El Congrés no té eines per verificar els currículums

I és que aquest 2025 la lupa està en els polítics que inflen els seus currículums. Noelia Núñez (PP) va ser la primera, fa dues setmanes, i pel camí han caigut José María Ángel (PSPV) i Ignacio Higuero (exdirigent de Vox). ¿Per què és tan fàcil alterar el relat de la seva trajectòria?

En un intent per ampliar la transparència de les institucions, des dels ajuntaments fins al Congrés i els parlaments autonòmics, es publica el currículum dels seus càrrecs públics. No obstant, avui no hi ha cap mecanisme perquè les institucions puguin comprovar si les dades són correctes. Al Congrés no hi ha un model unificat per presentar les dades i només han de firmar una declaració responsable, comprometent-se que la informació és veraç. A les fitxes dels diputats es troben aquelles que indiquen l’institut o la universitat en què van estudiar, el seu estat civil o el nombre de fills. I, també, al contrari. "Llicenciat/ada en Dret", sense més dades.

Notícies relacionades

Enquesta del CEO: El 90% dels catalans defensen ser atesos en català i castellà en la sanitat i el comerç

Sánchez activa la maquinària per aprovar «com més aviat millor» la proposta de blindatge constitucional de l’avortament

Diferent és la situació per als alts càrrecs de l’Estat, des del president del Govern fins als nomenats pel Consell de Ministres, que estan obligats a presentar el currículum i els documents oficials que l’acreditin.

El PP deixa clar que tots els seus membres que ocupin un càrrec públic o orgànic han de subscriure una declaració d’idoneïtat manifestant "la deguda formació i experiència en la matèria per a la qual hagin sigut elegits" i "la veracitat de les dades subministrades". Els socialistes, més laxos, exigeixen que els candidats en les seves llistes presentin una declaració de béns i activitats i estipulen com a infracció molt greu aportar informació falsa. La resta de formacions, com a màxim, exigeixen aquesta mateixa declaració.