Peinado prem l’accelerador

El 16 d’octubre vencen els sis mesos de la primera pròrroga de la instrucció del cas de Begoña Gómez per part del jutge Juan Carlos Peinado, que, segons fonts judicials consultades, prepara una nova prolongació de les diligències per sis mesos més, fins al maig del 2026.

Fracassat el seu intent que la Sala Segona del Suprem obrís causa per delictes de fals testimoni i malversació contra el ministre de Justícia, Félix Bolaños, el jutge, segons aquestes fonts, és en la recta final per processar Gómez i Cristina Álvarez per malversació.

A això es deu la urgència de dictar en plenes vacances judicials un acte dilluns passat en què imputa a totes dues, en sentit contrari al que va resoldre en una interlocutòria del 5 de maig, delictes de malversació.

«L’impacte de la resolució adoptada per la secció 23 de l’Audiència de Madrid el 12 de juny ha sigut fulminant sobre el jutge Peinado», va assenyalar la font consultada. Això es va advertir en el fet que Peinado, que havia presentat una exposició raonada a la Sala Segona del Suprem per imputar Bolaños, al conèixer aquesta resolució del 12 de juny ràpidament la va afegir com a informació complementària a la seva sol·licitud, amb la convicció que reforçaria els seus arguments. «O que els perfeccionaria», va matisar la font.

En la seva interlocutòria de dilluns, el jutge cita com a principal fet per processar la dona del president i la seva assistent la interlocutòria del 12 de juny. No obstant, han passat més de dos mesos des de la resolució de l’Audiència de Madrid. És possible que Peinado volgués deixar passar temps després de la clatellada de la decisió de la Sala Segona del Suprem del 15 de juliol en què es va decidir que la seva petició d’actuar contra Bolaños no tenia el «mínim suport indiciari» i que no s’apreciava una imputació «prou individualitzada». Tampoc van considerar els jutges que la interlocutòria de la secció 23 millorava els seus arguments.

Peinado, doncs, torna a aquella interlocutòria a l’explicar dilluns passat per què imputa Gómez i Álvarez. I cal dir que no exagera la importància de la resolució esmentada. Aquesta va ser acordada per María del Rosario Esteban Meilán, José Sierra Fernández i Enrique Jesús Bergés de Ramón (ponent).

Peinado cita una part de la resolució, respecte a la investigada Álvarez. «¿Quins indicis de responsabilitat li poden imputar? La investigació haurà de centrar-se en si es va sobrepassar en l’acompliment de les funcions públiques que li van ser encomanades per afavorir el pla delictiu de la investigada [Begoña Gómez] en el delicte de tràfic d’influències, mitjançant la desviació de mitjans públics posats indegudament al servei d’interessos particulars o estrictament privats». I aprofundeix. «Ja que les funcions del seu càrrec com a assistent consistien en la gestió de l’agenda, del correu, de donar suport de seguretat i protocol en qualsevol desplaçament, reunió o intervenció de la dona del president del Govern, la mesura consistent a conèixer el registre de trucades entrants i sortints i els destinataris concrets resulta imprescindible davant els intents d’ocultar dades i dates, que són necessàries per poder valorar la intervenció servint d’exemple la declaració del vicerector Doadrio, que va dir tenir molts correus amb Begoña Gómez i la seva assistent Cristina Álvarez, afegint que aquesta última era la persona de confiança, ja que sempre l’acompanyava quan anava a la Universitat, i ella era la receptora dels correus. O la constatació d’un e-mail dirigit a la directora de Comunicació institucional de Reale Seguros sol·licitant directament la continuïtat com a entitat patrocinadora del màster [que codirigia Gómez], fet que sembla excedir clarament de les seves funcions...».

Emfatitzen els jutges que «això podria suposar una desviació de recursos públics en favor d’interessos privats i, encara més important, oferts dins d’una estructura institucionalitzada de poder que serveix per reforçar una indubtable influència com és la Presidència del Govern».

«Solidaritat»

Peinado no cita totes les consideracions de la secció 23. Perquè també afirmen que des de l’esmentada estructura de poder «podria permetre inferir la solidaritat amb l’actuació de la principal investigada [Gómez], mentre reforça davant tercers el caràcter prevalent de la conducta de la principal investigada [Gómez], per apuntalar l’aurèola d’indubtable influència que com a dona del president del Govern i exercint les seves funcions des d’aquest entramat del Palau de la Moncloa podia tenir tota la seva activitat privada».

Notícies relacionades

Montero, una pedra a la sabata

El CGPJ investiga el magistrat arran de les queixes de Bolaños

Peinado, segons les fonts consultades, s’orienta a plasmar aquesta línia d’investigació que assenyalen els jutges en la interlocutòria del 12 de juny. Sap que de les declaracions del 10 i 11 de setembre no en sortirà res de nou. Però complirà la formalitat.

No deixa de ser suggerent que en aquesta recta final Peinado pitgi fort. Al punt que en la interlocutòria del 18 d’agost insinua que el CGPJ investiga alguna de les seves actuacions (consulteu la informació de la dreta). El jutge ha desitjat que la judicatura conegui el pols que segueix amb el ministre de Justícia, que va presentar dues denúncies en contra seu.