Les competències en els incendis escalen la crispació Govern-PP

L’Executiu desafia les comunitats governades pels populars a passar-los el control de la crisi amb la petició del nivell 3 d’emergències / Els conservadors responen que no és necessari

Les competències en els incendis escalen la crispació Govern-PP
4
Es llegeix en minuts
ANA CABANILLAS / MARIANO ALONSO

Els incendis forestals que han cremat més de 138.000 hectàrees –200.000 segons un informe de Copernicus– i causat quatre morts aquest estiu van desembocar ahir en una nova crisi de competències entre el Govern i el Partit Popular (PP) a compte de les competències administratives per aconseguir l’extinció dels focs. I de nou amb el nivell 3 d’alerta en el centre de la polèmica, després del que es va viure el 2024 amb la dana de València, davant la qual el Govern del popular Carlos Mazón va decidir no sol·licitar per aquesta via l’ajuda de l’Executiu central, al contrari que en la gran apagada del 28 d’abril, quan les autonomies populars no van trigar a demanar el nivell 3.

Ara ha sigut la Moncloa la que, per boca de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha desafiat el PP a demanar el nivell 3, que permet al Ministeri de l’Interior prendre el control d’una crisi, si bé també ho pot fer cada comunitat motu proprio. Mentre que forces com Podem han exigit al Govern que declari el nivell d’emergència i "prengui el control" de la crisi, des del Govern deixen la pilota a la teulada dels governs populars i vinculen aquesta petició autonòmica a la seva incapacitat de fer front a la crisi. "Són les comunitats autònomes, en el marc de les seves competències, les que han de decidir que el comandament passi al Govern d’Espanya si consideren que no poden exercir el control", argumentava.

La resposta dels populars va ser tan ràpida com contundent. La seva portaveu parlamentària, Ester Muñoz, en una roda de premsa a la seu del carrer de Génova, va deixar clar que, per a la seva formació, el nivell 3 no s’ha demanat ni es demanarà, senzillament perquè, segons va argumentar, no és necessari. Muñoz va explicar que el nivell 3 serveix per unificar el comandament davant una emergència que afecti diverses regions, "com per exemple va passar amb la dana", però, en aquest cas, va argumentar, "cada incendi té el seu propi dispositiu".

La portaveu del Grup Popular en el Congrés va considerar que, si es declarés, el nivell 3 no comportaria ni més mitjans en les tasques d’extinció dels focs ni més coordinació. Primer, perquè els efectius que ja estan treballant de ple contra el foc, tant bombers dependents de les autonomies com la Unitat Militar d’Emergències (UME, que depèn del Ministeri de Defensa), i estan "tensats", va explicar la dirigent conservadora, quasi al límit de la seva capacitats. El segon, van explicar des de Génova, perquè ja existeix una coordinació i col·laboració efectiva entre els diferents nivells de l’Administració, com passa amb els Cecopi, un òrgan dissenyat perquè les diferents autoritats es coordinin.

Aquesta reflexió porta al mateix punt al qual va arribar Alberto Núñez Feijóo quan divendres passat, durant la seva visita a les zones afectades de Castella i Lleó amb el president autonòmic, Alfonso Fernández Mañueco, va reclamar a Pedro Sánchez que l’Exèrcit, a més de l’UME, s’impliqui en el combat dels incendis. Muñoz no va dubtar a insistir amb el mateix missatge en la seva compareixença: "Estem demanant, extraordinàriament, que vinguin més mitjans de l’Exèrcit i més capacitats que habitualment no s’utilitzen". Tot sota un prisma, el del PP, segons el qual, a més de les condicions climàtiques i de la ingent massa forestal en molts llocs d’Espanya, la causa principal dels incendis és "la mà de l’home", que, segons la portaveu parlamentària, està en l’origen del 90% dels focs, ja sigui per acció d’un piròman o per negligència, així com els escassos mitjans que el Govern central està destinant a les tasques d’extinció.

Pols amb Castella i Lleó

Les tensions entre Govern i oposició es van materialitzar en els desacords públics amb diversos governs autonòmics del PP, com Extremadura i Andalusia, que van reclamar més mitjans. Però el xoc més destacat va ser entre l’Executiu central i la Junta de Castella i Lleó, on el popular Alfonso Fernández Mañueco havia denunciat en les últimes hores la falta de resposta a la seva petició de mitjans per part de l’Estat.

Notícies relacionades

Alhora, la comunitat autònoma es resisteix a elevar a nivell 3 la situació d’emergència al considerar que això "no posaria a disposició més mitjans" d’extinció, va detallar el portaveu de l’Executiu autonòmic, Carlos Fernández Carriedo (PP). Segons ell, només implicaria haver de reportar "al ministre Marlaska", titular d’Interior, i a autoritats "diferents de les que tenen experiència sobre el terreny i el coneixement de la realitat de cada massa forestal".

La negativa de la Junta de Castella i Lleó també va ser motiu de crítica per part del secretari general del PSOE a Castella i Lleó, Carlos Martínez, que va acusar ahir Mañueco de no demanar el nivell 3 i cedir les competències al Govern "per no reconèixer, en un orgull malentès, la seva pròpia incompetència", va criticar. El socialista va recordar que el "mapa competencial està clar" i va apostar per escalar a aquest tercer nivell "de manera consensuada des del punt de vista polític".