València torna a demanar la dimissió de Mazón en la desena protesta per la dana

Mateix dolor, 10 mesos després. Milers de persones de diferents moviments socials es van tornar a concentrar ahir a la plaça de la Verge de València, per reclamar la dimissió del president Carlos Mazón per la seva gestió de la dana, la tràgica riuada en la qual van morir 228 persones. Com a cada concentració, els familiars de les víctimes van estar al capdavant.

Una manifestació especialment emotiva, ja que els convocants van llegir, un per un, els 228 noms dels morts mentre les famílies sostenien cartells i portaven samarretes amb la seva cara al centre de la plaça. Cinc minuts en els quals el silenci només era tallat pels noms de les víctimes mortals d’aquella tragèdia de la qual gairebé es compleix un any, i pel plor d’algunes famílies o persones presents.

El lema va tornar a ser Mazón, dimissió i les entitats i pancartes van tornar a València després de manifestar-se al juliol a les localitats de la zona zero. La manifestació va congregar unes 2.000 persones, segons la Delegació del Govern. Entre altres coses, com a les marxes anteriors es va criticar la tardança de les autoritats a enviar l’Es-Alert a les poblacions més afectades, i com els convocants reiteren cada dia 29, es va recordar que les 228 vides que es van perdre –incloses dues persones que continuen desaparegudes– van ser "morts evitables provocades per la negligència del Consell". "Han passat 334 dies des que les nostres famílies no hi són. No van morir de manera natural, va ser un homicidi imprudent, i esperem que la justícia ho reconegui", van dir.

A més de demanar la dimissió del cap del Consell, els familiars van apuntar els seus dards per primera vegada cap al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i la vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Susana Camarero, a qui també van demanar abandonar el càrrec. Van parlar la germana del professor mort a Xest, que va ser arrossegat per l’aigua al sortir de treballar "perquè el conseller va decidir anar-se’n amb la seva família a Alacant", o Rosa Álvarez, que a més d’afectada és treballadora social: "Moltes persones van morir en residències per un ‘jope’ de la vicepresidenta [amb referència al missatge que va enviar Camarero aquella tarda]".

Els convocants van ressaltar que "part important de la població encara no té accés a uns serveis públics essencials de qualitat i a unes condicions de vida dignes". Un exemple és que 900 ascensors encara continuen fora de servei. A més, es van preguntar què passarà quan arribin les pluges pròpies de la tardor, i van insistir que "no pot estar al càrrec un president que assumeix polítiques negacionistes que condueixen a la repetició de la tragèdia".

Mantenir la memòria

Notícies relacionades

Balears recorre davant el TS el repartiment de menors migrants

Moren més de 140 migrants en el pitjor naufragi de la ruta cap a les Canàries

D’altra banda, l’associació d’afectats per la dana d’Aldaia va publicar ahir un comunicat en el qual cridaven a mantenir la memòria com a "base de prevenció i planificació", però també a recordar "sense estancar-se" i a "mirar al futur". "Avui, amb la perspectiva que dona el temps, no ens reunim per plorar el que hem perdut, sinó per honrar el que hem après i celebrar el que som. El 29 d’octubre del 2024 forma part de la nostra història. Cada veí i veïna guarda a la seva memòria una imatge, una olor, una anècdota d’aquells dies. Aquests records, per dolorosos que siguin, no han de ser una càrrega. Són el testimoni de la nostra vulnerabilitat, però també de la nostra capacitat per aixecar-nos", sostenien a l’escrit.

Així mateix, l’associació d’afectats per la dana llançaven un missatge d’esperança. "El fang no va poder amb la nostra gent. La tristesa no va ofegar la nostra esperança. En els dies següents de la catàstrofe, Aldaia va demostrar ser un exemple de resiliència, solidaritat i coratge. [...]. Aquesta força continua viva al municipi".