Addictes al vici de mentir

Al sentir els monosíl·labs del testimoni Rajoy i negar evidències com el seu intercanvi de correus amb Bárcenas el gener, febrer i març del 2013 –tret d’alguna cosa, com ara "Luis, sigues fort"– pot portar-nos a demanar-nos: Gürtel i Kitchen, germanes bessones, ¿són una trama contra el PP? ¿16 anys de trames contra el PP? Com va demostrar Federico Trillo aquests dies –l’11-M va ser obra dels "morets" enviats pel Marroc amb la complicitat de França– la conspiranoia del PP està molt arrelada.

Però es pot contestar que tant Rajoy com Cospedal van portar a l’escenari del judici un diàleg d’una estimada obra de teatre. La de Nekrassov, escrita per Jean-Paul Sartre el 1955, sobre l’engany i la mentida. Aquí va:

Sibilot: ¿Què hi fas, aquí?

Georges: Els meus assajos

Sibilot: ¿Quins assajos?

Georges: Em menteixo a mi mateix.

Sibilot: ¿A tu també?

Georges: A mi en primer lloc. Tinc massa inclinació pel cinisme: és indispensable que jo sigui el meu primer enganyat.

Ja veurem. El lletrat de l’acusació popular de Podem, Jaime Montero, va demanar per un missatge de Bárcenas a Rajoy de 14 de març del 2013, en què l’extresorer li deia: "Jo quedo alliberat de tot compromís amb tu i amb el partit".

–Rajoy: Miri, la relació, almenys la meva, va canviar quan jo vaig tenir la seguretat i la consciència que Bárcenas tenia 48 milions d’euros a Suïssa. Aquell dia, abans hi havia una certa presumpció, aviam què explica, aquell dia va canviar.

– ¿I això quan va passar?

–Doncs, miri, no me’n recordo, però això devia passar, no me’n recordo, el 2012 o el 2013.

Rajoy no va dir la veritat, que, com a testimoni, havia d’exercitar. Perquè la comissió rogatòria enviada per Suïssa va tenir lloc el 17 de desembre del 2012. I el 16 de gener del 2013, el jutge Pablo Ruz va dictar una primera interlocutòria en què informava de la fortuna de Bárcenas en bancs suïssos.

Però Bárcenas ja havia anticipat a Javier Arenas al restaurant Oriza de Sevilla, aquell Nadal del 2012, que havia d’arribar la informació. Ell ho sabia perquè els seus recursos a Suïssa, que havien retardat el lliurament de les dades gairebé un any, s’havien esgotat. Retrospectivament, l’argument usat dijous, 23, per Rajoy té ganxo moral. "Descobreixo que Bárcenas ha guanyat tal quantitat de diners i la meva actitud canvia". ¿Sabia l’origen dels diners? Però la seva actitud és negociar amb Bárcenas perquè no faci mal al partit.

Rajoy ho declara desconèixer tot sobre l’operació Kitchen, és a dir, una trama muntada des de la cúpula d’Interior i de la Policia que, a l’esquena de la justícia, busca material de Bárcenas que pot tombar Rajoy. I ens diu que això va ser una activitat policial per buscar la fortuna de Bárcenas i els seus testaferros. I justifica els deu acusats que hi ha en la Kitchen perquè diu que feien la seva feina.

Notícies relacionades

Les auditores de Puente destaquen el poder de Koldo a Transports

Els dubtes de Rajoy i Cospedal

Va fer d’actriu

Si va practicar el vici de mentir quan María Dolores de Cospedal va ocupar la seva cadira no es va quedar en defensa. La Cospe, com li diuen a la Kitchen, va fer d’actriu. Va interpretar un personatge que no era ella. Va reconèixer que el contacte amb el comissari Villarejo li va interessar perquè tenia informació que recollia a la premsa. Que no li va fer mai cap informe sobre Gürtel o Kitchen i que de fet no hi parlava mai per telèfon. Mentre el rostre de Rajoy va exhibir una certa irritació durant la seva declaració, Cospedal va estar fresca com una rosa. Ha nascut una estrella.