Celso Coco: "La despoblació del món rural és un aliment per als incendis"

¿Què ha fallat perquè hi hagi incendis com el de Molezuelas o el de Puercas?

En general, a Espanya hi ha hagut un abandonament rural, poblacional, dels pobles. La gent se n’ha anat a viure fonamentalment a les ciutats i, llavors, l’activitat econòmica, l’ús que es feia del territori, en molts casos s’ha abandonat o ha disminuït moltíssim. La conseqüència és que, en aquelles zones on abans es llaurava, es cultivava o es pasturava, la vegetació natural s’hi ha anat instal·lant i ja no s’hi dona cap ús, cosa que ha fet augmentar enormement la superfície forestal. Ho veiem en les estadístiques, en les quals es veu aquest augment de la superfície tant forestal com, en concret, també arborada. La conseqüència és que aquesta continuïtat de vegetació, sense cap mena de gestió, resulta en un paisatge molt vulnerable.

¿Vulnerabilitat per què?

Els incendis han existit, existeixen i existiran sempre. No es poden eliminar totalment. Són un procés natural, i encara més en els ecosistemes mediterranis. Tenint aquests antecedents de superfícies ocupades per la vegetació natural, on abans hi havia discontinuïtats a causa de les tasques que configuraven el paisatge d’aquestes zones rurals, quan es produeix un incendi aquest troba superfícies molt contínues per cremar perquè té aliment, té combustible. D’aquí ve la vulnerabilitat. Sobretot quan s’ajunta amb condicions meteorològiques adverses, com poden ser les altes temperatures que estem tenint aquests dies, la sequedat acumulada o altes velocitats de vent. Són els elements precisos perquè aquests incendis siguin imparables.

¿Com creu vostè que es poden evitar aquests incendis?

El que cal potenciar són alternatives al món rural perquè la gent no se’n vagi dels pobles, o que tingui capacitat per poder-hi viure i, per tant, fer un ús del seu entorn. Això es pot aconseguir amb diversos elements, el que passa és que cal donar-li temps i donar-li una mica de capacitat perquè això passi. Lògicament, parlem a llarg termini. Al final, la despoblació del món rural és una causa del fet que hi hagi tanta superfície forestal contínua i, per tant, un aliment per als incendis.

¿Una de les claus també pot ser millorar la gestió forestal?

Exacte. Nosaltres podem actuar sobre el paisatge fent discontinuïtats de moltes maneres. Una de les tasques fonamentals i prioritàries és donar accés als mitjans d’extinció, amb l’obertura de pistes o el condicionament de les ja existents. També tenir zones de reducció de vegetació perquè en el cas que passi un incendi per allà no es pugui comportar de manera gaire violenta. Una altra és l’aprofitament forestal sostenible, que s’anava fent i es va fent a moltes zones. En aquelles zones on hi ha una gestió forestal activa hi ha menys probabilitat que un incendi es comporti de manera molt violenta.

¿Per què ajuda aquesta gestió forestal sostenible?

Perquè s’està reduint càrrega a través de l’extracció i de l’aprofitament, si parlem per exemple de fusta, d’aquells arbres i zones on se sap que hi haurà una renovació. Però aquesta renovació serà controlada, planificada i no de manera caòtica, com s’està produint a les zones abandonades. Una gestió forestal activa fa que el paisatge tingui unes condicions favorables per impedir o per reduir la virulència d’un possible incendi.

¿Aquesta frase que es diu que els incendis s’apaguen a l’hivern diria que és certa?

Exacte. A més, diria que els incendis s’apaguen de forma contínua, a l’estiu fonamentalment, però també al llarg de tot l’any, que és quan es fa aquest aprofitament forestal. Tenim experiència d’això. A Espanya el 1850 ja es van crear les primeres escoles d’enginyers de muntanyes. La gestió forestal sostenible està basada en la ciència i el que ens ha ensenyat és que l’aprofitament forestal és compatible amb moltíssims altres usos, inclòs la conservació. Si no hi ha conservació d’aquests ecosistemes, no és gestió. Els enginyers de muntanyes i els enginyers forestals tenim preparació professional basada en la ciència forestal per poder fer un aprofitament forestal sostenible, tenint en compte aquests valors.

Notícies relacionades

Els incendis, i els tuits, van arrabassar a Vox l’agenda política

Feijóo reclama el desplegament de l’Exèrcit davant una "crisi nacional"

¿En quins errors no s’hauria de caure a l’hora de restaurar la vegetació assolada pels incendis?

No caure en l’error de la urgència. Cal tenir en compte factors socials, econòmics i mediambientals per decidir si volem tornar a la vegetació que ja hi havia o a una cosa diferent. La prioritat en aquests casos és el sòl, que és l’element fonamental de subsistència de la matèria vegetal. Si per qualsevol raó després d’un incendi hi ha precipitacions molt altes, l’escorriment, aquesta aigua que es va escorrent per terra, s’emporta la capa fèrtil i ja no hi ha vegetació que pugui créixer. Llavors, el principal, una de les mesures fonamentals que tenim dins de l’enginyeria forestal és protegir el sòl. Aquestes accions són gairebé immediatament posteriors a l’incendi. Després es pensa, es planifica i es decideix si es necessitarà una restauració, una plantació de manera artificial o una regeneració natural.