Begoña Gómez admet al jutge l’enviament "puntual" de correus per la seva assessora

Cristina Álvarez s’acull al seu dret a no declarar, però Peinado reclama a l’exvicerector de la Complutense els missatges que va intercanviar amb l’ajudanta de la dona del president del Govern

Begoña Gómez admet al jutge l’enviament "puntual" de correus per la seva assessora
3
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

La dona del president del Govern, Begoña Gómez, va respondre ahir unes breus preguntes de la seva defensa en la declaració davant el jutge Juan Carlos Peinado per un presumpte delicte de malversació relacionat amb la tasca de la seva assistenta a la Moncloa, Cristina Álvarez. Segons fonts presents en la compareixença, va reconèixer l’enviament "puntual" de correus de la seva col·laboradora, per la relació d’amistat i confiança que les uneix, tot i que va rebutjar que Álvarez col·laborés en la seva activitat professional privada.

Abans d’aquesta compareixença, l’assistenta es va acollir al seu dret a no declarar pel mateix delicte davant el jutge, malgrat que al seu dia –quan va comparèixer com a testimoni– també va reconèixer l’enviament d’algun correu en relació amb el finançament de la càtedra de Transformació Social Competitiva que la dona de Pedro Sánchez codirigia a la Universitat Complutense de Madrid com a "favor" per l’amistat que les uneix a totes dues.

Ahir també es va conèixer una providència del titular del Jutjat d’Instrucció número 41, amb data de diumenge, en la qual a petició de les acusacions populars requereix l’exvicerector de l’esmentada universitat, Juan Carlos Doadrio Villarejo, "per tal que en el termini de 10 dies remeti a aquest Jutjat tots els correus que disposi en els quals resulti remitent o destinatària la investigada senyora María Cristina Álvarez Rodríguez".

"Favor" a una amiga

L’assistent va reconèixer al desembre, en la seva declaració com a testimoni, l’autoria de determinats e-mails. En un deia als responsables de Reale Seguros que a Begoña Gómez li "encantaria" que la companyia d’assegurances continués patrocinant el màster de la Complutense. Va afirmar que ho va fer com a "favor" per a una amiga, distingint aquesta actuació de les que desenvolupa com a assistent per portar la seva agenda "365 dies durant 24 hores al dia".

Les mateixes fonts assenyalen que la primera pregunta de la defensa va apuntar a l’origen del nomenament d’Álvarez. Segons Gómez, se la va informar a la Moncloa que havia de designar una persona i que altres dones de presidents havien tingut assistents, fins i tot fins a quatre. Ella va elegir Álvarez per coneixement previ a la feina i perquè era la seva amiga, tot i que desconeix quin va ser el procés de nomenament.

En nega l’ús privat

Les funcions d’Álvarez, segons el seu testimoni, passen per coordinar la seva agenda, organitzar temes de seguretat, portar l’agenda institucional... Per a això enviava i rebia e-mails o anava en còpia del seu propi, per evitar que els enviaments se solapessin. També acompanyava la dona de Sánchez en actes oficials i de manera puntual en actes particulars. "És la meva amiga", va admetre.

Preguntada si per això havia de tenir accés als seus correus electrònics, Gómez va respondre afirmativament, ja que d’una altra manera la seva assistent no podria desenvolupar plenament la seva feina, ja que complementava informació per a actes, esdeveniments o sobre assistents. No obstant, va deixar clar que mai va actuar com a col·laboradora en la seva activitat professional privada.

Notícies relacionades

Sobre els "enviaments puntuals" de missatges en el seu nom per part d’Álvarez, García va respondre, a preguntes fetes pel seu advocat, que aquests "encàrrecs excepcionals" no afecten l’exercici de les funcions de la seva assistent a la Moncloa, que la seva amiga "compleix perfectament". En la seva interlocutòria el jutge va raonar que la remissió per l’assistent de Gómez del correu citat a Reale Seguros "excedeix clarament de les seves funcions".

En privat, fonts de la Moncloa agiten la guerra bruta judicial. "Els motius pels quals s’intenta perseguir la dona del president del Govern són polítics", conclouen després de mostrar-se "absolutament tranquils" per la seva declaració i qüestionar la imputació de Peinado, informa Iván Gil. Alguns membres del Govern sí que mostren els seus dubtes sobre el desenllaç. "Hauria d’acabar en res, però aquesta és ja la quarta derivada per la qual anem", expliquen sobre un cas que en ocasions han qualificat com una investigació prospectiva, prohibida per la legislació espanyola.