Carles Castillo, exdiputat del PSC i ERC: "Va ser un privilegi ser diputat, però el ‘tablao’ em dona calma"

La nit electoral del 12 de maig del 2024 ERC es va desplomar a tot Catalunya. En la circumscripció de Tarragona va caure als tres escons. Carles Castillo (1975, Tarragona) era el número quatre de la candidatura: "Em vaig quedar fotut, va ser un cop, jo esperava seguir". Un any i tres mesos després, rememora aquest episodi mentre es pren una canya al tablao flamenc La Taílla, al polígon Francolí, a prop del port. No està de festa. És el seu tablao, el que fa tot just unes setmanes ha aconseguit posar en marxa amb el seu soci, Jose Carmona. "Com diu el Jose, el meu amic i el meu soci, de vegades toca agafar pedres i carregar-les, no hi ha més", diu. Per muntar el tablao han carregat pedres, també literalment, per a un projecte que només pot tenir una definició: "Una aventura".

¿Per què un tablao? Per la filla del seu soci, que és bailaora. Merche Carmona La Taílla, d’aquí el nom del local. Obre els dijous, els divendres i els dissabtes i no només programa flamenc. "També fem jazz, blues, funky... Tenim un escenari de 35 metres quadrats i m’agradaria fer-hi també alguna obra de teatre de format petit. Obrir-nos a la cultura", explica.

A aquestes altures de la conversa, ja es dedueix que el canvi de registre vital ha valgut la pena. "Va ser un privilegi ser al Parlament, però ara el tablao em dona tranquil·litat i calma. He trobat un projecte per construir des de zero, i això m’encanta". El seu soci hi fica cullerada: "El Carlos era molt mal polític, no veus que és bona persona", ironitza. Es van conèixer quan Castillo era el regidor de Campclar, un dels barris més humils de la ciutat.

L’exdiputat d’ERC –i abans del PSC– no només viu del flamenc. És soci d’un despatx d’advocats (Kesse) i està especialitzat en dret laboral i administratiu. I encara té "una tercera feina" com a tècnic de seguretat, prevenció i riscos per a, per exemple, empreses d’enginyeria. "Cap porta giratòria", es reivindica. Aquesta és la seva principal queixa de la política, sobre la qual se li nota que té ganes d’esplaiar-se. "El principal càncer de la política, i és una cosa que et volia dir, és la gent que no és capaç de sobreviure ni dos dies fora de l’òrbita del partit. Aquestes persones han d’anar amb un ganivet a la boca per matar el que vol ocupar el seu lloc". Ell ha acabat una mica fart d’aquest món. Estranya "el poder d’actuar sobre les coses", però viu molt millor sense tota la resta: "L’estrès, el sentir-se jutjat i el hating absurd".

Si demà deixés l’escó algun dels tres diputats d’ERC per Tarragona, el següent de la llista seria ell. Podria desfer el camí i del tablao tornar al faristol del Parlament. No en fa la pinta. "Et juro que ara mateix diria que no. Això sí, m’agradaria que em deixessin a mi dir que no", puntualitza. És a dir, no tenir les pressions que sempre, sigui el partit que sigui, acaben arribant de dalt. "Ara em sento més realitzat. En la política, al final, tenia la sensació que no estava construint res", sentencia. Malgrat tot, "sempre et queda el cuquet".

Castillo va ser vuit anys regidor a la seva ciutat (2007-2015) i després va fer el salt al Parlament. El 2018, un episodi el va catapultar als titulars de tots els mitjans. Va ser el primer càrrec socialista –llavors encara era militant del PSC– que va anar a visitar els presos independentistes, empresonats per l’1-O. Ho recorda amb "orgull". "Em va sorprendre com va esclatar el tema. No tenia la sensació d’estar fent una cosa tan extraordinària. Jo vaig anar a veure un company de feina [Oriol Junqueras, líder d’ERC] amb qui tenia algunes discrepàncies, però al qual havien ficat a la presó per una situació injusta", rememora. Això va ser el principi del seu final al PSC, que deixaria el 2020 en protesta per la "deriva" que estava prenent en diverses qüestions. No compartia el seu funcionament intern –que en aquell temps gestionava l’ara president Salvador Illa– ni tampoc alguns posicionaments com la seva poca bel·ligerància cap a una "monarquia corrupta". "Hi havia moltes incoherències com aquesta que em costava explicar. Jo deia: ‘¡Que som republicans!’", recorda.

A la seva carrera política encara li faltava un altre sotrac. Per a les eleccions al Parlament del 2021, el va fitxar ERC com a independent. "Jo els vaig dir que no era indepe, però em van dir que era una persona honesta, d’esquerres i republicana" i que amb això ja valia. A ERC es va sentir bé, però considera que no el van deixar explotar del tot el que més podria haver aportat: convèncer "la gent que no era indepe que votés sense por d’un partit indepe com Esquerra". "És el partit més netament d’esquerres", afirma. En aquell temps, en una entrevista amb un mitjà de comunicació, va defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya però, quan el periodista va burxar una mica més i li va preguntar què votaria en un hipotètic referèndum d’independència, va dir que ell optaria pel no. "Hòstia, es va armar una mica la grossa a Esquerra", recorda entre rialles. El seu vincle amb ERC no només es va mantenir després de perdre l’escó sinó que va anar a més. El 2024 es va fer militant per prendre partit en la guerra interna que va esclatar pel control de la formació. S’hi va afiliar per "votar Junqueras".

Notícies relacionades

Balears recorre davant el TS el repartiment de menors migrants

Moren més de 140 migrants en el pitjor naufragi de la ruta cap a les Canàries

"Mirar als ulls"

Actualment, la seva organització política passa per hores baixes i, en canvi, el seu expartit està en ple apogeu. L’any passat ERC va perdre la Generalitat i el PSC la va recuperar després de 14 anys en l’oposició. Si hagués aguantat al PSC, potser aquest matí d’agost no hauria anat a repartir fullets de La Taílla al mercat de Sant Pere i Sant Pau, sinó que seria en un despatx de Barcelona. Podria ser director general o potser fins i tot conseller. "No et dic que no m’ha passat la idea per la ment, però al final ¿saps el que he pogut fer sempre? Mirar als ulls". L’última pregunta de la conversa duu picant. ¿Convidaria Illa al seu tablao? Tarda un parell de segons a trobar una resposta: "(Rialles) Cabró... ¡Tothom és i serà benvingut en aquest tablao!".