"La muntanya era una bomba"

El fum es divisa als voltants de Plasència. Avança des de la serra tenyint de gris el cel d’agost. En contrast, la vegetació emmarca el paisatge de La Bombonera, el centre de refugi improvisat per als veïns de Jarilla, Cabezabellosa i Villar. Allà es mantenen centenars de persones lluny de casa seva davant l’incendi que va començar a Jarilla dimarts a la tarda i que ja ha calcinat més de 4.600 hectàrees al nord de Càceres, a Extremadura. Mentre uns 300 efectius intenten contenir les flames, la incertesa i el neguit es colen en les converses, buscant alguna notícia que retorni l’esperança de tornar aviat.

És el tercer dia al pavelló municipal i la preocupació s’ha transformat en indignació i tristesa. "Ara sí que hi ha molts mitjans, però per a què", protesta un matrimoni de Villar de Plasencia que prefereix no identificar-se. Critiquen que la resposta davant l’incendi va arribar tard: "Va començar a les sis de la tarda. En aquell moment es podia apagar, però incorporen efectius quan està descontrolat. Avui, dijous, ja hi ha cinc pobles afectats".

Per a ells, els veïns que van decidir no ser evacuats no van actuar de manera irresponsable: "És fàcil dir que la gent és suïcida i que es queda. Però si la teva família viu de les vaques i les ovelles, ¿com no has de quedar-te a defensar-les? Si se’t crema la casa, no et donen res; si se’t crema el bestiar, perds el teu mitjà de vida i el dels teus fills. Alguns prefereixen arriscar-se abans que arruïnar-se. ¿Quina ajuda van rebre a La Palma, Llorca o València? Paraules".

Patricio Ruiz i Julián Sánchez, també de Villar, opinen el contrari. "Si et diuen que surtis, has de sortir", diu Ruiz, de 82 anys. Sánchez explica que a ell li van permetre tornar escortat per la Guàrdia Civil per donar menjar a les seves gallines. Tot i així, l’esperança s’esvaeix: "Ahir crèiem que ens deixarien tornar, però el foc va empitjorar una altra vegada", coincideixen. Sobre la gestió, són clars: "Això calia haver-ho pensat abans. El foc s’apaga a l’hivern, netejant la muntanya. Cal tenir més bombers i deixar treballar la gent que sap del camp". Consideren que la tragèdia era qüestió de temps. "La serra, en aquest estat, era una bomba", asseguren.

Els animals

En una altra zona del pavelló, Julián Nieto, de 64 anys, afronta el seu tercer dia a La Bombonera amb dificultat: "Sobretot, per la incertesa. No sabem què passa al poble. Hi ha rumors de tot tipus, però ningú té informació exacta". Sap que algunes cases als afores podrien estar afectades, però no té detalls precisos. "Hi ha més preocupació que ahir, i també més tristesa. Tota la serra s’està cremant... Quedarà tot arrasat: la de Cabezabellosa, la de Jarilla... tot", lamenta.

Notícies relacionades

Els incendis, i els tuits, van arrabassar a Vox l’agenda política

Feijóo reclama el desplegament de l’Exèrcit davant una "crisi nacional"

El seu pitjor temor és que el foc entri al poble i afecti algun habitatge. També el preocupen els animals: "Ahir vaig haver de deixar anar els meus cinc cavalls de la finca i portar-los a una zona menys perillosa". La ramaderia és l’aliment de la majoria a la zona, així que el risc per al bestiar és una preocupació comuna.

A fora, el foc continua marcant el ritme dels dies; a dins, la vida al pavelló transcorre entre converses a mitja veu. La serra crema, i alhora, també la paciència dels que només volen tornar a casa.