El Govern presentarà Pressupostos tot i que el Congrés tombi el dèficit

S’imposava, fins i tot entre els ministres que manifestaven la seva opinió en privat, la idea de guanyar temps. Esperar a veure "com van les converses" amb els socis. "No pots apartar els grups de la decisió", afirmaven aquestes mateixes fonts. Fins que Pedro Sánchez va marcar posició en la seva entrevista dilluns a TVE i va llançar el guant de presentar-los sí o sí al Congrés i arribar fins a la votació de totalitat. Això sí, rebutjant un avanç electoral, en cas que siguin tombats.

Decisió, no obligació

A la Moncloa es refereixen a una "decisió política" i rebutgen parlar d’obligatorietat constitucional. "No compartim aquesta interpretació de la Constitució", afirmen, i es fixen més en el precepte que estableix "la normalitat del que passa si no s’aproven", En la Constitució s’al·ludeix que "el Govern haurà de presentar davant el Congrés els Pressupostos Generals de l’Estat almenys tres mesos abans que expirin els de l’any anterior". No ho va fer el 2023 perquè estava en funcions, ni tampoc l’any passat, per la falta de suports.

Entre amplis sectors d’experts constitucionals es comparteix la tesi que no presentar-los suposaria un incompliment que podria fer que el Tribunal Constitucional establís jurisprudència o que el Senat presentés un conflicte d’atribucions. El PP ha amenaçat de recórrer al Tribunal Constitucional. L’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), think tank pròxim a la patronal CEOE, ja hi va instar en un informe al maig.

Si a Hisenda sempre es va imposar la pretensió de, com a mínim, comptar amb les garanties perquè els Pressupostos superessin la votació de les esmenes a la totalitat, ara l’aposta no entén de matisos. Fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero asseguren que el Govern portarà el projecte al Congrés encara en el cas que prèviament es tombi el camí de dèficit. Un primer pas necessari sobre el qual s’ha d’articular l’elaboració dels nous comptes, però que no impedirà la seva presentació si no tira endavant. El 2024 va decaure amb els vots en contra de PP, Vox i Junts. El projecte s’elaboraria sobre l’actual camí si es repeteix el rebuig.

Tot i que Montero ha enarborat el gastat missatge que es "deixarà la pell" per obtenir els suports, en el Govern reconeixen que no s’ha produït cap acostament amb Junts. Els postconvergents pretenen augmentar el dèficit per a Catalunya, mentre que a Hisenda consideren que l’única opció assumible, partint del camí heretat, és mantenir-lo en el mateix punt. Malgrat l’envit de seguir endavant, la derrota en aquesta primera votació seria una clatellada per a l’Executiu i deixaria pràcticament en via morta el projecte d’uns nous comptes públics. Amb tot, des de la Moncloa s’insisteix que la decisió de portar els Pressupostos a la votació de totalitat ja està presa.

Ni terminis ni càrrega fiscal

L’àmbit en què es treu pressió als socis per facilitar les negociacions són els terminis. La intenció és que el sostre de despesa i el camí d’estabilitat, ja amb retard, estiguin a punt al setembre. Però s’apel·la a la flexibilitat. L’objectiu és anar complint passos "al més aviat possible", però "sense pressionar més les forces polítiques", expliquen els negociadors del Govern. Per això tampoc està previst carregar els Pressupostos amb reformes fiscals, com l’impost al dièsel, per al qual no hi ha majoria i pel qual la UE ja va penalitzar Espanya a la recepció dels fons Next Generation al no complir aquesta fita.

Per aquest mateix motiu, des de l’Executiu reclamen als aliats parlamentaris que no es tanquin en qüestions "alienes" als Pressupostos a l’hora de negociar. Un missatge especialment dirigit a Podem, que situa com a línies vermelles intervenir el mercat del lloguer i trencar relacions amb Israel. El Govern ja ha començat a sondejar els grups polítics i es protegeix en la discreció perquè les converses no es vegin condicionades per pressions externes. També perquè els socis que electoralment competeixen entre si no es mirin de reüll i elevin les seves exigències artificialment per no donar imatge de seguidisme a l’Executiu.

L’horitzó electoral

Notícies relacionades

Catalisme i indústria (capítol 1): del tèxtil als xips

ERC canvia la seva imatge: renuncia al groc del procés i es passa al taronja i al beix

L’envit del Govern amb el seu full de ruta per portar els Pressupostos a la votació de totalitat perd força a l’intentar minimitzar els efectes d’una derrota al Congrés. La voluntat és continuar amb la legislatura fins al 2027 amb uns nous comptes públics o sense, sota l’argument que el projecte de Pressupostos "no és una finalitat en si mateixa" i que l’important és l’agenda de reformes portada a terme.

"Amb els Pressupostos prorrogats es pot continuar", assumeixen a la Moncloa, i fins i tot reconeixen les dificultats afegides d’aquesta opció. No obstant, les dades de creixement econòmic, la màxima de continuar desplegant els fons de recuperació de la UE, que acaben el 31 de desembre de 2026 i es defineixen com uns "Pressupostos bis", i el fet d’haver assumit contingències com la pujada la despesa en defensa o la reconstrucció després de la dana amb els comptes prorrogats, es destaquen com a elements diferencials per minimitzar la importància de tenir nous Pressupostos en el pla més logístic, per al funcionament del dia a dia.