Les energètiques es van beneficiar de favors fiscals en plena crisi

La llarga investigació judicial, sota secret durant set anys, ha deixat al descobert una presumpta trama de tràfic d’influències per manipular lleis que tenia en el centre l’exministre Cristóbal Montoro, al capdavant d’Hisenda dues vegades en els governs d’Aznar i de Rajoy. Una organització que, segons l’última interlocutòria judicial, rebia pagaments de companyies de diferents sectors a través d’Equipo Económico, el despatx fundat pel mateix Montoro, i que maniobrava per introduir favors fiscals per beneficiar les empreses. Unes maniobres que es realitzaven en plena onada de retallades, dures i generalitzades, que s’aplicaven en el pitjor de la crisi econòmica de fa més d’una dècada.

L’exministre, diversos membres del seu equip, socis del seu despatx, diversos gegants del sector dels gasos industrials i els principals directius d’aquestes companyies han sigut imputats pel jutge després de trobar suficients indicis de possibles delictes continuats, entre d’altres, de suborn, frau, prevaricació, tràfic d’influències i corrupció.

Altres sectors

La instrucció s’ha centrat en les relacions d’Equipo Económico amb les empreses dels gasos industrials, no obstant, el cas pot acabar ampliant-se a altres sectors en què també s’han constatat pagaments al despatx de Montoro i en què els informes judicials apunten que es podrien haver registrat intervencions en canvis regulatoris, molt especialment en el cas de la reforma elèctrica que va emprendre el primer Govern de Mariano Rajoy.

El primer Executiu de Rajoy va executar una dràstica reforma elèctrica per intentar tapar l’enorme forat de prop de 30.000 milions d’euros que va arribar a acumular el sistema elèctric espanyol (el llavors famós dèficit de tarifa) i que es va traduir en destralada per a tots els operadors, especialment als del sector de les renovables.

Els informes policials inclosos en l’enorme sumari judicial vinculen pagaments de diverses companyies i patronals del sector energètic amb suposats posicionaments més favorables del departament de Montoro als seus interessos.

En plena voràgine de canvis regulatoris, el llavors gegant verd Abengoa va abonar a Equipo Económico almenys 3,98 milions d’euros a través de diverses filials, segons els Mossos (tot i que altres informes policials eleven els abonaments fins a prop dels 4,5 milions). Solaria, abocada llavors en el negoci fotovoltaic i avui a l’Ibex 35, va arribar a pagar al despatx de Montoro directament almenys 1,7 milions (tot i que altres societats vinculades a la família Diaz-Tejeiro, soci majoritari de Solaria, també efectuava pagaments a Equipo Económico).

El paper de les patronals

La investigació també assenyala pagaments per part d’algunes de les patronals del sector de l’energia solar. La Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), l’associació més gran del sector, va pagar prop de 91.000 euros. Però des de la patronal, creada el 2012, s’apunta que es va tractar d’un contracte heretat d’una altra de les antigues patronals que es van integrar a la mateixa UNEF quan hi va haver una unificació de les organització. La patronal que havia contractat prèviament amb Equipo Económico era l’Associació Empresarial Fotovoltaica (AEF), amb pagaments de gairebé 486.500 euros, i que segons fonts del sector estava especialment vinculada a Solaria.

Les retallades milionàries empreses pel Govern per quadrar els comptes del sistema elèctric també les van patir llavors les companyies energètiques que gestionen les xarxes elèctriques, tant les xarxes de transport (gestionades per Red Eléctrica de España, REE) com les de distribució (a mans fonamentalment de les grans elèctriques Iberdrola, Endesa o Naturgy, llavors Gas Natural Fenosa). Els informes policials constaten, sense més precisions, que en aquells anys Red Eléctrica va pagar al despatx de Montoro gairebé 1,4 milions d’euros i que també va realitzar dos pagaments per tot just 87.000 euros Eduardo Montes, el que fos llavors president de la patronal de les grans elèctriques UNESA (avui rebatejada com a Aelec).

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

El PP proposa un òrgan de control independent als ‘lobbies’

D’altra banda, el Ministeri d’Hisenda va crear el 2012 un nou impost a la producció elèctrica pel qual totes les tecnologies de producció van començar a pagar per igual un tipus del 7%. Un nou gravamen que penalitzava les empreses del sector, però que tal com es va articular va salvar les renovables d’un cop molt més gran. Indústria proposava l’aplicació de diferents tipus en funció de l’energia, des d’un 4% per a les centrals tèrmiques fins a un majúscul 19% per a les plantes fotovoltaiques. L’opció d’Hisenda va ser la d’una tarifa plana per a totes les energies que va evitar una penalització molt més gran a l’energia solar.

Un dels informes elaborats pels Mossos d’Esquadra apunta que almenys en una ocasió una proposta sobre la reforma elèctrica es va rebre directament amb la capçalera d’Abengoa.