La xacra de la corrupció

Les xifres del cas Montoro

El procés judicial en què està embolicat l’exministre d’Hisenda ha sacsejat la vida política espanyola. El jutge de Tarragona Rubén Rus haurà de decidir ara quan cita a declarar els implicats en aquest cas de presumpte tràfic d’influències que tenia per objectiu reformes legislatives que beneficiessin empreses gasistes.

Les xifres del cas Montoro
4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El jutge d’instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, ha imputat Cristóbal Montoro i 28 persones més, entre les quals hi ha alguns dels antics responsables del seu equip en el Ministeri d’Hisenda. Es tracta d’una causa que investigava en secret des del 2018 les activitats dels directius del despatx Equipo Económico, que Montoro va fundar el 2006 i del qual diu que s’ha deslligat. En la interlocutòria per la qual s’aixecava un secret de sumari que ha estat vigent durant set anys, el magistrat hi afegia sis empreses: una era Equipo Económico i la resta, companyies que estaven vinculades al sector del gas.

Les persones que dirigeixen Equipo Económico formarien part d’una organització dirigida a "intervenir decisivament en reformes legislatives favorables i influir-hi", una cosa que van aconseguir fins a dues vegades, i en primer lloc per a unes empreses gasistes englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) que van aconseguir fins i tot modificar determinades disposicions dels Pressupostos del 2018. Se’ls atribueixen indiciàriament set delictes: suborn, frau contra l’Administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció en els negocis i falsedat documental.

En el període que va del 2011 al 2019, segons indica la declaració presentada per Equipo Económico, els pagaments rebuts per les gasístiques que hi estan implicades arriben als 779.705 euros, tenint en compte a més que els informes tècnics encarregats amb la finalitat d’argumentar les pretensions que tenien davant el poder públic són elaborats per terceres instàncies (com la consultoria EY) i en el millor dels casos retocats pel despatx. "Malgrat això, les minutes del despatx investigat poden multiplicar per 10 el que han cobrat les consultories que confeccionen els informes", detalla el jutge.

El perjudici acumulat i estimat, tal com ressenya un informe de la Unitat de Suport de l’Agència Tributària de la Fiscalia Anticorrupció, tant d’aquesta modificació de l’impost elèctric (IE) com de la del d’activitats econòmiques (IAE), superarien els 51 milions d’euros, segons l’Agència Tributària. Una xifra que està calculada extrapolant els 10 anys transcorreguts des de la reforma de l’IE (41 milions d’euros) i la de fa cinc anys de l’IAE (10,5 milions d’euros). És a dir, la "nova mesura representa una renúncia que minora els ingressos de les arques municipals al derivar-se a una tarifa més baixa que "redueix la quota tributària". Així, l’Agència Tributària remarca que l’impacte recaptatori només de la modificació de l’IAE seria de 438.276 euros anuals en un exercici per a una sola empresa gasista.

Instrumentals

La investigació duta a terme pel jutge Rubén Rus també ha permès identificar una quinzena d’empreses que serien les propietàries actuals de Global Afteli –abans Equipo Económico– que l’instructor considera "instrumentals", ja que la seva raó de ser seria fer-les servir "per desviar fons de la presumpta activitat delictiva que s’investiga". D’altres informes que tenen lloc en el sumari, elaborat per Hisenda, eleven el nombre de tota aquesta sèrie d’empreses pantalla fins a una vintena.

L’últim volum del sumari que ha transcendit, el número 18, conclou amb una reiteració per part de la Fiscalia Anticorrupció i el mateix Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil perquè entregui l’anàlisi que se li ha encomanat sobre 321 comptes i 339 productes bancaris a nom dels implicats i que podria ser clau de cara a conèixer la destinació dels diners que presumptament s’han desviat.

Els requeriments per obtenir aquesta informació van ser lliurats pel jutge Ruz el desembre del 2023 respecte del BBVA, Banc Sabadell, Caixabank, Caja Rural de Jaén, Barcelona i Madrid, ING Bank, Caja Rural del Sur, Ibercaja Banco, Deustsche Bank, City Spain i Wizink Bank per conèixer els efectius i moviments registrats en els comptes dels 28 imputats.

Els quatre socis del despatx fundat per Montoro es van repartir 22,8 milions d’euros en el transcurs de 10 anys, entre el 2008 i el 2007, segons xifren els Mossos d’Esquadra en un dels informes aportats al sumari. Es tracta dels beneficis oferts per les empreses per poder intervenir en modificacions fiscals, que en el cas de les empreses de gasos industrials els hauria comportat una rebaixa fiscal del 85%.

El soci principal, Ricardo Martínez Rico, va poder adquirir aquesta condició després d’assumir el paquet de participacions que abans tenia el mateix Montoro al despatx. Només ell va percebre per la seva activitat a Equipo Económico un total de 8,4 milions d’euros entre el 2008 i el 2017, i precisament els anys en què la seva retribució va ser més alta van ser aquells en què el PP va tornar a la Moncloa.

Equipo Económico ha tingut a la cartera de clients fins a 130 empreses i entitats que entre el 2008 i el 2019 van pagar a aquest despatx imports totals que superaven la xifra de 6.000 euros.

En minutes 775.705 euros

De perjudici 51 milions

Empreses pantalla 35

Entre 4 socis 22,8 milions

Notícies relacionades

15 comptes bancaris

321 imputats