Un ascens d’alta velocitat al Banc d’Espanya

En el curs de la llarga lluita de l’excap de regulació comptable del Banc d’Espanya, Jorge Pérez Ramírez, contra el Banc d’Espanya, el 22 de juny del 2020 va ser un dia rellevant. La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va confirmar davant un recurs de suplicació presentat per l’empleat l’anomenada caducitat, és a dir, que havia presentat fora de termini, el 2019, la seva demanda contra l’acomiadament. La sala va ser presidida per la presidenta de la Sala Social, la magistrada María Aurora de la Cueva Aleu.

La transcendència: la magistrada responsable del judici oral al jutjat 41 de Madrid havia dictat el 8 de gener del 2020 una sentència en què els fets provats li donaven la raó i perfilava una sentència d’acomiadament improcedent. Però va desestimar la demanda després d’acollir l’argument dels advocats que representaven l’ocupador en el sentit que havia sigut presentada fora de termini.

Ara, 22 de juny del 2020, la porta a la reclamació laboral semblava tancar-se. La confirmació de la caducitat per part del TSJM condueix a la presentació d’un recurs d’unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem per part de la defensa de Pérez Ramírez. Una demanda que és tot un desafiament després del criteri establert pel TSJM.

I vet aquí que el 19 de maig del 2021 la Sala Social del Tribunal Suprem, malgrat les pressions del Banc d’Espanya, de les quals la mateixa sentència deixa constància, admet el recurs. L’acció d’acomiadament no estava caducada. I aquesta decisió queda consagrada com a precedent jurisprudencial. El Suprem torna a través de la seva resolució tota la causa a la magistrada Rodrigo Saiz perquè "amb plena llibertat de criteri procedeixi a resoldre la resta de les qüestions plantejades per les parts". Mentre la magistrada es disposa a fer-ho, els lletrats d’Uría, contractats pel Banc d’Espanya, coneixedors dels fets provats, temen amb raó que la sentència sigui adversa als seus interessos. I improvisen –ara que han fracassat amb l’"operació caducitat" després d’ensopegar en un escull del Suprem– un recurs que consideren una jugada mestra. Dirigeixen un escrit a la magistrada Rodrigo Saiz, titular del jutjat 41 de Madrid, en el qual li demanen que suspengui la tasca de dictar sentència tal com li ha sol·licitat el Suprem i, que, en canvi, elevi una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional per tornar a abordar la resolució que acaba d’adoptar la Sala Social del Tribunal Suprem. És a dir, neguen de facto que el que ha acordat el Suprem ja és ferm.

La magistrada fixa el 7 de juliol per dictar sentència. La sol·licitud de suspendre és desestimada per la magistrada una primera vegada i una altra. I mentre s’espera el veredicte entra en acció un advocat anomenat Borja Ruiz de la Cueva. Sí, és el fill de la magistrada María Aurora de la Cueva Aleu, que va presidir la sala que va fallar a favor de la caducitat. Borja treballa amb contractes temporals de tres mesos per al potent departament jurídic del Banc d’Espanya, sota el comandament del secretari general del Banc d’Espanya, Francisco Javier Priego.

De manera que aquest advocat escriu una peça sobre els "terminis de caducitat" i els acomiadaments i "la modificació de la doctrina jurisprudencial vinculant del Tribunal Suprem amb motiu d’una reclamació administrativa prèvia". El lletrat recull els arguments que han exposat els advocats d’Uría, uns arguments amb què conclou el seu article a la revista digital Almacén de Derecho el 30 de juny del 2022 .

El 7 de juliol del 2022, la magistrada Rodrigo Saiz dicta la sentència sobre el fons tal com li demanava el Suprem i contra el Banc d’Espanya, via escrits i el lobby intel·lectual de l’advocat Borja Ruiz de la Cueva, amb les idees d’Uría a favor del plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC). Declara improcedent l’acomiadament així com el pagament d’una indemnització si el Banc d’Espanya no procedeix a reincorporar-lo.

El Banc d’Espanya recorre la sentència davant el TSJM i sol·licita que s’elevi qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC. Pérez Ramírez també recorre malgrat haver guanyat: es vol reincorporar a la institució. I tornem, doncs, al TSJM. La sala que havia resolt abordar l’exigència del Banc d’Espanya d’elevar una qüestió d’inconstitucionalitat era presidida per la mateixa magistrada que havia confirmat la caducitat i rebut la clatellada de la Sala Social del Tribunal Suprem el 2022. Però el que no havia sabut la defensa de Pérez Ramírez aquella vegada, ara, el juny del 2023, mentre es tramitava la qüestió d’inconstitucionalitat, sí que ho va saber. Perquè l’article de Borja Ruiz de la Cueva es va comentar en determinats cercles jurídics.

El fill de la presidenta de la sala treballava per al departament jurídic del Banc d’Espanya, tal com hem assenyalat. La presidenta, que no va tenir la iniciativa d’abstenir-se el 2020, tampoc va considerar pertinent fer-ho ara, el 2023. Davant la seva negativa, però, la defensa la va recusar. La presidenta va afirmar que els treballs del seu fill per a l’assessoria jurídica del Banc d’Espanya no constituïen una causa de recusació. Amb tot, va canviar d’opinió i va decidir abstenir-se. La composició de la sala va ser canviada i es va designar una nova ponent.

La sala per a la deliberació i resolució de la sentència va ser citada per al 13 de setembre del 2023. El TSJM notifica el 14 de setembre la sentència en el recurs de suplicació. El resultat va ser sorprenent perquè admetia el recurs del Banc d’Espanya: revocava la sentència dictada pel Jutjat Social número 41 de Madrid i declarava la procedència de l’acomiadament.

Pérez Ramírez va presentar el setembre del 2024 un recurs d’empara davant el TC en el qual demana l’anul·lació d’aquesta sentència. I espera el veredicte en aquesta batalla tan llarga i dura que s’inicia quan és acomiadat després d’una persecució inquisitorial que té l’origen en les seves discrepàncies amb l’operació de sortida en borsa de Bankia promoguda per la cúpula del Banc d’Espanya. "Venien el que es presentava en llibres com a or a preu de coure", va declarar l’excap de regulació comptable del Banc d’Espanya en el judici oral del cas Bankia.

Notícies relacionades

Catalanisme i indústria (capítol III): Catalunya serà industrial o no serà

L’independentisme crida a desobeir les sentències judicials sobre el català

El març del 2025, Borja passa de treballar en contractes temporals, sense fer una oposició, a la plantilla del Banc d’Espanya via una selecció de mèrits, amb nivell 9 del grup directiu, el que tenen els inspectors que passen una oposició i titulats del servei d’estudis del Banc d’Espanya. Tres mesos més tard, la comissió executiva del Banc d’Espanya aprova ascensos. I Borja passa a nivell 8. Un ascens que per als empleats s’aconsegueix no abans de cinc anys. L’ascens, a més, es fa amb efecte d’1 de març del 2025, dia en què havia ingressat com a empleat de plantilla.

El sou anual del nivell 8 és de 74.000 euros, al qual es pot afegir un 7,4% que s’abona a un pla de pensions.