Un fiscal general de l’Estat amb el seu propi ‘Manual de resistència’
El màxim responsable del Ministeri Públic ha estat en el focus des que va arribar al seu despatx. Tant per part del PP com de les associacions professionals conservadores.

Manual de resistència II. El primer el té el president del Govern central, Pedro Sánchez. Álvaro García Ortíz (Lumbrales, Salamanca, 1967) en tindria el segon. Des del primer dia que trepitjo el seu despatx com a màxim responsable de la fiscalia li ha plogut a bots i barrals tant des de fora de la institució com des de dins, amb una oposició per part de les associacions professionals conservadores.
Fins i tot la seva pròpia elecció com a fiscal general de l’Estat i la seva idoneïtat per al càrrec va ser discutida. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va avalar la primera vegada per 12 vots a favor i set en contra. Els vocals del sector conservador van al·ludir a la seva participació en un acte del PSOE a Galícia el 2019, cosa que, al seu entendre, creava "una aparença de vinculació amb el poder executiu". El Consell de Ministres el va nomenar l’1 d’agost del 2022. Posteriorment, va ser renovat després de la formació del tercer Govern de Sánchez, a finals del 2023. Aquest segon mandat no va estar exempt de polèmica. El CGPJ va emetre una reprovació en la qual el declarava "no idoni".
No obstant, la polèmica més greu en aquest context va sorgir amb el seu paper en l’ascens de la seva predecessora, Dolores Delgado, a la Sala Militar del Tribunal Suprem. L’alt tribunal va anul·lar aquest nomenament, argumentant que s’havia produït una "desviació de poder" per part de García Ortiz. El mateix va passar quan la va elegir com a fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica. Però els maldecaps també els hi han provocat des del grup del PP. El maig del 2024, el Senat, amb majoria popular, el va reprovar, en una moció simbòlica sense efectes reals.
García Ortiz està a un pas d’asseure’s al banc dels acusats davant la decisió del Suprem de confirmar el seu processament per un delicte de revelació de secrets de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la causa oberta en contra de l’empresari Alberto González Amador per delictes fiscals i que ha derivat en una altra per delictes de corrupció. Des que es va iniciar la causa contra ell, l’octubre del 2024, des de la política i la carrera fiscal han reclamat la seva dimissió, però ell ha resistit l’embat perquè defensa que no ha comès cap delicte i no va filtrar un correu sobre una proposta de pacte que es va fer arribar a González Amador per part del fiscal que s’encarregava del seu cas.
Referent en medi ambient
Malgrat les crítiques i retrets, ha continuat arribant a la seu de la fiscalia general a Madrid dels primers, si les seves obligacions institucionals o els viatges no l’hi impedien. A l’hora de treballar no mira el rellotge i està considerat com una persona àgil mentalment. En el seu currículum figura, com a especialista en Medi Ambient, haver sigut el fiscal del cas de l’enfonsament del Prestige. És un referent nacional i internacional en la matèria. Des de dimarts, els focus apunten cap a ell.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos