Repàs a les cinc prioritats del ‘Govern de tothom’

REDUIR LES DESIGUALTATS

Sostre, feina i seguretat són els tres elements en els quals Illa considera que cal incidir de cara a poder tenir una societat més cohesionada. En aquesta carpeta, ha convertit en prioritari l’accés a la vivenda, que considera el principal generador de desigualtat en aquests moments a Catalunya. Per aquest motiu ha posat en marxa un pla per a la construcció de 50.000 vivendes assequibles fins a 2030 amb una inversió anual de 1.100 milions i ha creat un registre públic de solars, a més d’haver aprovat una línia de préstecs per ajudar joves a pagar l’entrada d’un pis.

El president ha defensat obertament intervenir el mercat i aprovar el règim sancionador per als que incompleixin els preus dels lloguers, unes mesures que estan a expenses de la creació d’un cos d’inspectors per poder aplicar-les. També està en marxa al Parlament la regulació dels lloguers de temporada.

A més, ha anunciat també una inversió de 1.000 milions d’euros destinada a millorar barris deteriorats en els pròxims cinc anys –la primera convocatòria estarà a punt a finals d’agost– i està oberta la via per incrementar la taxa turística per poder destinar més recursos a vivenda.

En matèria de seguretat, el Govern ha pactat l’ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra fins als 25.000 agents el 2030, ha impulsat un pla per aturar la multireincidència i ha reforçat els jutjats amb 10 unitats creades.

També ha impulsat un pla de xoc per a la reducció de les llistes d’espera `pel que fa a dependència i discapacitat i ha posat en marxa la reforma del sistema de salut de Catalunya.

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

La sequera era una de les primeres grans emergències que li va tocar gestionar, una situació pal·liada després de mesos de pluges en què es va recuperar la reserva dels embassaments. No obstant, el Govern ha continuat impulsant infraestructures hídriques de dessalinització i regeneració de l’aigua amb la vista posada a deslligar les reserves de la pluviometria. Així, ha promogut un nou model de gestió de l’aigua amb noves infraestructures per reduir-ne les limitacions i en els quals ha invertit 2.400 milions.

Al president se li han obert, no obstant, dues altres crisis. La primera va ser l’apagada del 28 d’abril passat, una situació inèdita que va motivar que el seu Executiu elaborés un decret de renovables per augmentar la resiliència elèctrica, però va haver de retirar-lo pel rebuig de la majoria del Parlament. Hi haurà un segon intent al setembre.

L’altra urgència del Govern ha tingut a veure amb els incendis provocats en plena onada de calor, especialment els de les Terres de l’Ebre i la Segarra.

LIDERATGE ECONÒMIC

El president ha venut a so de bombo i platerets el seu pla Catalunya Lidera per tornar a estar al capdavant de l’economia espanyola amb una mobilització de 18.500 milions fins al 2030, malgrat que ha transitat aquest primer any sense nous pressupostos i amb una ampliació de crèdit de 4.400 milions negociada en tres fases amb els socis d’investidura. Un projecte al qual s’afegeix el pla Responem –amb 1.500 milions a disposició–, per pal·liar els efectes dels aranzels.

Desempolsegar el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat malgrat l’oposició d’ERC i dels Comuns ha sigut la seva aposta estrella, a l’espera del veredicte de la Comissió Europea. Però també ha hagut de bregar amb el caos de Rodalies i complir de la mà del Govern espanyol amb l’impuls de la nova empresa que gestionarà el servei de trens des de Catalunya, com va acordar amb els republicans, i que ha promès que estarà operatiu a finals d’any. En matèria de mobilitat també ha impulsat un pla que fomenta el vehicle elèctric. El president ha tret pit que, amb la seva arribada a la Generalitat, La Caixa i el Banc Sabadell han tornat a situar la seva seu social a Catalunya, malgrat que no ha aconseguit impedir l’opa del BBVA sobre el Sabadell.

REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ

Aquest primer any, el Govern ha donat un reconeixement a la reforma de l’Administració pública amb diverses iniciatives, com l’eliminació de la cita prèvia i la simplificació de tràmits administratius. També ha donat el tret de sortida de la llei de la direcció pública professional perquè directors i subdirectors generals de la Generalitat siguin escollits mitjançant un procés en el qual es valorin mèrits i capacitats, no a dit per adscripció política.

En matèria educativa, Illa ha hagut d’encaixar que els alumnes hagin tornat a punxar en matemàtiques, anglès i ciències, i recentment ha hagut de gestionar una crisi amb les adjudicacions de places de docents, que tornen a estar en peu de guerra, i que es va saldar amb la destitució del subdirector general de plantilles. El que sí que ha aconseguit és la prohibició dels mòbils a les aules, 7.583 noves places de FP i l’augment de la plantilla en 1.650 dotacions.

Una altra dificultat a què s’ha hagut d’enfrontar ha sigut el de la protecció de menors via DGAIA, que s’ha refundat i ha passat a dir-se Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, que es reforçarà amb la incorporació de 300 professionals abans del 2027.

FINANÇAMENT SINGULAR I CATALÀ

Notícies relacionades

Illa normalitza la relació amb l’Estat pendent de Rodalies i el finançament

Illa, governant malgrat tot

A canvi del sí d’ERC a la investidura, Illa es va comprometre amb un model de finançament per a Catalunya amb el qual la Generalitat recapti i gestioni progressivament tots els impostos i pagui una quota de solidaritat que no vagi en detriment del principi d’ordinalitat. El Govern espanyol es va comprometre amb la Generalitat a impulsar un canvi de model, tot i que sense comprometre’s a garantir l’ordinalitat, i va defensar que sigui generalitzable a altres comunitats i amb una transició en la qual es gestionaran impostos de manera compartida. Però l’Agència Tributària de Catalunya –tot i que ha augmentat la plantilla en 200 efectius– no està en disposició de recaptar l’IRPF fins a dos anys després del que es va prometre, el 2028.

Un altre gest del Govern cap als socis ha sigut haver desencallat el Pacte Nacional per la Llengua, amb un pressupost de 255 milions, per fomentar el català, tot i que no hagi obtingut el suport de Junts, del PP ni de la CUP.