partit impulsa Gerardo Pisarello, diputat al Congrés, perquè faci el pas de mirar de recuperar l’alcaldia amb l’encàrrec de teixir complicitats amb partits com ara ERC i la CUP. Serà a finals d’any quan els Comuns celebraran unes primàries per escollir no només el cap de llista, sinó també el tàndem que es presentarà als comicis del 2027.

ERC: Alamany i les primàries.

La direcció d’ERC té decidit que la seva candidata a Barcelona sigui l’actual secretària general de l’organització, Elisenda Alamany. Fa temps que era un secret de domini públic i, des de fa unes setmanes, ella mateixa ha exposat en públic que ambiciona el repte. És una evolució natural, tenint en compte que en els dos últims comicis municipals va ser la número dos del candidat, Ernest Maragall. Només hi ha un dubte i és si els sectors crítics que hi ha a ERC –i que es van formar després de les crisis que el partit va viure l’any passat– presentaran un aspirant alternatiu. Si finalment el presenten, Alamany s’hi haurà de batre en unes primàries per mirar d’aconseguir la nominació.

PP: Sirera, única opció.

L’única opció que té sobre la taula el PP en aquest moment és donar continuïtat a Daniel Sirera. Es tracta d’un veterà del partit, amb una llarga trajectòria que inclou haver presidit la formació a Catalunya entre el 2007 i el 2008. Després d’anys allunyat del focus polític, va ser el mateix president del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui li va demanar tornar a la primera línia el 2023. Pròxim a Miguel Tellado, Sirera ha guanyat pes intern durant aquests dos últims anys: va entrar en l’executiva nacional del partit en l’últim congrés i de mica en mica ha consolidat la seva influència a Génova, cosa que desperta recels dins del PP català. L’entorn de l’alcaldable dona per fet que repetirà com a candidat el 2027, però la decisió es prendrà a Madrid.

Vox: Oro-Pulido o Garriga.

També a Vox hi ha moviments interns al voltant de l’elecció del candidat. La decisió la prendrà finalment el comitè executiu nacional, però hi tindrà un pes important la preferència del president del partit a Catalunya, Ignacio Garriga. Una de les opcions que hi ha ara mateix sobre la taula és mantenir Gonzalo de Oro-Pulido, amb qui Vox va irrompre a l’Ajuntament el 2023. Malgrat això, també s’estudien altres noms com el de Joan Garriga, cosí d’Ignacio i portaveu del grup parlamentari al Parlament. La seva candidatura permetria a Vox guanyar projecció pública. Segons l’enquesta publicada per EL PERIÓDICO, Oro-Pulido és el líder municipal menys conegut: únicament l’identifica un de cada deu barcelonins.

CUP: una llista més enllà de les sigles.

Actualment no té representació al consistori, però aspira a recuperar-la. Els anticapitalistes van aconseguir entrar a l’Ajuntament el 2015, però en van quedar fora tant el 2019 com el 2023. Fonts de la CUP asseguren que ja tenen alguns noms sobre la taula i apunten que miraran de presentar-se amb una fórmula que vagi més enllà de les seves sigles.

Notícies relacionades

Aliança Catalana: a la recerca d’un líder.

L’enquesta d’aquest diari també va pronosticar l’entrada d’Aliança Catalana a l’Ajuntament de Barcelona. El partit de Sílvia Orriols planeja presentar-se per primera vegada a la capital catalana. Ara per ara, no han anunciat el seu candidat, però ja tenen un local de campanya en ple districte de l’Eixample.

Temes:

Barcelona PSC PSC