L’ordre dels judicis

Tant el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, com l’intermediari consultor sanitari, Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja estan camí dels seus judicis orals respectius. Això vol dir dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral: ha finalitzat la instrucció i les parts –acusacions i defenses– es preparen per a la celebració –en la data que es fixi– de la vista oral respectiva.

L’interès d’aquesta carrera, per dir-ho així, no és fútil. La defensa de González Amador té previst utilitzar un veredicte favorable als seus interessos –una sentència condemnatòria del fiscal general de l’Estat– en el seu propi judici. Per això, és obvio, necessita que la vista d’enjudiciament de García Ortiz tingui lloc abans de la seva.

I és segur que així serà. I per raons senzilles: la Sala Segona del Tribunal Suprem (Sala Penal) no celebra judicis tret de quan es tracta de persones aforades. I en aquest moment no hi ha previst cap judici. Ergo: es pot fixar data ràpidament. I fonts de la Sala Segona asseguren que volen apartar-se el més ràpidament possible del calze del fiscal general de l’Estat. Per tant, la perspectiva de celebrar el judici en un horitzó de mes i mig o dos mesos és bastant probable.

No passa el mateix amb el de González Amador. Perquè si bé la jutge Carmen Rodríguez Medel ha dictat la interlocutòria d’obertura de judici oral, la defensa de la parella d’Ayuso té pendent des de primers de setembre a l’Audiència Provincial de Madrid un recurs davant la secció 3 contra la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat (equivalent a l’ordre de processament). Com que la resolució d’aquest recurs no interromp les diligències, la jutge va obrar conforme a dret –malgrat l’atac proferit per un tuit de Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de Díaz Ayuso, en el qual insinuava la mà invisible del Govern via el ministre de l’Interior, que hauria ascendit el "germanet" de Rodríguez Medel en la Guàrdia Civil– i va dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral dilluns passat.

¿Què passa si la secció 3 de l’Audiència de Madrid admet el recurs contra l’ordre de processament durant les pròximes setmanes?

La defensa argumenta, en primer lloc, que la instrucció no ha acabat perquè faltarien diligències per realitzar, que els advocats han proposat i que la magistrada instructora –Inmaculada Iglesias, jubilada l’agost passat– no va considerar propici admetre. Entre elles aportaven documentació. La jutge va considerar que les diligències fonamentals estan realitzades.

L’altra raó per recórrer és afirmar que no hi ha indicis en la causa. És un argument que amb totes les evidències, de sobres, difícilment la secció acceptarà. I pot optar per assenyalar que, en efecte, tot el material es pot debatre en el plenari del judici.

¿Què passa si s’admet el recurs de la defensa? Que la interlocutòria d’obertura de judici oral contra González Amador es declara nul·la i ens remuntem novament a la instrucció per acabar-la amb les diligències proposades, en cas que s’acceptin.

¿Per què vol la defensa de la parella d’Ayuso que se celebri el judici del fiscal general de l’Estat –que és el que passarà– el més ràpid possible?

Perquè aposta a una sentència condemnatòria del fiscal general de l’Estat per revelació de secret. És a dir: difusió del correu del 2 de febrer del 2024 en el qual l’advocat Carlos Neira –representant de González Amador– reconeixia davant la Fiscalia de Madrid que el seu client havia comès dos delictes fiscals, requisit que s’exigeix per arribar a un acord de conformitat i que es rebaixin les penes. Amb aquesta confessió, el pacte previst i acceptat per Neira eren quatre mesos de presó per a cada un dels dos delictes i el pagament de 520.000 euros a Hisenda.

El pacte es va frustrar arran de la batalla dels correus entre la presidenta de la Comunitat de Madrid i la Fiscalia General de l’Estat.

Fulminar el cas

Bé. Si en efecte, la defensa de la parella d’Ayuso obté aquesta sentència condemnatòria, el pla és utilitzar-la en el judici oral que l’espera amb l’argument que han vulnerat els seus drets fonamentals i el seu dret de defensa, al revelar-se la seva confessió de culpabilitat en el correu del 2 de febrer del 2024.

Notícies relacionades

Begoña Gómez no acudeix al jutjat de Peinado i les acusacions anuncien que demanaran la declaració de Sánchez

Mas revela que el PSOE va descartar Maragall per negociar l’Estatut: «Vaig assumir el cost polític i no me’n penedeixo»

En les qüestions prèvies que han de començar tot just obrir la vista al jutjat penal que correspongui, aquest serà el primer argument per fulminar el cas. La defensa aconseguirà, com s’ha apuntat, que el judici de García Ortiz se celebri ràpidament, dins dels pròxims dos mesos, i es preveu, perquè la Sala Segona així ho desitja, acabar amb una sentència no menys ràpida. Al cap i a la fi es tracta d’un sol delicte i la sala està en condicions de dedicar molt temps a interrogar testimonis.

I, sobretot, es vol treure aquest assumpte de sobre.