Els vots que necessita ERC

La proposició de llei de l’IRPF té una particularitat que cal tenir en compte: com que implica modificar una llei orgànica com la LOFCA (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), per tirar endavant no en té prou amb una majoria simple, és a dir, no li serveix aconseguir més sís que nos. Per prosperar necessita una majoria absoluta, això és, 176 vots a favor. Donant per segur el rebuig dels 170 escons del PP i Vox, els republicans hauran de mobilitzar gairebé la totalitat dels 180 escons restants. Només es poden permetre que hi hagi fins a quatre abstencions.

Avui fa una setmana des que ERC va presentar formalment la proposta. Quan pròximament la registri al Congrés, començarà el seu recorregut parlamentari amb l’únic suport assegurat dels set escons d’ERC, els sis de Bildu i els cinc del PNB. Bildu és un partit agermanat amb ERC i el PNB ha deixat clar més d’una vegada que recolzarà les peticions catalanes de més sobirania fiscal en la línia del que ja té Euskadi. De la resta, tot són incògnites.

Si es mira la resta de grups catalans, els Comuns –i per extensió Sumar– i Junts s’han compromès a estudiar la proposta, però sense garantir res. Per als primers, sempre partidaris de tesis federalistes, no hauria de ser un gran problema donar-hi l’aval. Respecte al partit de Carles Puigdemont, la cessió de l’IRPF sempre li ha semblat insuficient i sempre és reticent a posar les coses fàcils al partit d’Oriol Junqueras. Tampoc s’ha de donar per descomptat el sí d’altres partits perifèrics, com el BNG, Coalició Canària i Compromís. El finançament i els impostos són dos temes massa sensibles a cada autonomia per recolzar una demanda tan delicada formulada a Catalunya.

Fonts d’ERC consultades per EL PERIÓDICO asseguren ser conscients d’aquesta dificultat, però es mostren confiades a vèncer les reticències. Així, asseguren que no han començat una ronda de contactes amb tots aquests grups, però que ja fa setmanes que estan en converses informals sobre aquesta qüestió amb l’objectiu d’aplanar el camí. Una de les seves cartes és que la proposició de llei és generalitzable: "No afecta [negativament] cap altra comunitat; encara més, permet que altres autonomies també ho puguin fer". És a dir, que també puguin reclamar la gestió íntegra d’aquest impost.

Sigui com sigui, la clau per desencallar la proposició és convèncer el PSOE. Els republicans veuen com un senyal positiu que el Govern no sortís amb força a desacreditar la proposta. En el passat, han sigut diverses les vegades que la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha sortit amb celeritat a rebutjar de ple algunes propostes republicanes. Aquesta vegada no ha sigut així. Això sí, aquesta calma aparent no garanteix el sí. Ara per ara, ERC s’ha de conformar que el Govern de Salvador Illa, que té 19 diputats dins del grup socialista al Congrés, s’ha compromès a analitzar i estudiar la proposta. "Hi haurà gestió tributària", va dir la setmana passada el conseller de Presidència i mà dreta d’Illa, Albert Dalmau, com a gest de bona voluntat.

Notícies relacionades

Abascal titlla Sánchez de "xulo putes" i lloa l’assassinat Charlie Kirk

Hisenda prepara la seva alternativa de finançament singular per a Catalunya

El PSOE i el factor Podem

Hi ha un últim element que ERC no pot desatendre si vol veure prosperar la proposició de l’IRPF: el factor Podem. Des que es va escindir de Sumar, el partit morat ha mostrat posicions molt més centralistes de les exhibides en el passat quan, per exemple, defensava un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. No pot garantir ningú que a Podem vetin el traspàs de competències com anteriorment van mirar de vetar l’acord entre el Govern i Junts perquè Catalunya gestionés diverses matèries migratòries.