El Govern central aprova el decret llei que consolida l’embargament d’armes a Israel però permet excepcions «puntuals»

En concret, aquesta norma, que haurà de ser convalidada al Congrés en un termini màxim de 30 dies, prohibeix la compra i la venda de materials de defensa, així com d’altres productes i tecnologies de doble ús a Israel. També contempla la denegació del trànsit per ports espanyols i per l’espai aeri de qualsevol tipus de combustible amb destinació Israel que pugui tenir un ús final militar.

A més, prohibeix la importació de productes procedents dels assentaments israelians al territori palestí ocupat i la publicitat destinada a la comercialització d’aquests béns a Espanya, fent-se extensiva la prohibició de publicitat també als serveis prestats procedents dels assentaments.

En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, en què no hi va ser el president del Govern, Pedro Sánchez, perquè és a Nova York en el marc de l’Assemblea anual de l’ONU, la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, va destacar que s’han aprovat «mesures urgents» per ajudar a contenir la matança a Gaza.

Alegría va apuntar que Sánchez va aprofitar la seva presència a Nova York per tornar «a defensar la urgència de reconèixer l’Estat palestí, una decisió a més que el nostre país ja va adoptar el maig de l’any passat. Avui veiem com cada vegada més són els països que se sumen a aquesta decisió», perquè són prop de 160 els països al món els que ja han reconegut l’Estat de Palestina. «Des del primer moment el nostre país, a més amb aquest Govern, ha fet passos clau dirigits en la direcció d’aconseguir l’objectiu d’aquesta pau justa i duradora que permeti la convivència entre els dos estats», va remarcar.

Per la seva banda, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que va començar amb la condemna «enèrgica» de l’ocorregut el 7 d’octubre i que va demanar l’alliberament dels ostatges en mans de Hamàs, va repassar les «dades que ens han d’interpel·lar» a actuar per frenar la matança que ha segat més de 65.000 vides.

Cuerpo, que va ser l’encarregat per la seva competència a Comerç de donar compte del decret, va destacar que la norma es divideix en quatre «mesures essencials» que passen per la «consolidació» de l’embargament d’armes a Israel, la denegació del trànsit per ports espanyols i per l’espai aeri de qualsevol tipus de combustible que fins ara s’escapava del control del comerç d’armes i que, segons el ministre, «això és un input essencial per a les Forces Armades israelianes que no estava inclòs fins ara en el reglament de control de comerç exterior».

Sobre això, fonts governamentals van apuntar que no afectaria les bases nord-americanes de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla) perquè, van puntualitzar, es regeixen per un conveni subscrit entre Espanya i els Estats Units, i van donar a entendre que han arribat tan lluny com es podia arribar en l’embargament a Israel sense afectar convenis ni tractats internacionals i després de «revisar cada punt i cada coma» del decret.

La norma, les mesures de les quals seran aplicables a les operacions comercials amb Israel amb autoritzacions sol·licitades o ja vigents, també prohibeix la importació de productes procedents dels assentaments israelians al territori palestí ocupat i, finalment, la publicitat destinada a la comercialització d'aquests béns a Espanya, fent-se extensiva la prohibició de publicitat també als serveis prestats procedents dels assentaments.

«Excepció»

Per donar mostres del compliment d’aquest decret, el Govern es compromet a comparèixer «trimestralment» al Congrés i es guarda un as perquè, si el Consell de Ministres ho considera oportú, es pot aprovar una «excepció» a l’aplicació d’aquesta norma segons «interessos nacionals».

En aquest sentit, Cuerpo es va remetre a la normativa de comerç exterior en matèria de defensa i doble ús quan «fa referència a aquest concepte d'interès general, al·ludint, per exemple, a elements associats a la seguretat nacional o política exterior», insistint en el fet que es vol deixar recollida aquesta circumstància en el reial decret «per a situacions excepcionals que puguin no haver sigut previstes inicialment o que sorgeixin al llarg de la seva implementació». Fonts de l’Executiu van explicar que la voluntat és «minimitzar-ne l’ús i limitar-lo» i en cap cas volen que serveixi com a «porta del darrere».

Avís de Sumar

Per aconseguir la majoria parlamentària necessària per a la convalidació del decret, el Govern –a través de Cuerpo i del ministre Félix Bolaños– ha estat en contacte amb els socis i ha remès als grups parlamentaris el text en què estaven treballant. L’objectiu és que els aprovin aquesta norma que consideren que arriba «al límit de les possibilitats» legals i pràctiques del Govern.

Notícies relacionades

Illa aplaudeix que Sánchez es presenti a la reelecció com a president del Govern: “Hi ha Sánchez per estona”

Turull evita tancar la porta a una moció de censura contra Sánchez

Des de Sumar n’han celebrat l’aprovació al Consell de Ministres i han avisat que volen que es tramiti com a projecte de llei al Congrés per poder «ampliar el seu àmbit d’aplicació». Si bé, la part socialista insisteix que «hi ha molta voluntat d’arribar al màxim, però amb l’entesa d’on són els límits». «Està tot tancat en termes legals i pràctics per a la seva aplicació», defensen des de l’Executiu, que nega cap temor de recursos jurídics i garanteix l’aplicació de la norma a les duanes.

Uns límits que ha posat el mateix Govern al fixar la clàusula d’excepcionalitat, que diu que «no té noms ni cognoms», recollida en la norma perquè, si fos necessari per «interès nacional», es pugui fer fer una «excepció» que ha de passar pel Consell de Ministres. Però des de Sumar avisen que els seus ministres s’oposaran «a qualsevol operació» que arribi per aquesta via.