Junts vol el final de la ‘pròrroga’

El PSOE i Junts es van tornar a reunir aquest dijous a Brussel·les. Les reunions mensuals entre els dos partits s’han accelerat i fins i tot se n’ha alterat la freqüència per mirar de redreçar una aliança subjecta a uns acords que no avancen. A les delegacions hi ha nervis per si tot es gira. Carles Puigdemont està cansat d’esforçar-se a convèncer les files que els triomfs que són per arribar a les carpetes pendents justifiquen la conveniència de continuar donant impuls a Pedro Sánchez. Així que vol que el mediador internacional xiuli el final de la pròrroga perquè així el PSOE es vegi forçat a complir o a trencar, després que ell mateix digués que "a la tardor passaran coses que no han passat fins ara".

No és la primera vegada que Puigdemont amenaça Sánchez d’engegar en orri el seu mandat. Ja va fingir amb una qüestió de confiança que només depenia de la voluntat del president i que va acabar retirant després d’un avís de l’àrbitre a Suïssa. Aquesta vegada, però, el cansament extrem és molt més gros. El president del Govern està cada vegada més acorralat políticament i judicialment. Planeja la por que decideixi, per sorpresa, avançar unes eleccions generals i que, aleshores, Junts continuï amb la mà estesa esperant el compliment dels pactes. La tardor comença aquest dilluns i s’acaba el 21 de desembre. ¿Què pot passar durant aquests tres mesos?

El torcebraç amb ERC i Aliança

Junts se sent atrapat en els incompliments socialistes perquè, sense triomfs per poder fer lluir al seu aparador, empata amb ERC a victòries i perd en relat perquè els postconvergents van sostenir el pacte amb Sánchez al·legant que no només "cobrarien a l’avançada" sinó que també cobrarien més que ERC. Aliança Catalana, a més a més, li va al darrere de ben prop en les enquestes.

El partit ja topa amb una realitat: hi ha acords, com l’oficialitat del català a la UE, que depenen no només de la predisposició i bona voluntat del Govern, sinó també de la unanimitat de 26 Estats més, i Alemanya hi està en contra. I l’Executiu central se sosté per una majoria contrària a una aliança PP-Vox i no per una obra de govern compartida i amb un full de ruta clar. Això implica que, encara que el PSOE accepti la delegació de les competències en immigració, Podem pugui acabar tombant el pla aquest dimarts al Con–grés i apuntar un altre no complert a la llibreta del mediador.

El ‘boicot’ al Congrés

¿Quina sortida té Junts després d’haver quedat enquistat en aquesta tessitura? A la pràctica, amanit a més o menys dialèctica, només té dues opcions –que es poden acabar donant alhora–: trencar la negociació i aixecar-se de la taula a Suïssa i promoure un boicot al Congrés votant sistemàticament en contra de tot el que el PSOE i Sumar sotmetin a votació. En definitiva, deixar caure al Govern.

Si arriba aquest moment, ja no només el PP hauria assumit que només Sánchez pot decidir quan cal activar el botó electoral, sinó també Junts. Però trencar té una contrapartida dolorosa per als postconvergents: Puigdemont hauria d’assumir que la seva estratègia negociadora no ha funcionat i a l’aparador només podria presumir de l’amnistia –que per a ell no arriba– i de l’ús del català a les Corts, però no dels altres dos acords de pes a què van arribar: l’oficialitat de la llengua catalana a Europa i el traspàs de competències en immigració.

El ‘pressing’ a Illa

Notícies relacionades

‘Aznargonzález’ o els negacionistes

El sector elèctric vol blindar-se davant els ciberatacs

Per a Junts, haver forçat la caiguda de Sánchez podria ser un eslògan electoral per reivindicar que té les mans lliures, malgrat haver recolzat el PSOE, ja que no hauria participat en una moció de censura en aliança amb el PP. Però hauria d’esperar que unes noves eleccions li permetessin tornar a ser decisiu per al mateix Sánchez –tot i que seria complex renovar un pacte que ja ha fallat– o per a Núñez Feijóo –que hauria de sortir de les urnes amb una majoria sense Vox per acostar-se a Junts, cosa que sembla molt difícil.

Així que, mentre Junts espera algun gest del PSOE, mira de centrar el debat a Catalunya i així pressionar Illa. El partit vol potenciar el perfil del seu grup parlamentari per presentar-se com una alternativa que sigui competitiva contra el PSC. Difícilment aquesta ofensiva servirà per provocar una infidelitat d’Illa a Sánchez, però caldrà estar-ne al cas per si els postconvergents aconsegueixen arrencar una dissensió entre el president del Govern i el president del Govern central.