Recursos del cas Gómez

És tot un desafiament exercir el dret de defensa en la causa de Begoña Gómez, tant pels costums processals del titular del jutjat 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, com pels temps que es prenen els magistrats de la secció 23 de l’Audiència de Madrid, encarregada de revisar el seguit d’actuacions.

La imputació anunciada aquest 18 d’agost pel jutge Peinado pels delictes de malversació i tràfic d’influències de la dona del president del Govern i de la seva assistenta va ser recorreguda la setmana passada directament davant l’Audiència de Madrid, però la sol·licitud de tots els correus electrònics, rebuts i enviats per Begoña Gómez des del 2018, també cursada pel jutge, amb el beneplàcit dels magistrats de l’Audiència, està en execució perquè es facin arribar a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Mentrestant, el jutge les ha citades a totes dues dimecres que ve, 10 de setembre, per declarar en qualitat d’imputades en els delictes d’aquesta peça separada, oberta al desembre amb querella del partit polític Vox. I tot i que els recursos d’apel·lació són directes davant l’Audiència, sense passar pels recursos de reforma davant el mateix jutge, la tramitació consumeix uns quants mesos. En aquestes condicions, assenyalen fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO, les defenses no aconsellaran a les seves clientes prestar declaració davant el jutge i les acusacions populars que impulsen la peça separada.

Els passos que s’han de seguir

Segons la "guia" elaborada de facto per la secció 23 de l’Audiència de Madrid, el jutge Peinado assenyalava el 12 de juny els passos que s’havien de seguir. En concret, respecte a la investigada Cristina Álvarez, "¿quins indicis de responsabilitat se li poden imputar? La investigació s’haurà de centrar en si es va sobrepassar en l’acompliment de les funcions públiques que li van ser encomanades per afavorir el pla delictiu de la investigada [Gómez] en el delicte de tràfic d’influències, mitjançant la desviació de mitjans públics posats indegudament al servei d’interessos particulars o estrictament privats". La conducta de Cristina Álvarez, assistenta de Gómez, "podria suposar una desviació de recursos públics en favor d’interessos privats i oferts dins d’una estructura institucionalitzada de poder que serveix per reforçar una indubtable influència com és la presidència del Govern". "Podria permetre inferir la solidaritat amb l’actuació de la principal investigada, mentre reforça davant tercers el caràcter prevalent de la conducta de la principal investigada, la qual cosa apuntala l’aura d’indubtable influència que com a dona del president del Govern i exercint les seves funcions des d’aquest entramat del palau de la Moncloa podia tenir tota la seva activitat privada".

Per tant, el futur de les diligències dependrà de la formalització de l’enviament dels correus electrònics a l’UCO ordenada pel jutge a la Moncloa, a part de la identificació de tots els funcionaris que han sigut secretaris generals de la Presidència des de l’11 de juny del 2018. Actualment i des de finals del 2023, aquesta funció la fa Judit Alexandra Gómez.

El sistema de controls no és transparent ni immediat amb el jutge Peinado. Moltes de les seves resolucions es porten a terme a través d’una providència, que és una ordre sense raonar, com també ho és una interlocutòria. Tot i que "contra les resolucions del jutge d’instrucció es podran exercitar els recursos de reforma, apel·lació i queixa" (article 116 de la llei d’enjudiciament criminal), el més normal és que per recórrer en apel·lació a l’Audiència de Madrid sigui contra una interlocutòria judicial i no pas una providència.

La sol·licitud a la Moncloa de tots els correus de Begoña Gómez des del 2018 s’ha fet per providència. A més, Peinado acostuma a resoldre, per exemple, setze recursos de reforma acumulats al llarg de molts mesos abans de recórrer en apel·lació. No és partidari de resoldre els recursos de reforma mentre es porta a cap la instrucció.

En una resolució del 8 de gener del 2025, sobre els apuntats setze recursos de reforma, els desestima tots per projecció d’aquesta doctrina: "En fase d’instrucció no seria admissible el recurs d’apel·lació, i ni tan sols el de reforma, però en qualsevol cas la determinació de les diligències d’investigació decidides pel jutge d’instrucció s’ha d’entendre que les ha considerades pertinents".

El decalatge entre la presentació d’un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Madrid i la seva resolució no és un tema menor.

Des del novembre indiquen que la imputació de Juan José Güemes, executiu de l’Institut d’Empresa (IE), entitat que havia contractat Begoña Gómez per a l’África Center, s’havia fet basant-se en una presumpta contradicció inexistent entre Güemes i la seva subordinada Sonsoles Blanca Gil de Antuñano, directora de recursos humans de l’IE.

Peinado va afirmar que Gil de Antuñano li havia declarat que es va contractar Begoña Gómez "perquè era la dona del president del Govern", un fet que no és veraç, i va acusar de paraula Güemes de fals testimoni. També va amenaçar de celebrar un acarament entre els dos i va imputar Güemes. Aquest acarament no va tenir mai lloc. Finalment, cinc mesos després, el 16 de maig del 2025, l’Audiència de Madrid va anul·lar la imputació.

Notícies relacionades

Enquestes sobre terra cremada

El Parlament actualitzarà el marc legal per reforçar l’autogovern

Investigació prospectiva

Peinado també va amenaçar amb un acarament Cristina Álvarez i Francisco Martínez, el secretari general de la Moncloa –actual delegat del Govern a Madrid–, però aquest acarament tampoc s’ha produït. Ara ha sol·licitat a la Moncloa la llista de tots els secretaris generals de Presidència. ¿Quan arribaran tots els correus des de la Moncloa a l’UCO perquè s’elabori l’informe sol·licitat per Peinado? Peinado estarà pendent, en vigília, per pescar en aquest calador. Perquè això seu, com diuen al Regne Unit i als EUA, és una expedició de pesca, una cosa que a Espanya es diu investigació prospectiva i està prohibida. Però l’home té suports en els magistrats de la secció 23: María del Rosario Esteban, José Sierra Fernández i Enrique Jesús Ramón de Bergés.