Illa promet que Catalunya gestionarà íntegrament l’IRPF a partir del 2028

I és que des del Palau de la Generalitat consideren l’accés a una llar digna i la immigració com les seves principals preocupacions perquè creuen que són els dos temes que poden provocar un esclat social, tot i que això no aparca la voluntat de complir els pactes en finançament i Rodalies que depenen del concurs d’un Govern de Pedro Sánchez collat per la corrupció i la debilitat parlamentària.

Obstacles

No obstant, ahir, durant el seu balanç del primer any des de Shanghai, on va tancar el seu viatge oficial a la Xina, va haver de fer-se càrrec d’un incompliment, ja que Catalunya no recaptarà íntegrament l’IRPF el 2026, com va pactar amb Esquerra per a la seva investidura. L’endemà que el Govern anunciés el pla director per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en el qual no queda clar si podrà recaptar l’impost en solitari –criticat ja per ERC i Junts–, Illa va assegurar que el 2028 hi haurà una "gestió completa" d’aquest tribut, "que és el més important i nuclear".

"El Govern no ven fum –com va criticar ERC–, sinó que posa sobre la taula un pla realista", va al·legar Illa, perquè l’enfortiment de l’ATC, amb més recursos i plantilla, "no es fa ni en un mes ni en un dia". Després de lloar el paper de la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, en la negociació per a un nou model de finançament, va afirmar que es treballa amb discreció per arribar a bon port i que s’aprovin els canvis legislatius necessaris per desplegar l’acord.

La idea és que el 2027 els professionals de l’agència catalana assumeixin únicament tasques d’"assistència de la campanya de la renda". Un pas previ perquè, ja el 2028, l’ATC faci un salt més, però allà és quan Illa va plantejar una gestió íntegra, i el pla director es refereix només a una "revisió en el àmbit de l’IRPF".

Els pressupostos del 2026

Malgrat que el finançament és la peça clau perquè ERC mantingui el suport al seu Govern en minoria i tenint en compte que aquest any no ha pogut aprovar uns nous pressupostos, el president es va mostrar convençut que el "compliment fil per randa" dels acords amb ERC i els Comuns li donarà aire per negociar i treure uns nous comptes públics per al 2026. Unes converses que oficialment començaran al setembre, però l’Executiu català ja en prepara les xifres.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

"La meva voluntat és arribar all final de la legislatura, és el que convé al país", va sentenciar, demanant alhora als seus socis tinguin altura de mires i recordant que ell, com a cap de l’oposició, va avalar els pressupostos de Pere Aragonès. També va descartar una remodelació del seu Executiu quan es compleixin dos anys de mandat, coincidint amb les eleccions municipals del 2027, i va reconèixer que vol anar més de pressa en temes com el finançament i l’habitatge. Una celeritat que també va exigir al poder judicial perquè apliqui la llei d’amnistia a l’expresident Carles Puigdemont i a la resta de dirigents de l’1-O. "El poder legislatiu ha parlat amb claredat. Puc entendre que hi hagués gent que en dubtés, però avui ja no ho entenc [...] En una democràcia, l’última paraula la tenen els ciutadans, no els jutges", va etzibar, després de l’aval del Tribunal Constitucional a la llei i criticant aquells que parlen de Catalunya "des de lluny".

Aquí és on va aprofitar el micròfon per enviar un missatge al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui també ha criticat que el seu partit no estigui en el pacte pel català –en el qual tampoc hi ha Junts ni la CUP, a qui ha estès la mà–: "Menys parlar i més fer. Encara més fàcil: deixar fer. No es posi pel mig. Aquest és el millor servei que pot fer a Catalunya i Espanya", va afirmar, una crítica a aquells que parlaven català en la intimitat i se n’han oblidat, en una clara al·lusió a l’expresident José María Aznar.