Illa reclama "coratge polític" a Europa per posar fi al "genocidi" de Gaza

Assegura que limitar el comerç amb Israel "hauria de ser un primer pas" però que cal anar "molt més enllà" amb les mesures de pressió

Illa reclama "coratge polític" a Europa per posar fi al "genocidi" de Gaza
3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Fa mesos que el president de la Generalitat, Salvador Illa, mira d’exportar la recepta del federalisme a escala europea cada cop que posa un peu fora de les fronteres catalanes. Creu que és la via per enfortir el projecte comunitari davant un terratrèmol geopolític d’escala mundial i encara d’abast desconegut. Ahir, en una conferència a París, ho va tornar a fer, però amb una apel·lació directa a la Unió Europea per reclamar "coratge polític" per prendre el control del seu destí davant tres grans urgències: la guerra a Gaza, la d’Ucraïna i el desafiament de Donald Trump.

"Espero que Europa actuï amb fermesa i d’acord amb els seus valors humans per aturar el genocidi de Gaza. Limitar el comerç amb Israel hauria de ser un primer pas, però Europa ha d’anar molt més enllà i exercir totes les mesures de pressió que tingui al seu abast", va assegurar durant el seu discurs a la universitat Sciences Po davant d’estudiants internacionals, justament la setmana en què el president, Pedro Sánchez, ha aprovat un decret per fer efectiu l’embargament d’armes a Israel i sancions al Govern de Netanyahu.

El president va argumentar que Europa no ha de mirar cap a un altre costat perquè compta amb el Parlament, la Comissió i el Consell Europeu per poder intervenir en el conflicte. També amb el potencial econòmic, perquè és "el bloc comercial més important del món", així com el capital ètic i humà. El que falta, va remarcar, és "coratge" en el flanc polític.

Una "ambició" que també invoca a l’hora de fixar el seu marc econòmic sota el convenciment que Europa no pot limitar-se a acceptar sense més els aranzels imposats per part dels Estats Units. "Europa manté el seu dret a establir les seves regles davant l’Administració de Trump", va assegurar com a crítica a la fotografia que es va fer la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb Trump en una cita en la qual va acatar un 15% d’aranzels.

"Inflexió existencial"

La diagnosi que fa Illa és que Europa està actualment en un "punt d’inflexió existencial", i fins i tot va fer seva l’expressió de l’ex primer ministre italià Enrico Letta quan va assegurar que potser està davant la seva "última oportunitat". És per això que va cridar a transformar l’"escepticisme" que reconeix que s’ha imposat sobre la capacitat de la UE per tenir un rol determinant en aquest nou ordre mundial en "acció". Un camí que va advertir que no pot basar-se només en la fortalesa econòmica, sinó també en la "convivència", per la via d’enfortir el sentiment de pertinença al projecte europeu en ple creixement de l’extrema dreta.

"Hem de despertar de la il·lusió que amb el poder econòmic per si sol n’hi ha prou perquè la Unió Europea es consolidi en el tauler geopolític i defensi el nostre model democràtic de prosperitat", va afirmar. I tot seguit va advocar per "defensar Europa" més enllà de les ideologies i les creences per garantir la seva "diversitat" partint d’un projecte comú. El coratge que demana implica, segons el president, estar disposat a "avançar cap a la sobirania europea" i cooperar més a l’hora de planificar infraestructures o compartir coneixement i tecnologia, així com també reduir les igualtats.

"Igual que ens enfrontem a amenaces externes, com els aranzels nord-americans i la guerra contra Rússia, Europa s’enfronta a una amenaça interna molt perillosa: la desigualtat", va etzibar. El preu de no fer-ho, va advertir, és que es trenqui el vincle entre els ciutadans i els governs i es posi així una alfombra vermella als "populismes més reaccionaris" i, per tant, a l’"antieuropeisme".

Notícies relacionades

Illa va tenir també una mirada domèstica quan se li va preguntar per l’ascens d’Aliança Catalana, a la qual va defensar que cal combatre, precisament, anant al cor dels principals problemes que pateixen els ciutadans. "Quan les institucions no entenen els problemes dels ciutadans i no despleguen polítiques per resoldre’ls, els populismes creixen", va emfatitzar. El camí a seguir, va reivindicar, és la Catalunya mestissa que va deixar com a llegat Paco Candel.

I, com cada vegada que trepitja una capital europea, va emergir també l’assignatura pendent de l’oficialitat del català a la Unió Europea. No hi ha data per a un nou intent per part del Govern, però durant la celebració de la Diada de la delegació de la Generalitat a París Illa va donar per segur que s’aconseguirà més aviat que tard, "en qüestió de mesos".