Sánchez vol esgotar la legislatura fins i tot sense Pressupostos

Per intentar enviar un missatge de normalització, el cap de l’Executiu va confirmar que el Govern presentarà els Pressupostos del 2026. Sense avançar què farà si els tomba el Congrés, tot seguit va assegurar que les eleccions seran el 2027. "Les legislatures duren quatre anys", va remarcar, en contra del que propugnava el 2018, quan exigia a Mariano Rajoy "o Pressupostos o eleccions". Ara posa per davant, com a element diferencial, la bona marxa de l’economia i els fons europeus. "Són uns altres pressupostos", va dir Sánchez respecte al pla de recuperació de la UE, que va camí d’assolir el 70% de les transferències (55.000 milions d’euros).

Per intentar tirar endavant els que serien els primers comptes públics de la legislatura amb els actuals prorrogats des del 2023, es reunirà amb "tots els interlocutors polítics", segons va avançar quan li van preguntar per una trobada amb el líder de Junts, Carles Puigdemont. "Em reuniré amb tots ells per tractar aquests temes i molts d’altres", va afegir sense precisar data ni lloc, al trobar-se encara fora d’Espanya el president dels postconvergents. A la Moncloa sempre hi va haver discussió respecte al moment idoni sobre una reunió amb Puigdemont en cas que continués fora d’Espanya. Entre els que s’inclinaven per esperar l’aplicació de l’amnistia i els que preferien seguir la lògica política perquè aquesta reunió s’associés a un acord transcendental, com serien els Pressupostos.

"Mirar cap endavant"

Sánchez també va voler posar en relleu la llei d’amnistia per superar la crisi institucional generada pel procés i "mirar cap endavant". Ja durant el seu balanç inicial va fer referència a l’aval del Tribunal Constitucional com "una extraordinària notícia", amb l’objectiu del "retrobament i la convivència". La norma va ser avalada el 26 de juny, però el Tribunal Suprem encara continua sense aplicar-la a l’expresident de la Generalitat i altres dirigents independentistes pels delictes de malversació del procés.

Sense esmentar directament el cas Cerdán durant la seva compareixença, Sánchez va defensar una resposta amb "promptitud, contundència i col·laborant amb la justícia". Va posar en relleu, també, el pla de lluita contra la corrupció presentat al Congrés per reforçar la prevenció, detecció i sanció d’aquestes pràctiques i "posant remei per extirpar-la de la vida política".

Tot i així, l’escàndol de l’exsecretari d’Organització del PSOE és el que manté les relacions amb Junts en "pròrroga". Això obliga novament el Govern a accelerar el compliment d’acords pendents amb els independentistes i a reimpulsar les negociacions a Ginebra amb Puigdemont. En definitiva, atenent la metodologia negociadora dels postconvergents, l’Executiu estarà obligat a redoblar els gestos amb els independentistes si vol aprovar els Pressupostos del 2026.

"Queda molta feina"

Sánchez va voler fer un balanç també centrat a mirar al futur, amb el missatge que "queda molta feina per fer i molta legislatura". Dos anys, fins a les eleccions del 2027, segons va incidir de manera recurrent al llarg de tota la seva intervenció. Un període en què va recórrer a les projeccions econòmiques per traslladar un missatge triomfalista de creixement –"les dades no menteixen"–, i per al qual va advocar per "més impuls" fins al 2027. Fins a "acabar amb xifres d’atur d’un dígit al final de la legislatura", va apuntar per contradir que les dades macroeconòmiques no es traslladin a les economies domèstiques. "La llar mitjana té avui un 9% més de poder adquisitiu", va afirmar comparant l’IPC amb la renda mitjana entre el 2018 i el 2023.

Revertir els sondejos

El Govern centra els seus esforços després de l’esclat del cas Cerdán a seguir endavant per recuperar ritme i intentar revertir els sondejos negatius. Els més optimistes a la Moncloa apunten que ja s’estan començant a controlar els demolidors efectes de la presumpta trama de corrupció.

Notícies relacionades

El Govern central ampliarà avui els permisos parentals en tres setmanes retribuïdes

L’Advocacia de l’Estat demana 3 anys i 10 mesos de presó per a la parella d’Ayuso

L’amenaça de ruptura del bloc d’investidura, amb l’avís de Junts, Podem i el BNG al rebutjar el decret antiapagades en l’últim ple del curs, és ara el principal fantasma que busca contrarestar-se accelerant els compromisos d’investidura pendents. També amb els seus socis de coalició, de manera que el Consell de Ministres d’avui aprovarà un decret per a la retribució del permís parental, com exigia Sumar, segons va confirmar el mateix president del Govern.

Sánchez tanca el seu curs polític més difícil des que va arribar a la Moncloa el 2018. L’Executiu pretén que l’opinió pública traslladi el focus cap al PP després de l’esclat del cas Montoro. A la tornada, Sánchez se sotmetrà a la revàlida del decret antiapagades i d’altres mesures del Govern sobre les quals s’ha reculat per evitar més clatellades parlamentàries.