Jordi Turull: "Potser ja és tard per a una cita Sánchez-Puigdemont"

No les comentem, perquè és una condició que ens posa el mediador. L’acord de Brussel·les no és per salvar una legislatura, ni per donar estabilitat a un Govern, sinó per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, i aquí no hi ha avenços. Per això, aquesta tardor haurem de prendre una decisió. Demanàvem que s’acabés la criminalització de l’independentisme, el reconeixement nacional de Catalunya i les condicions per generar una confiança en aquesta interlocució ... però no hi ha resultats.

¿Aquesta "decisió» és aixecar-se de la taula de negociació o votar sistemàticament en contra del PSOE al Congrés?

La decisió ja l’explicarem, estem avaluant la situació. No hi ha pressupostos ni a Barcelona, ni a Catalunya ni a l’Estat, és el poder pel poder. Els ciutadans estan pagant el desgovern que provoquen els socialistes amb la seva voluntat d’arribar al poder a costa del que sigui. El país no l’hi pot permetre.

Una fotografia entre Pedro Sánchez i Puigdemont, ¿ajudaria a reconduir aquesta situació?

No busquem una fotografia. El que crèiem en el seu moment és que podia ser bo, però que potser ja és tard, que els dos lideratges dels dos projectes que han fet una aposta molt arriscada tinguessin una conversa llarga, honesta i sincera sobre aquest acord. No s’ha produït i ara ja és tard. [Al Govern] Estan molt acomplexats pel que es pugui dir a segons quines zones de l’Estat.

¿Creu que Sánchez espera que Puigdemont sigui amnistiat per reunir-se amb ell a l’Estat i no a l’estranger?

Sempre hem parlat d’amnistia política, que és el reconeixement del teu interlocutor. Si Sánchez ha d’esperar, per reunir-se amb Puigdemont, que li deixin Llarena o Marchena, aquesta reunió no s’arribarà a produir mai.

Notícies relacionades

El Govern s’imposa a TikTok per buscar el vot de la joventut «dretanitzada»

De victòria en victòria fins a la derrota final

El ‘no’ de Junts a la reducció de la jornada laboral, ¿s’emmarca també en l’estat de la negociació amb el PSOE?

No, no, no, no. Hi havia tants motius pel no que ens costava trobar-ne algun per al sí. És un segrest de la negociació col·lectiva i va contra el teixit productiu de Catalunya. No havíem vist mai tanta unanimitat en contra. Es posaven en risc llocs de treball i la supervivència d’empreses i entitats sense ànim de lucre.