El PP defensa la pròrroga nuclear i aplaudeix que el Govern es mogui

Juan Bravo, vicesecretari d’Hisenda dels populars, va defensar ahir la continuïtat de totes les centrals, per evitar ser tan dependents de "països tercers" en l’àmbit energètic. "El Govern un dia diu que no. Ara, com que ha notat pressió, sembla que diu que sí, que està per la feina", va declarar Bravo amb referència a les enquestes en una roda de premsa a la seu del PP. Alberto Núñez Feijóo, president dels conservadors, va exigir a Sánchez a l’estiu del 2022, tot just tres mesos després d’arribar a la cúpula del partit, que es replantegés el tancament de les centrals nuclears. La guerra d’Ucraïna acabava de començar, al febrer, i els preus de l’electricitat i la inflació havien escalat d’una manera abrupta.

Els populars han anat plantejant la reclamació durant tot aquest temps i han aconseguit que una majoria de diputats al Congrés votin a favor d’una proposició de llei que reverteixi el tancament de les centrals. Ho va fer gràcies als 171 vots a favor (PP i Vox) i les set abstencions de Junts. La iniciativa està encallada en la fase d’esmenes.

Bravo va explicar ahir a la premsa que tant ell com altres membres del seu partit van parlar el 2022 amb les elèctriques afectades, els seus treballadors i també "els veïns" de les instal·lacions. I "hi estan a favor", va assegurar d’aquests últims. "Potser per això el Govern canvia", va afegir. Fonts de la direcció del PP van assenyalar directament els sondejos com la causa principal d’aquest moviment que atribueixen a l’Executiu.

La setmana passada es va saber, per mitjà d’El País, que la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, havia respost per carta a una primera missiva que li havien enviat Iberdrola i Endesa perquè es replantegi prolongar la vida de les cinc plantes. En el text, Aagesen es va mostrar oberta a estudiar una pròrroga de les nuclears sempre que es donin tres condicions: que hi hagi seguretat per a les persones, que es garanteixi la seguretat de subministrament i que no comporti més cost per als ciutadans. Però aquests tres requisits, continuen a Transició Ecològica, sempre han sigut els mateixos i no són "cap novetat". El Govern, conclouen, "ni s’ha mogut, ni es mourà".

A més, a l’ala socialista de l’Executiu neguen l’existència d’un xoc en aquest assumpte amb la vicepresidenta Yolanda Díaz i Sumar. Fonts del Ministeri de Transició Ecològica assenyalen que "no hi ha cap negociació en marxa" amb les elèctriques per ampliar la vida de les set centrals atòmiques espanyoles. L’únic que hi ha, expliquen, és un moviment de dues companyies, Endesa i Iberdrola (però no de Naturgy i EDP), disposades a dilatar el calendari de tancament a canvi d’una rebaixa d’impostos, fet que l’Executiu no preveu en cap cas.

Notícies relacionades

El PP de Jumilla prohibeix dues pregàries islàmiques col·lectives

Tellado apunta a Zapatero i Blanco pel contracte amb Huawei

Rebuig dels socis

Díaz, per si de cas, va aprofitar ahir l’avinentesa per marcar perfil. "No ho permetrem", va afirmar la vicepresidenta segona i líder de Sumar. Va afegir que aquesta rectificació comportaria una "vulneració" de l’acord de coalició, cosa que incidiria en el descrèdit de la política. Després de diversos mesos de tensions en el si de l’Executiu, Díaz va avisar Pedro Sánchez que "els acords s’han de complir" i que el de coalició, signat l’octubre del 2023, estableix "un tancament de les nuclears planificat, segur, ordenat i just socialment, escalonat el cessament d’operacions de totes les centrals espanyoles entre el 2027 i el 2035". Díaz va posar èmfasi en el fet que l’energia atòmica és un "element disfuncional, absolutament perillosa i caríssima".