El Govern inicia el disseny dels pressupostos del 2026 amb un 7% més de recursos, fins als 40.524 milions d’euros

L’aprovació del sostre de despesa dona el tret de sortida a l’elaboració dels pressupostos del 2026, que el president Salvador Illa vol aprovar de la mà d’ERC i dels Comuns. Els socialistes admeten que per ara no existeixen negociacions formals, però la consellera d’Economia, Alícia Romero, té l’encàrrec de citar-se aquest mes amb els socis preferents per començar a desbrossar el camí.

Sense dates

La llei insta l’Executiu a tenir llest l’avantprojecte de llei de pressupostos abans del 15 d’octubre, una cosa que hauria de ser norma però que durant l’última dècada ha sigut una anomalia. L’últim conseller d’Economia que va poder presentar en temps i forma uns comptes públics va ser Jaume Giró, el 2022.

No obstant, i amb l’experiència de fa un any, quan el seu calendari va saltar pels aires, des del Govern no volen agafar-se els dits amb els temps i Paneque ha refusat concretar quan remetrà el projecte de comptes a la cambra catalana. «No podem fixar-nos ara mateix un calendari» ni «fer futuribles». «L’any passat vam anar activant mecanismes a mesura que va anar avançant la situació, [...] ara toca un treball intern» per perfilar les prioritats de despesa i «incorporar allò que es derivi dels acords d’investidura». Tampoc ha aclarit si el Govern presentarà els comptes encara que no tingui assegurats els suports prèviament.

El seguici a ERC i Comuns

No serà una tasca fàcil aconseguir els equilibris que satisfacin els socis, amb els quals encara no s’han establert contactes formals. Tant els republicans com els Comuns ja han posat sobre la taula exigències que amenacen de demorar el calendari del Govern, que voldria arrencar l’1 de gener amb comptes aprovats, com ha tornat a remarcar Paneque aquest dimarts. Els primers continuen advertint que són insuficients els avenços en el model de finançament singular, un avís que el president ha mirat de contrarestar anticipant que és qüestió de «setmanes» que es concreti l’arquitectura del model.

Quant als Comuns, reclamen que se celebri una reunió per fer un recompte de tots els compromisos del Govern que estan pendents de complir, començant pel cos d’inspectors que ha d’aplicar el règim sancionador als qui incompleixin amb els límits als lloguers fixats per la llei d’habitatge. Només si se salda el deute i es pauta el que queda per executar, asseguren, s’asseuran a negociar els pressupostos. Sobre aquest assumpte, Paneque ha assegurat que hi treballen des del mes de maig i que hi haurà avenços en les «pròximes setmanes», de la mateixa manera que ha esbossat que entre finals d’octubre i principis de novembre s’hauria d’aprovar al Parlament la regulació dels lloguers de temporada.

Més disciplina fiscal

El Govern està operant actualment amb uns comptes públics prorrogats del 2023 i heretats de l’anterior Executiu de Pere Aragonès. Sumats els suplements de crèdit que van aconseguir pactar els socialistes amb ERC i els Comuns, l’actual capacitat de despesa és de 37.827 milions d’euros. Ara Illa vol elevar aquesta xifra un 7,1% i fer-ho compatible amb la disciplina més gran que li exigeixen des de Madrid.

Romero ha dissenyat uns pressupostos més complidors amb les regles d’equilibri fiscal que els anteriors, amb tres vegades menys dèficit en termes absoluts per part de l’administració. En els últims comptes aprovats i auditats hi havia 1.525 milions d’euros i ara vol baixar a 491 milions, l’equivalent al 0,1%.

Notícies relacionades

Trens, sentència del català i tornada de Puigdemont: els riscos que afronta Illa aquesta tardor

Illa assenyala Madrid per tenir «privilegis» i acusa Ayuso de fomentar l’«egoisme fiscal»

D’altra banda, la regla de despesa —és a dir, la norma que limita el creixement de la despesa en funció dels ingressos per evitar que es dispari el dèficit públic— serà del 3,3%, més de tres punts per sota de la que regia l’any anterior.

Si el Govern vol que els seus pressupostos estiguin en vigor ja des de l’1 de gener haurà de remetre l’avantprojecte de llei al Parlament com a tarda al novembre. En paral·lel, la normativa dicta que elabori una llei d’acompanyament de les mesures integrades dins dels comptes públics i que aquesta l’examinin les patronals i sindicats més representatius al si del Consell de Treball i Economia Social de Catalunya (CTESC), per a la qual cosa com a mínim han de disposar d’una setmana.