Fernando Clavijo, president de les Canàries: "La política espanyola s’ha instal·lat en l’absurd"

El decret canari que va proposar a Pedro Sánchez és a la cuina. Vist l’esdevingut amb la reforma de la llei d’estrangeria, suposo que no té vostè la certesa que el PP la recolzi a les Corts.

No en tinc cap certesa, perquè dir que algú té la certesa del que passarà al Congrés dels Diputats... La política espanyola s’ha instal·lat en l’absurd. Quan perds la referència i l’objectivitat, quan perds de vista aquest principi que a les coses bones per a la ciutadania cal donar-los suport i les que creguis que són dolentes, doncs mirar de millorar-les o no donar-los suport, pot passar qualsevol cosa. Però sempre dic això que m’agafin amb la feina feta. És el que sempre hem fet, els èxits de les Canàries s’han aconseguit així. Som lluny, sempre tenim el no per davant, tot és difícil... Però ens hi posem, ens arremanguem, treballem, busquem unitat, fem l’esforç..., i després, si hem de peregrinar, com amb el decret de la llei d’estrangeria, doncs ho farem i anirem grup per grup. Però a priori, per un exercici de coherència, el raonable és que si els dos grans partits [PP i PSOE] van firmar l’agenda canària recolzin el decret.

¿Quina cara li queda quan autonomies de l’Espanya buidada es queixen de la despoblació però mostren el seu rebuig d’acollir aquests menors?

Estem instal·lats en la necessitat de la recerca del desacord. El Govern d’Espanya i els populismes, que al final és igual que siguin d’esquerra o de dreta, han generat una política de divisió del país. No ha de ser tan difícil consensuar unes mesures quan són d’interès per a tothom.

¿El Govern de Sánchez és un govern populista?

No m’atreveixo a qualificar-lo de populista, però té mesures populistes que han contribuït a la polarització com a estratègia electoral, que no de govern. No pots utilitzar el Govern per a les teves estratègies electorals, que és el que ha passat en aquest últim període.

Després de la seva reunió amb Sánchez a Lanzarote, vostè tenia cara d’estar contenint-se. ¿No està cansat per tot el que ha envoltat la crisi migratòria? ¿Quantes vegades s’ha mossegat la llengua?

Moltes, i és frustrant. Però tens una responsabilitat. Hi ha qui em pregunta que per què no m’aixeco de la taula i estripo les cartes. Doncs primer perquè tinc una responsabilitat i, en segon lloc, perquè, en fi, ¿i després què? Trenques i et quedes a gust perquè deixes anar la bilis o l’emprenyament, però després d’aquell dia n’hi ha un altre, i un altre, i continuaran venint nens, pasteres i cayucos. Les coses es canvien amb molt esforç, i els canaris en sabem molt, d’això.

S’ha aconseguit a la fi l’acoblament legal perquè totes les regions se solidaritzin en l’acollida dels menors migrants, però en el dia d’avui estem com estem, amb trasllats amb comptagotes.

Aquí cal distingir dues coses. En primer lloc hi ha els menors amb protecció internacional, dels quals l’Estat té l’obligació, i així l’hi ha dit el Suprem en fins a tres ocasions, de fer-se’n càrrec. Si l’Estat ho hagués volgut, ja hauria resolt l’aglomeració. Aquesta és una part. I després hi ha l’altra part: la dels menors no asilats, i en aquest cas, a l’entrar en vigor la llei, almenys tenim la garantia que els que vinguin d’aquí a final d’any hauran d’estar ressituats en 15 dies. I després hi ha fins al març de l’any que ve per poder derivar els que ja són aquí. És frustrant, perquè si tots col·laboréssim, ni tan sols s’hauria hagut de modificar la llei.

Deia l’altre dia algú del seu partit que Sánchez, des de la perspectiva política, i més en concret des de la de Coalició Canària, té una cosa molt bona: és un multiplicador de vots nacionalistes, per acció o per inacció.

En part sí, però fixi’s: crec que Sánchez és el millor aliat de Vox. En aquests moments està fabricant més vots d’enuig, d’emprenyament, de populisme. Però si els partits nacionalistes fem les coses bé, aconseguirem que la gent continuï entenent que la millor opció per a les Canàries és votar un partit canari.

Notícies relacionades

Enquesta CIS: El PSOE es dispara i treu nou punts a un PP que retrocedeix després dels incendis

El Govern reivindica el català com a llengua de cohesió i demana "'seny' i ambició"

¿Quant li preocupa la situació en què quedin les Canàries després de la reforma del sistema de finançament autonòmic?

El perill és que voldran modificar el sistema de manera bilateral amb Catalunya. I a partir d’allà, la resta. El risc és, tal com va acordar ja no el PSOE amb Esquerra, sinó el Govern d’Espanya amb [Salvador] Illa, que se cedeixi la recaptació dels tributs a Catalunya i després aquesta pagui una quota de solidaritat que no se sap ni com ni qui decideix. Si això passa, es trauran recursos. I si es treuen recursos, l’Estat no tindrà fons ni per al mateix Estat. Ells no es ficaran a negociar en una comissió [el Consell de Política Fiscal i Financera] on estan en minoria, així que ho fan per trossets. Però, és clar, aquests trossets són els de les úniques tres comunitats que contribueixen al sistema, Madrid, les Balears i Catalunya, i com que resulta que això de les Balears és irrisori, doncs en realitat es tracta de Madrid i Catalunya. Si fas això, cauen l’Estat de les Autonomies i el principi de solidaritat, que és un principi de la Constitució, amb la qual cosa això serà una batalla legal.