El director general de IA del Govern, Jaume Miralles, y el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort.

El director general de IA del Govern, Jaume Miralles, y el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort. / Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Buscar informació entre centenars de normes, anonimitzar textos amb dades personals i simplificar i fer més entenedores les comunicacions amb la ciutadania; són algunes de les funcions que la Generalitat de Catalunya vol començar a fer amb intel·ligència artificial. L’objectiu és «automatitzar» les tasques més «feixugues» perquè no hagin de fer-les directament els treballadors públics i poder alliberar aquests empleats perquè se centrin en tot allò que requereixi un «valor» afegit. Així explica el nou director general d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració, Jaume Miralles, –que s’estrena en el càrrec aquest dimarts, com ha avançat EL PERIÓDICO– la missió que li ha encarregat el Govern de Salvador Illa.

L’objectiu del departament que dirigirà és que el 100% dels treballadors públics de la Generalitat utilitzin la IA en el seu dia a dia abans que acabi la legislatura, és a dir, el 2028. De moment, s’han començat a formar uns 300 treballadors de quatre departaments diferents –Presidència, Drets Socials, Cultura i Territori–, però la intenció és que abans d’acabar l’any un 60% del personal ja hagi adoptat algunes d’aquestes eines tecnològiques en la seva quotidianitat.

«La intel·ligència artificial no substitueix les persones, ajuda a fer tasques. Les persones han de fer el que tingui més valor i deixar les més rutinàries per a les màquines. És el que ha passat sempre des que hi ha informàtica. Avui dia ningú fa una suma a mà, utilitza una calculadora», resumeix Miralles en declaracions a aquest diari en la seva estrena.

De moment, l’acollida dels treballadors que estan fent les formacions és «positiva», segons el Govern, lluny de la polèmica que ha generat la introducció d’aquesta tecnologia en alguns països –Albània acaba de presentar la primera ministra creada amb IA, una cosa que ha indignat l’oposició–. «És com un copilot, t’ajuda a fer la feina, però al darrere sempre hi ha d’haver la intel·ligència humana», resumeix Mireia Climent, una de les participants en les formacions. Les classes actuals consisteixen a aprendre a crear «agents» -bots- perquè facin unes tasques determinades, com anonimitzar un text per eliminar-ne totes les referències personals. La clau és crear unes bones instruccions, expliquen, perquè la IA faci aquesta tasca minimitzant el marge d’error.

Treballadors de la Generalitat comencen a utilitzar la IA per a les seves funcions. /

Ferran Nadeu

L’opinió és compartida per un altre dels seus companys, Abel Quirós, que creu que una eina per «accedir més ràpidament a la informació» el pot ajudar a ser «més eficient» i a millorar la seva «productivitat». Justament, la voluntat del Govern és que els treballadors puguin alliberar-se de les funcions més feixugues, com per exemple analitzar punt per punt si una sol·licitud compleix tots els requisits tècnics per accedir a una subvenció per a un vehicle elèctric, o veure si els canvis en els estatuts que ha fet una entitat esportiva s’ajusten a la normativa. «En lloc de llegir un manual d’aplicació de subvencions de 100 pàgines, es podrà trobar la informació de manera molt més ràpida», celebra Quirós.

Notícies relacionades

Això facilita el dia a dia dels treballadors, però també fa que els temps de resposta de l’administració siguin més curts. Precisament, la introducció de la IA forma part del pla de transformació de l’administració pública del Govern, un dels principals objectius del seu mandat. En total, es preveu dissenyar fins a 120 procediments administratius incorporant tècniques d’automatització d’IA per reduir al màxim els temps d’espera. Només per posar un exemple, les ajudes al cotxe elèctric actualment triguen 395 dies a concedir-se, i l’objectiu és que es faci en 182 dies.

«Posem la IA i les dades com a elements dinamitzadors de la transformació digital de la Generalitat. Això reverteix en la ciutadania», recalca Albert Tort, secretari de Transformació Digital de la Generalitat, que defensa que la filosofia de la Generalitat en la introducció d’aquesta nova tecnologia és tenir uns serveis públics «més eficients», però buscant la millor «qualitat» i sempre fent un ús «responsable» d’aquest avenç. En resum, explica el Govern, es tracta d’utilitzar la IA en «benefici de l’administració i dels ciutadans».